Caravaca de la Creu
Caravaca de la Creu és un municipi i ciutat espanyola situada en la part meridional de la comarca del Noroest Murcià, en la Regió de Múrcia. Llimita en els municipis murcians de Lorca, Cehegín i Moratalla; en el municipi granadí de la Pobla de Dò Fadrique; i en l'almeriense de Vélez-Blanco. Conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
És un lloc de referència per al cult de l'Iglésia catòlica ya que des de 1998, durant el papat de Juan Pablo II, és considerada una de les onzecita requerida ciutats santes d'esta confessió religiosa[1] en dispondre del privilegi de celebrar any jubilar a perpetuïtat cada sèt anys entorn a la Santíssima i Vora Cruz. El primer d'ells va tindre lloc en 2003 i va contar en la visita de la moradura Joseph Ratzinger, posteriorment elegit com a papa en la denominació de Benedicto XVI. Per esta circumstància, i pel propi nom del municipi, també li la coneix com «la Ciutat de la Creu».
Ademés de ser coneguda per la relíquia cristiana i el seu caixco antic d'orige medieval, ho és també per les festes patronals en honor a la mateixa, celebrades entre els dies 1 i 5 de maig de cada any, declarades d'Interés Turístic Internacional en 2004. Junt a les processons i desfilades de Moros i Cristians, és especialment rellevant el festeig dels Cavalls del Vi, declarada en 2020 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]Caravaca de la Creu és el vigèsim municipi de major extensió d'Espanya i presenta paisages molt variats.
L'altitut de la ciutat és de 625 m sobre el nivell de l'mar. L'altitut mija cap a l'est és de 600 m. Cap a l'oest, se superen ràpidament els 800 m. Més de la mitat del municipi està per damunt dels 800 i més d'un terç supera els 1000 m. Els 1612 m del cim de la serra de Mojantes són el sostre del municipi.
Hidrografia
[editar | editar còdic]El riu Argos i el riu Quípar, afluents abdós del riu Segura en les seues conques reblixes de materials terciarios i cuaternarios, prou blans i proclius a abarrancamientos, configuren l'horta de Caravaca, en a on es localisen els principals assentaments i activitats humanes del municipi. Estos rius, que recorren el municipi en direcció oest-este, es caracterisen per una elevada irregularitat junt a enormes avingudes provocades per la forta pendent dels seus caixers i el caràcter torrencial de les precipitacions de la zona. L'hidrografia del municipi la completen numerosos i rics manantiales d'aigua, com La Muralla, Les Fonts del Marqués, Ulls de Archivel, Les Tosquillas i Font de Mayrena.
Climatologia
[editar | editar còdic]El clima de Caravaca de la Creu és mediterràneu continentalizado en estiu sec. La temperatura mija anual és de 15,4 °C, conta en una temperatura mija de 7 °C en el més més fret que és giner i de 25 °C en els mesos més calorosos (juliol i agost), mentres que les precipitacions miges presenten uns valors mijos entorn als 379 mm a l'any, l'época més plujosa és la primavera junt en l'autumne. Les pluges en estiu són molt escasses i quan es produïxen és en forma de tormentes curtes i a voltes intenses. Sobre les temperatures extremes en hivern es poden alcançar els -7 °C, sent en certa mida freqüents les gelades, i en estiu no seria estrany alcançar els 40 °C.
Capa negra
[editar | editar còdic]És una làmina d'un metro de llarc i dos milímetros de gruixa de color vert obscur a on s'han detectat metals nobles i una elevada concentració d'iridi, molt poc freqüent en la Terra, i molt freqüent en els meteorits. Esta capa representa el depòsit que va deixar el núvol de pols creada despuix de l'impacte del famós meteorit que es va estrelar en la Terra al final del Cretácico i va extinguir als dinosauris. Solament ho trobem en Espanya en atres dos llocs més: Zumaya i Agost.[3]
El barranc del Gredero ha segut catalogat com un dels Llocs d'Interés Geològic més importants de la Regió de Múrcia i del món. Està propost per distintes entitats nacionals i europees, d'àmbit geològic, per a que Unesco ho incloga en el Llistat Mundial de Llocs Naturals d'Interés Geològic, per estar en ell molt ben representat el llímit entre el Cretácico i el Terciario (llímit K/Pg).
Ademés, és el lloc que va donar peu a la primera publicació que relaciona l'existència d'una capa obscura d'alguns centímetros (capa negra) en l'impacte d'un gran meteorit sobre la Terra, que va causar l'extinció de més del 90 % de les espècies de foraminíferos planctónicos i d'una miqueta més de la mitat del restant de sers vius existents a finals del Cretácico.
A lo anterior, cal sumar el bon estat de conservació del llímit Paleoceno-Eoceno, caracterisat també per una extinció de menor envergadura a causa de l'activitat tectónica i volcànica, que va provocar canvis en la circulació oceànica i del nivell de la mar, etc. Potser siga el lloc murcià més visitat per geólogos de tot lo món.[4]
Naturalea
[editar | editar còdic]
Les montanyes ocupen una superfície molt considerable del municipi, emmarcant-se en la cordillera Subbética, pero molt prop de la Prebética. Podem citar com més destacables la serra de Mojantes (1615 m, màxima altura del terme municipal) que, pese a la pèrdua d'importància general de la vida ganadera, conserva encara algunes buitreras, per lo que ha segut declarada com ZEPA. També és d'importància la serra del Gavilà (en que les seues estribaciones es troba Caravaca) catalogada com LIC (Lloc d'Interés Comunitari) a on es conserven reductes dels antics rouredes i parages reseñables com el Nevazo (en les seues afores es troba la cova de la Barquilla), incloent el pico de la Penya Rossa o els Sèt Peñones (hàbitat de la Caralluma munbyana).
