El cerro Mandalay ("màɴdəlé tàʊɴ") és un tossal de 240 m d'altura que s'eleva al nordest del centre de la ciutat de Mandalay en Birmània, que pren el seu nom de dit cerro. Conegut per la seua abundància en pagodes i monasteris, el cerro és un lloc de pelegrinage habitual per als budistes birmans des de fa dos sigles. En el cim del cerro es troba la pagoda Sutaungpyei (lliteralment "que complix desijos"). La vista panoràmica de la ciutat de Mandalay des del cim del cerro justifica sobradamente que els visitants facen la pujada.

Cerro Mandalay

Ascens

editar
 
Dos jagant chinthes cuiden l'escala sur.
 
Sanda Muhki, la ogra, oferint els seus pits a Buda.

Dos chinthe, figures mitat lleó, monten guàrdia en el camí sur (i principal) d'ascens en la base del cerro. Hi ha quatre escals engrabades que duen al cim, cridades saungdan, situades en els quatre punts cardinals del tossal. De totes maneres, hui hi ha una ruta per a vehículs i una escala mecànica en l'últim tram per a els qui es veuen incapaços de pujar pel seu conte.[1] [2]

Hi ha moltes parades abans del cim, entre elles la casa d'un ermitaño a on es guarden restants dels ossos de Buda Gautama.

Passant la seua casa hi ha un túnel a on s'erigixen figures dels vintihuit budas del passat i present. També hi ha varis llocs de locals que venen flors i ofrenes per als budas.

Prop del cim hi ha una representació jaganta d'un Buda Shweyattaw (de peu) o Byadeippay (profeta) en la seua mà dreta apuntant al cel. Conta la llegenda que este buda hauria estat ací i profetizado que per a l'any 2400 de l'Era Budiste (1857 d. C.) una gran ciutat seria fundada al peu del cerro, ciutat a on es divulgarien les seues ensenyances. Ademés, es conecta en un antic mit del regne bagano a través d'una marca de llança que hi ha en el sol prop d'a on es diu va aparéixer. En esta llança, hauria eixecutat un miraculosa bot de garrocha i creuat el Riu Irawadi.[3]

L'última parada abans del cim completa la llegenda de Mandalay. En el terrat sur d'una estupa es troba l'image de la ogra Sanda Muhki, qui en busca d'un oferiment per al Buda, li va oferir els seus pits. A raïl d'esta ofrena, Buda va declarar que Sanda reencarnaría en un gran rei, qui seria el fundador de la ciutat al peu del cerro. La data de fundació pel rei Mindon coincidix en la data que profetizó Buda. En cada cantó del terrat hi ha un rei ogre seguit d'una armada d'ogres en miniatura mostrant els seus respectes a buda, ademés de figures d'atres criatures. Estes representen els reencarnamientos de buda a través del cicle del samsara.[4]

 
Un rei d'ogre i el seu eixèrcit.
 
El cerro Mandalay vist des de l'oest

Una volta alcançada el terrat de la Pagoda Sutaungpyei, s'estén a la vista la planicie de la regió de Mandalay. Poden vore's les velles parets i fosses que marquen el llímit de la ciutat, el riu Irawady i vàries cordilleres alendantes, numeroses estupas, zayats(el zayat és una construcció de repòs per als viagers molt habitual en el país). Queda ademés una última parada, pujant els últims metros del mont, la pagoda Mwegyi hnakaung (dos grans serps). Té representacions de dos cobres jagantes de les quals es creu freqüentaven el cim per a rendir els seus respectes a Buda. Sobre les seues imàgens hi ha unes atres que simbolisen els seus esperits en morir. Els creents omplin les boques de les cobres en paper abans de començar la seua oració. Un arbre comú de vore és l'acacia.

Referències

editar
  1. «Mandalay Hill» (en anglés). Lonely Planet. Consultat el 12/11/17.
  2. Ludu Daw Amar (1994). Kyama do nge nge ga - "Quan érem jóvens" (en Birmà), Mandalay: Kyipwa Yay Press, pp. 44–45.
  3. «Myanmar Hill» (en anglés). Myanmar Travel Information. Consultat el 14/11/17.
  4. David Coleman. «On Top of Mandalay Hill, Myanmar» (en anglés). Consultat el 20/11/19.