També destaquen la serra de l'Albarzer, la serra de Melgoso (que està dins de el LIC Casa Alta Salines) i la Corda de la Serrata (declarada Zona d'Especial Conservació).
La flora del municipi és de molt divers tipo, trobant pinades de pi laricio en Mojantes i Gavilà; pi carrasco en els monts aledaño al centre urbà, i pi resinero o negral en les zones més humides d'alta montanya. També trobem carrascales, quejigares, coscojares, arces, carrasques, sabinares i enebrales, aixina com vegetació de ribera en àlbers, ólmos, sauces, etc. Al peu de Mojantes trobem els plans de Tornajuelo i Aguzaderas, les principals àrees cerealísticas de la Regió de Múrcia.
El terme municipal està solcat per les valls dels rius Argos i Quípar, afluents del riu Segura, que desemboca en la mar Mediterrànea. En el curs del Quípar (protegit com LIC), al seu pas per les estribaciones de la serra de les Cabres es localisa un atre parage d'interés com és el estret de l'Encarnació.
Les Fonts del Marqués és un parage natural d'immensa bellea el protagonisme de la qual radica en els numerosos naiximent d'aigües cristalines que conformen un espai únic a les afores de la ciutat. En ell es troba enclavado el Torreón dels Templarios, chicotet castell que en l'Edat Mija constituïa una avanzadilla de la defensa de Caravaca de la Creu. En ell s'ha instalat el centre d'interpretació de la naturalea a on es mostren les numeroses espècies d'aus, peixos i menuts mamífers que habiten el parage. Pero sobretot trobarà les claus per a aumentar el seu respecte i apreciació per este entorn i per a comprometre's personalment en la seua conservació. Es presentaran informacions, sugerències i sensacions per a que cada persona puga interpretar la realitat que li rodeja per a anar a conéixer el parage natural i les espècies naturals de la comarca gojant de la seua bellea i aumentant el coneiximent de la naturalea.
Junt a les Fonts del Marqués es troba el parage del Cope, des d'ací partixen les senderes a les serres de Caravaca, com el camí cap al Nevazo o la Barquilla. Este parage natural té un encinar en eixemplars de carrascas vàries voltes centenàries, úniques en la Regió de Múrcia.
El Camí Natural de la Via Verda del Noroest és una sendera per a us peatonal, cicliste o a cavall, que seguix l'antic trayecte que recorria el tren de Múrcia a Caravaca. Moltes de les antigues estacions han segut adaptades com a albercs.
En el 9 de juliol de 2020 un incendi va arrasar una part del cerro Gros (1205 m en el seu punt més alt) concretament en el cerro del Mojón, es varen movilisar 150 membres de bombers de el CEIS de la Regió de Múrcia i bombers forestals i un helicòpter en última instància[5]
Fauna
[editar | editar còdic]Sobre la fauna trobem en l'entorn de bosc: gavilà, àguila calçada, ratonero comuna, àguila culebrera, chiulet real, agateador comú, gayo, cabra montesa, gat montés, gineta, garduña, farda, lirón careto, fardacho ocelado, culebra plana meridional, escurçó, sapo partero, sapo corredor, etc. En menor proporció: el cárabo, muçol chic, azor, pico picapinos, i páridos.
En les zones de xara: les aus carbonero comuna, herrerillo, coloma torcaz, tórtola comuna, merla comuna, alcaraván, cogujada comuna, collalba grisa, curruca carrasqueña i rabilarga, escribano montesino, pardillo i chotacabras. Mamífers representatius tenim: conill, llebre, erizo comuna, teixó, rabosot, garduña i gat montés. Reptils i amfibis: culebras bastarda i d'escala, lagartija colilarga, colirroja i cenicienta, sapo corredor i comú.
En mijos rupícoles: avió comú i roquero, colirrojo tizón, collalba negra, roquero solitari i roig, cernícalo vulgar i chova piquirroja, falcia real, muçol real, àguila real i falcó comú, cabra montesa, gat montés, garduña i vàries espècies de quiròpters, salamanquesa, etc.
En sotos ribereños i mijos aquàtics: ánade real, garza real (en hivern), polla d'aigua, merla aquàtica, lavandera cascadeña, rossinyol comú i bastardo, blauet, pardal moscón i escribano palustre. Entre els mamífers, la reina és la llúdria comuna, trobant-se també ací turón, rata d'aigua, talp, farda, rat penat de Natterer, etc. Un clàssic dels reptils és el galápago leproso, aixina com la culebra viperina i de collar. Amfibis podem nomenar al zapillo pintojo i la granota verda comuna. En el riu Quipar, aixina com les Fonts del Marqués posseïxen una única espècie autòctona de peixos: el barp comú.
En la estepa cerealística: trobem sisón, ortega, alcaraván, cogujada montesina, calandria, torruana, terrera comuna, mochuelo comuna i collalba rossa, cucales i urracas en els cerros en espartizal i encinar degradat també poden trobar-se vertebrats com la curruca carrasqueña i rabilarga, rabosot, rata de camp, sapo comú i corredor, fardacho ocelado i lagartija colilarga. Per les enormes possibilitats de pastoreig i les grans densitat de ganado en règim extensiu que oferix la estepa, és també est un mig essencial per a la supervivència dels buitres leonados.
En les zones de cultius de frutales es poden trobar eixemplars de audón comú, escribano soteño, jilguero, verderol, verdecillo, papamoscas gris, mosquitero comú (hivern), zorzal comú (hivern), etc. En terrenys de regadiu en blanc (alfalfal, hortalices, etc.) podem trobar: palput, lavandera blanca, merla comuna, guala, petirrojo, talp comú, erizo, culebrilla cega i sapo comú. En cultius de seca, viuen i s'alimenten; abejaruco, totovía, perdiu, cogujada comuna, collalba grisa, triguero, conill i culebra bastarda.
En el mig antropogénico: colirrojo tizón, collalba negra o la salamanquesa, palput, avió comú, falcia comuna, cernícalo, estornino negre i pinte (hivern), oroneta común, cheu comú i chillón, mochuelo, lechuza comú, rat penat comú, rata casera, comadreja, etc.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria i Edat Antiga
[editar | editar còdic]
Els primers assentaments en el núcleu urbà daten entre els anys 2400 i 1950 a. C., com varen demostrar els estudis tant dels arqueòlecs de l'Universitat de Múrcia com de la Direcció general de Belles arts de la Regió de Múrcia. Varen concloure que junt a dit núcleu hi ha un enterrament calcolítico de 1300 esquelets, restants de 50 gossos i diversos objectes. Es considera el major enterrament prehistòric de la península ibèrica i un dels majors d'Europa.[7]
En l'extens municipi caravaqueño abunden els assentaments de distintes époques. Els restants humans més antics trobats són del paleolític, del denominat jaciment de la Cova Negra, a on se situa la presència de fòc més antiga del Paleolític europeu.[8] De l'Edat del Bronze destaca la Placica d'Armes, en l'Estret de l'Encarnació, a on es va trobar una famosa diadema argárica que hui s'exhibix en el Museu Arqueològic Nacional. En la mateixa colecció es va trobar el Centauro de Royos, chicoteta escultura trobada en el poblat dels Villares, dins de l'àmbit íbero, també en L'Encarnació, que demostra els intensos intercanvis comercials dels natius íberos en el Mediterràneu oriental.
En l'época romana, va contar en un auge d'assentaments de divers tipo, des de militars com el castell del cerro de les Fonts en Archivel, viles com la de l'Ermita de Singla, termes com les del Empalme o el santuari de l'Encarnació, en que s'aprofita el simbolisme religiós que tenia la zona en la cultura ibera.
Edat Mija i Moderna
[editar | editar còdic]Expedició aragonesa d'Alfonso I el Batallador
[editar | editar còdic]En novembre de 1125, el rei Alfonso I d'Aragó, cridat el Batallador, va passar en els seus mesnadas per la localitat en el seu camí cap a Granada, a la que acodia en recobre dels mozárabes, cada volta més acossats pels almorávides. El mateix camí va fer en direcció inversa en la primavera de l'any següent, per lo que la Caravaca andalusí va ser testic de la caravana aragonesa, que retornava al seu regne en mils de cristians granadins.[9]
Caravaca entre les órdens del Temple i Santiago
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En l'alvanç cristià, Caravaca es va convertir en un creuament de camins per la seua ubicació estratègica entre el Regne de Granada i el castellà Regne de Múrcia, aixina com per la seua proximitat en el Regne de Valéncia.
El Tractat d'Alcaraz (1243) establia un protectorat castellà sobre les terres de la taifa murciana, aixina com l'ocupació de les tropes castellanes de les seues fortalees. El hisn caravaqueño va deure ser una d'eixes places que varen rebre, a partir d'eixes dates, a les guarnicions cristianes. No obstant, no varen ser tropes reals les que allí es varen ubicar, ya que l'infant don Alfonso es va recolzar en els templarios per a la defensa i el govern d'aquells llocs. A pesar de lo que s'ha escrit, sembla provable que l'Orde del Temple rebera el seu bailía en Caravaca abans de la Tumult mudéjar, lo que alvançaria la seua creació a dates immediatament posteriors a la firma del mencionat tractat, i que la seua ampliació a Cehegín i Bullas es va produir en posterioritat a la sublevació. S'entén que l'adjudicació de Caravaca als templarios pretenia contrarrestar la ya poderosa presència santiaguista en el territori i assegurar millor la plaça.[10]
Sembla clar que, per a abans de la sublevació mudéjar, la població contava ya en un nutrit grup de cristians, lo que explica que en Caravaca no se seguira l'alçament com sí feren localitats veïnes com Cehegín, Bullas o Moratalla. Açò va poder deure's també a l'èxodo a Granada de molts musulmans privilegiats en quant Múrcia va quedar definitivament en mans castellanes, i a la política contradictòria de la Corona i les órdens, que en ocasions protegia la propietat mudéjar i en unes atres, sobretot en el pas del temps, la atenazaba.[11] La tendència iniciada en Caravaca es va estendre a Cehegín en les pròximes décades, ya que la població mudéjar es va concentrar, quan no es va reubicar, en Bullas, per a on varen entrar moltes voltes en comoditat les aceifas nazaríes. Incursions destacades varen ser les mampreses pels granadins a partir de 1282, aprofitant la rebelió de l'infant don Sancho.[12] Encara que el conflicte va terminar en 1284 en l'imposició de Sancho IV, la debilitat mostrada per la Corona castellana, unida a la retirada del respal aragonés en quant va morir el Rei Sapient, va motivar una dura aceifa en 1285 que va evidenciar la debilitat de les defenses cristianes, sobretot per la colaboració dels mudéjares de Bullas. Quan aquella plaça es va recuperar, es va procedir al derrocament del seu castell i a l'expulsió de les seues gents, i Bullas va quedar despoblada fins a el XVII pels fracassos repobladores i els interessos combinats de Caravaca i Cehegín.[10] El vaciamiento del camp va ser general en les afores de Caravaca, puix els mudéjares es varen marchar i els cristians, aterrados pels atacs nazaríes, es varen refugiar en el núcleu urbà, que va deure contar en aquell temps en unes cinccentes ànimes.
No obstant, la caiguda en desgràcia de l'Orde va forçar a la Corona a fer-se càrrec, en 1312, de l'administració, fins que Alfonso XI li la va cedir definitivament a l'Orde de Santiago en 1344. Baixe els santiaguistas Caravaca es va convertir en capçalera d'una àmplia jurisdicció que comprenia des de Ricote fins a Yeste. Caravaca, junt en els demés llocs baix domini de l'Orde, varen poder quedar exents del pagament del almojarifazgo per trobar-se en zona fronteriça i per la presència dels cavallers de Santiago en la població.[12] De l'época santiaguista es conserva el reconeiximent de la condició de vila a Caravaca i, entre atres mides, la restricció d'entrada als lindes locals de ganado, firmat el 27 de novembre de 1354 per don Juan García de Villagera i Padilla, gran maestre de l'Orde, successor anticanónico de l'infant-maestre Fadrique de Castella, enemic llavors del rei Pedro I, qui ho va impondre en el càrrec per la seua fidelitat.[13][14] Vivia la vila llavors moments de gran desolació, puix havia quedat pràcticament despoblada després del pas fatal de la pesta.[15]
La seua situació fronteriça la va fer escenari de moltes disputes entre castellans, aragonesos i granadins. Va succeir aixina, per eixemple, en 1413, en que Fernando I d'Aragó, co-regente de Castella, va mediar en un conflicte entre Oriola, Caravaca i Molina de Segura per uns raptes recíprocs entre els oriolanos i els granadins d'Els Vélez, que es varen resoldre en el pagament d'una multa per part dels oriolanos responsables.[16] Encara en 1473 les terres entre el castell de Xiquena i Caravaca, per eixemple, eren «nou llegües de terra despoblada i tota a perill de moros», com nos conta don Pedro d'Alarcón, comendador de l'Orde de Santiago.[12] En la conquista de la zona oriental del regne nazarí en 1488, la vila va viure una important expansió que la va convertir a finals de el XVI en el tercer núcleu més poblat del Regne de Múrcia en 7000 habitants, despuix de la ciutat de Múrcia i Lorca,[17] estenent-se fora de les seues muralles.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]Caravaca va ser atacada i ocupada durant la Guerra contra el francés per les tropes napoleòniques al mando del general Sebastiani, el qual va ser nomenat duc de Múrcia per l'emperador Napoleón pels seus servicis militars. Caravaca, mentrestant, es va unir a Calasparra i Lorca en una espècie de colaboració mútua per a lluitar contra el francés. A la seua volta es va crear el Cantón Defensiu, que va formar a 1500 veïns com a combatents dividits en 15 companyies de 100 hòmens. La ciutat va sofrir sege de quatre dies per les forces franceses dirigides pel mariscal Soult, sent estes un total de 50000 soldats, que varen assolar tota la regió i la ciutat. En 1813, la ciutat va ser abandonada pels invasores, els qui es varen dur en si la custòdia de la Creu.
En 1849, la reina Isabel II li va concedir el títul de ciutat.
En 1933 es va obrir al tràfic la llínea Múrcia-Caravaca, que va permetre la conexió de la comarca en el restant de la ret ferroviària espanyola. El municipi contava en una estació pròpia. L'explotació del traçat va ser, no obstant, poc rendable des dels seus inicis i la llínea es va tancar en 1971.
Demografia
[editar | editar còdic]Caravaca de la Creu conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
.png){kind=link}
Caravaca va sofrir un descens de població menys pronunciat que el restant de la comarca durant l'etapa del èxodo rural, entre 1950 i 1970 (-15 % en el periodo).
A partir de la década de 1970 va iniciar una recuperació, havent superat en molt el pico demogràfic de mitan de sigle (+13 % entre 1996 i 2005). Els factors que ho expliquen són l'immigració econòmica, el turisme residencial, la millora de les comunicacions despuix de la construcció de l'autovia RM-15 i el desenroll turístic, relacionat sobretot en l'image de Caravaca com a Ciutat Santa.
Pedanies
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Pedanies de Caravaca de la Creu.
Les pedanies més importants de l'extens municipi de Caravaca de la Creu són: Archivel, Barranda, Navares i Singla. Atres pedanies són La Almudema, L'Encarnació, Pinilla, Caneja, Benablón, Els Prats, El Moralejo, Els Royos, El Moral, El Hornico.
| Entitat de població | Habitants (2021)[18] |
|---|---|
| Caravaca (municipi) | 25 611 |
| Caravaca (núcleu urbà) | 20 910 |
| Archivel | 1139 |
| Horta | 832 |
| Barranda | 786 |
| Navares | 365 |
| Singla | 331 |
| L'Encarnació | 300 |
| La Almudema | 219 |
| Benablón | 168 |
| Caneja | 146 |
| Pinilla | 142 |
| Els Prats | 93 |
| El Moralejo i La Junquera | 66 |
| El Moral | 59 |
| Els Royos | 52 |
| El Hornico | 3 |
Economia
[editar | editar còdic]- Fabricació de calcer; en un principi d'espardenyas, actualment de diverses classes.
- La major part de l'activitat industrial es concentra en el polígon industrial Cavila i el seu entorn, destacant l'indústria alimentària, la de fabricació de formigó i prefabricar, aixina com la de la pedra natural. Igualment són zones industrials la de l'antiga Carretera a Múrcia (sítia a l'entrada del núcleu urbà de Caravaca de la Creu), la del Parage de Santa Inés i la de el "Empalme" de Calasparra.
- Turisme rural, cultural i religiós. El primer es concentra en l'entorn del parage natural de Les Fonts del Marqués, en l'horta i zona montanyosa del municipi, aixina com en les seues Pedanies. El turisme cultural i religiós cobra vida en el Caixco Antic de la localitat.
- Servicis. Comerç, hostaleria i restauració, cada volta més orientats a atendre al turisme religiós i rural. Les avingudes Gran Via i Juan Carlos I s'han anat consolidant com les artèries comercials de la localitat, ya que en elles estan ubicades les principals sucursals bancàries, aixina com importants comerços, entre els que s'inclouen diverses franquícies d'àmbit nacional.
- Arbres frutales, vinya, oliveres i cereals.
- En mineria produïa pórfido, jaspi i ferro. Actualment es treballa molt la pedra calcàrea de diverses calitats.
- Ganado oví i caprino.
Transporte i comunicacions
[editar | editar còdic]Carreteres
[editar | editar còdic]La principal via de comunicació és l'autovia RM-15, que comunica el municipi en Múrcia. Atres vies rellevants són les carreteres RM-517 des de Cehegín, RM-714 des de Jumilla i Calasparra, i RM-715 des de Socovos.
Autobús
[editar | editar còdic]Presten servici les següents llínees d'autobús interurbà, totes elles des de l'estació d'autobusos:
| Llínea | Recorregut | Operador |
|---|---|---|
| Plantilla:Llínea/Interurbans Múrcia | Caravaca de la Cruz - Nerpio | López Fernández |
| Plantilla:Llínea/Interurbans Múrcia | Caravaca de la Creu - Cañada de la Creu | |
| Plantilla:Llínea/Interurbans Múrcia | Caravaca de la Creu - Els Royos | Bus Llínea 5, S.L. |
| Plantilla:Llínea/Interurbans Múrcia | Caravaca de la Creu - Múrcia | Interbus |
| Plantilla:Llínea/Interurbans Múrcia | Caravaca de la Creu - Calasparra | |
| Plantilla:Llínea/Interurbans Múrcia | Caravaca de la Creu - Cehegín | Bus Llínea 5, S.L. |
| Plantilla:Llínea/Interurbans Múrcia | Caravaca de la Creu - La Almudema - Lorca | López Fernández |
| Plantilla:Llínea/Interurbans Múrcia | Caravaca de la Creu - Moratalla | Interbus |
També presta servici la següent llínea d'autobús de llarc recorregut:
| Llínea | Recorregut | Operador |
|---|---|---|
| VAC-150 | Sevilla i Màlaga a Montgat i Manresa en hijuelas | ALSA |
Administració i política
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Caravaca de la Creu.
Des de les primeres eleccions municipals de l'actual periodo democràtic en 1979, la ciutat ha contat en cinc alcaldes: un del Unió de Centre Democràtic (UCD) i Independent, dos del Partit Socialiste de la Regió de Múrcia (PSRM-PSOE) i dos del Partit Popular (PP), entre ells l'actual alcalde.
L'Ajuntament de Caravaca de la Creu està compost per una corporació municipal integrada per 21 regidors elegits democràticament pels ciutadans cada quatre anys, sent la majoria absoluta d'11 regidors.
Cultura
[editar | editar còdic]Patrimoni
[editar | editar còdic]
Entre els seus monuments destaquen:
- La Basílica de la Vora Cruz de el XVII, dissenyada per l'important arquitecte fra Alberto de la Mare de Deu, en frontera de el XVIII, a on es venera la famosa Creu de Caravaca. Ubicada dins del Castell de Caravaca, d'orígens islàmics (XII) pero reformat en época cristiana;
- l'iglésia parroquial del Salvador, un dels millors exponents de l'arquitectura renaixentista en la Regió de Múrcia, dins de les anomenades iglésies columnarias (XVI);
- L'iglésia parroquial de la Concepció, el campanar de la qual es coneix com la torre dels Pastors. En el seu interior destaca el artesonado mudéjar de fusta policromada (XVI) aixina com el retaule de l'altar major que alberga l'image de la titular, l'Inmaculada Concepció, obra de l'escultor caravaqueño Francisco Fernández Car (1792).
- L'iglésia de la Companyia de Jesús, terminada en el XVIII, va ser propietat dels jesuïtes junt en el convent anexe fins a la seua expulsió en 1767. A partir de llavors va ser des d'un hostal a un garaig. En l'actualitat, l'iglésia és usada com a centre cultural municipal.
- l'iglésia de la Soletat: primera iglésia de Caravaca, actualment museu arqueològic (XVI).
- El convent de Mares Carmelitas Descalces i iglésia de Sant Josep, fundat per Santa Teresa de Jesús en l'any 1576, posseïx una iglésia conventual d'estil rococó. La localitat forma part de les Chafades de Santa Teresa, ruta de pelegrinage, turística, cultural i patrimonial que reunix les 17 ciutats a on santa Teresa de Jesús va deixar la seua "chafada" en forma de fundacions.[20]
- El Convent de Pares Carmelitas de Caravaca de la Creu, fundat per Sant Joan de la Creu en 1586, encara que construït en el XVII en proyecte de l'arquitecte fra Alberto de la Mare de Deu.
- El convent i iglésia de Santa Clara, fundat en 1609 per Catalina de Roures i Ginés de Perea, alcalde major i notari del Sant Ofici del Regne de Múrcia. Conta en dos edificis clarament diferenciats: iglésia i convent que varen ser edificats en lo que en el seu dia va ser ermita de l'Apòstol Sant Bartolomé i primer emplaçament de la Companyia de Jesús en la ciutat. L'iglésia, de llínees molt sòbries com correspon a l'esperit franciscano, es va concloure cap a 1718.
- L'Ajuntament, d'estil barroc, i que el seu traçat original correspon a Jaime Bort.
- El Templete o Bañadero, edifici d'estil barroc i planta hexagonal inscrita en una circumferència, en el qual se celebra el bany de la Santíssima i Vora Cruz de Caravaca cada 3 de maig, acte ritual que se celebra des de 1384. Fins al Templete termina una agradable alameda cridada La Glorieta.
- La plaça de bous, edificada sobre un antic convent franciscano, que va ser inaugurada en 1880 i se li va afegir, en la remodelació de 1926, una frontera neomudéjar.
- Entorn al cerro del Castell es dispon el barri més antic de Caravaca, el barri medieval. A partir de el XII i XIII és quan escomença a formar-se un núcleu fortificado de relativa importància. El poble va utilisar per a la seua situació les ales nort, est i oest del cerro, aprofitant la part més suau de la pendent natural. El barri té la típica estructura irregular i desordenada en la que s'entrecreuen callejuelas, s'òbrin placetas i apareixen atzucacs. Estava rodejat per una muralla de la que es conserven restants en alguns carrers.
- Entorn als carrers Puentecilla, Major, De les Monges, Rafael Tejeo, Gregorio Javier i la plaça dels Cavalls del Vi s'emplacen numeroses casonas blasonadas (Palau dels Uribe de el XVI, Palau de l'Encomana, etc.), de l'época en que Caravaca va eixir de les seues muralles i es va expandir pel pla despuix del fi de la frontera en Granada.
- Ermites de Santa Elena, Sant Sebastià i de la Reixa : La primera se situa en la plaça dels Cavalls del Vi o del Clot presidida per una escultura commemorativa d'esta festa tan particular. L'última dispon d'un magnífic mirador de la ciutat.
- Varis monuments obra de l'escultor valencià Rafael Pi Belda: A Sant Joan de la Creu (1986), Al moro i al cristià (1983), Via Crucis (2000, Real Basílica Santuari de la Vora Cruz de Caravaca), Obra commemorativa de la concessió de la Santa Sèu d'Any Jubilar perpetu a la Basílica Santuari de la Vora Cruz de Caravaca (2001) i Als Cavalls del Vi (2007). Aixina com també obres d'atres escultors com Antonio Campillo Párraga i José Carrilero Gil (Caravaca de la Creu, 1928).
- Torre dels Templarios, en el parage de les Fonts del Marqués, de el XVI-XVII, a on també es troba la Cova del Marqués, unes grutas excavades pels pobladors àraps per a curtido de pells o destilat de plantes aromàtiques.
- Antiga estació de tren de Múrcia, a on acabava el ferrocarril de la llínea Múrcia-Caravaca, actualment convertit en alberc i centre del consorci de la Via Verda del Noroest.
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Museus
[editar | editar còdic]- Museu de la Festa. Ubicat en l'antiga Casa dels Uribe, en C/ De les Monges 19. Es mostren els trages dels grups cristians i de les cábilas mores que desfilen en les festes que, en honor de la Stma. i Vora Cruz, se celebren de l'1 al 5 de maig, aixina com els atalajes en els que es enjaezan als Cavalls del Vi en el matí del dia 2 de maig.
- Museu del Santuari de la Vora Cruz. Situat en la Basílica de la Vora Cruz, expon els diversos instruments en els que es realisen els rituals entorn a la Creu de Caravaca, aixina com la casulla del sacerdot Chirinos en el moment de l'aparició o diversos quadros com el cicle pictòric renaixentiste sobre el milacre de la Vora Cruz d'Hernando dels Plans, aixina com La curació de Tobías del pintor caravaqueño Rafael Tegeo. En el museu també es troba la capella de l'aparició de la Creu.
- Museu arqueològic municipal. Situat en la Costera del Castell, en ple centre històric i dins d'un edifici de gran valor patrimonial, com és l'antiga iglésia de Ntra. Sra. de la Soletat. Arreplega peces de gran valor, frut de les numeroses troballes realisades en les excavacions efectuades en diversos jaciments arqueològics, sobretot en les portades a terme en el complex íbero-romà de "L'Encarnación".
- Museu de música ètnica de Barranda. Ubicat en la pedania de Barranda. Alberga una de les coleccions més importants del món d'instruments musicals, conté instruments artesans dels cinc continents.[21]
- Museu Carrilero. Dedicat a l'escultor caravaqueño José Carrilero Gil, Premi Nacional d'Escultura i Medalla de l'Universitat de Roma. En diverses plantes i sales es pot apreciar l'evolució de la seua obra artística. En l'exterior del Museu, front a l'entrada, també es poden apreciar tres figures de l'escultor.
- Centre d'interpretació de la naturalea Fonts del Marqués : situat en la torre dels Templarios en el parage de les Fonts del Marqués.
- Museu dels Cavalls del Vi. Instalat en l'antic palauet dels Muñoz Melgarejo de el XVIII, en el carrer Gregorio Javier 21, a través de les seues diverses sales i audiovisuals es difonen les raïls del festeig dels Cavalls del Vi, patrimoni immaterial de la humanitat.[22]
-
Torre dels Pastors. Iglésia de la Concepció
-
Retaule major de l'Iglésia de la Concepció
-
Basílica de la Vora Cruz
-
Image nocturna de l'Alcasser i la Basílica
-
Porta de l'Alcázar
-
Caixco antic de Caravaca
-
Iglésia de Sant Josep
.jpg){kind=link}
Jaciments arqueològics
[editar | editar còdic]Numerosos jaciments arqueològics disseminats pel terme municipal de Caravaca de la Creu nos donen idea de la cantitat d'assentaments que des del Paleolític fins a l'Edat Mija han tingut lloc en este municipi, i l'importància que per la seua situació i condicions ha tingut sempre esta zona. Moltes peces trobades en els mateixos es poden contemplar en el Museu Arqueològic Municipal de Caravaca, en el Museu Arqueològic de Múrcia o inclús en el Museu Arqueològic Nacional, com és el cas del valiós Centauro de Royos d'orige grec i la Diadema de Caravaca d'época argárica.
D'entre els restants arqueològics destaquen:
- Jaciment Camine del Molino. Consistix en un enterrament calcolítico en el centre urbà format per una cavitat circular a on es varen trobar 1500 esquelets, 50 gossos i diversos objectes. Es considera el major enterrament prehistòric de la península, i un dels majors d'Europa. A 400m se situa el poblat calcolítico "Molins de Paper", un hàbitat en cabanyes circulares, zócalos de pedra i gran cantitat de siges excavades.
- Estret de les coves o de l'Encarnació. És un conjunt de jaciments de molt diverses époques: la Cova Negra (Paleolític mig) a on s'han trobat restants òsseus de l'home preneandertal, restants d'animals i numeroses ferramentes, que conformen un singular conjunt “achelense-levaloisomusteroide” que és el més antic de semblant classificació en Europa; la Placica d'Armes, poblat del Bronze Mig rodejat per una muralla a on es va trobar la Diadema de Caravaca; els Villares, poblat ibèric en acrópolis protegit per una muralla en dos torres, els Villaricos, poblat íbero-romà amurallado, que segons alguns estudis podria correspondre's en el municipi romà de Asso; el cerro de l'Ermita, a on es troba el santuari romà tarde-republicà de l'Encarnació; i la cova del Rei More (musulmana).
- Santuari de l'Encarnació: En la part alta del cerro de l'Ermita s'han identificat dos temples d'época romana: el temple A (primera mitat de el I), de menor tamany, i B (primera mitat de el II), l'espai de la qual ocupa hui l'Ermita de l'Encarnació.[23][24] En abdós casos s'han descobert restants d'época prerromana. Aixina, per eixemple, baixe el temple A va deure haver una estructura de fusta i atobons que s'especula va tindre una plataforma central per a les libaciones. El temple B va deure ser un centre de reunió religiós per als habitants de la vall del Quípar, a on vindrien a adorar a la deesa ibera de la fertilitat, associada pels investigadors en Démeter, encara que també s'han trobat senyals de cult al Despotes Hippon. Les successives excavacions han aportat materials de les diferents cultures que es varen succeir en la comarca de Caravaca entre el V i el II Aixina, d'época prerromana s'han trobat fíbulas de La Tène I i II, ceràmica campaniense, ibèrica i ática, orfebreria de distint tipo (joyes, làmines en gravats o claus), contes de pasta vítrea i fusayolas. També s'han trobat exvotos d'arenisca de guerrers iberos i falcatas votivas, quan ya convivien els cults prerromanos en els duts pels conquistadors, aixina com atres exvotos de terracota en forma masculina i pebeteros en forma de cap femení.[23] El temple B va sofrir una notable remodelació en la segona mitat de el II, encara que els torres romans trobats en el jaciment nos confirmen la seua presència ya al començament de dit sigle.
- Castell romà del cerro de les Fonts (Archivel). Castell tarde-republicà romà de el I, época en la que va tindre lloc la guerra civil entre Juliol César i Pompeyo Magno. La construcció està dotada d'un excelent i original sistema defensiu en porta d'accés flanquejada per torres quadrades i un antemuro en bastions rectangulars d'uns 11 m de llongitut. Els indicis de presència humana en este cerro (en breus intervals temporals d'abandó) van des d'un poblat argárico del segon mileni abans de Crist fins a islàmic en el IX
- La Cabezuela (Barranda). Estructura militar tarde-republicana romana de el I destinat a la vigilància de la vall.
- Poblat de Serra de Gadea (el Hornico). Edat de bronze
- Les termes romanes (el Empalme)
- La vila romana de l'Ermita (Singla). Establiment rural romà de el II, sobre el que despuix es va establir una necròpolis (IV-VI)
- La Cova de la Represa
- El castell de Poyos de Cela (Els Royos). Fortificació islàmica de el XI, en us fins a el XVI.
- Les torres medievals de la Represa, Girón, Jorquera, Mata en bon estat de conservació, i en pijor estat la Torrecica i els Castillicos
- Pou del Nevazo
- Els ponts romans de la Almudema i el Piscalejo
- Molts atres jaciments com els Morales, la Font, els Cerros de la Cova, Santa Inés, etc
Entreteniment
[editar | editar còdic]Caravaca de la Creu posseïx el Teatre Thuiller, construït en l'any 1843 sobre l'antic pati de Comèdies. Entre els distints usos del teatre Thuillier des dels inicis de el XX cal destacar que en l'any 1901 va ser testic de l'irrupció del cinematógraf per primera volta. També atres manifestacions de caràcter artístic com la Música varen dur a hòmens com el mestre Serrano o Narciso Yepes, a cantants com la caravaqueña Antonia Martínez 'La Salerito'. I en els anys quaranta vindrien entre uns atres Antonio Machín i Bertini. En la reinauguración en 1986 es va representar La Montería, portada a terme per la companyia Emilio Thuiller. En 2006, despuix d'estar varis mesos tancat, va concloure l'última rehabilitació de l'edifici, obrint de nou al públic en abril d'eixe any en l'obra L'Home de Central Park de Carlos Larrañaga.[25]
Junt a este teatre, la Casa de la Cultura i el centre cultural construït en l'iglésia de la Companyia de Jesús són els llocs en els que se centra l'activitat cultural, cinematogràfica i artística de la localitat.
Un dels events culturals més consolidats és la Semana de Teatre de Caravaca de la Creu, que en l'any 2010 va alcançar la seua trigèsima edició.[26] En l'actualitat es realisa a finals de juliol de cada any en la plaça de bous i en el teatre de la localitat.
Aixina mateix, Caravaca de la Creu va ser escenari el 10 de juliol de 2010 de la MTV Múrcia Night 2010 en les actuacions de Mika, Pignoise, i atres grups regionals com Hercules & Love affair, the Leadings i DJ Amable. Varen acodir gratuïtament més de 30 000 persones, la nit va tindre una dimensió mundial a través de l'espai televisiu MTV World Stage que va retransmetre el concert a més de 120 països.
Caravaca és el lloc més important d'oci nocturn de la comarca. Els llocs més destacats són La Zona, pubs entorn al carrer Trafalgar i el carrer Castella, diverses cafeteries i pubs en la calle Constitució, plaça Massima i el Forn per la Gran Via, i discoteques i una bolera per les afores de la ciutat.
Gastronomia
[editar | editar còdic]La cuina de Caravaca és molt variada i similar a tota la comarca natural que la rodeja, des de Santiago de l'Espasa (Jaén), Nerpio (Albacete), Topares (Almeria), La Pobla de Dò Fadrique (Granada), i dins de la província de Múrcia, poblacions com Avilés i Coy del municipi de Lorca, Moratalla, Cehegín i Bullas. Els plats i la forma de cuinar-los troben moltes semblances. Estos elements comuns han fet que menjades com les molles de farina, cridades en Caravaca molles ruleras, siguen elaborades de la mateixa forma. Comuns són els numerosos tipos de potajes, els andrajos, gurullos, torrats de corder i embotits de la matança.
Particularment en Caravaca de la Creu són típics plats com la tartera (torrat de corder al forn, en creïlles, ceba i piñones), el empedrado (possiblement el plat més típic de Caravaca fet en arròs, fesols blancs i abadejo sec) o l'arròs en conill i caragols típic murcià. També és típic l'arròs de pollet campero, el gorc de mort marrana (en fesols, creïlles, cigrons, naps, morcillas, orella, os de espinazo i coa), andrajos (també molt típic, es fa a fòc llent en farina, aigua, oli, morcillas, all, pimentón i safrà), ajopatata (en creïlles, all, pimentó roig sec sal i oli d'oliva), numerosos potajes (els més típics són els de espinacs, d'api, gitano i d'arròs) i les molles (el plat més conegut de Caravaca i de tota esta zona preparat en farina, aigua i oli d'oliva).
Són típics l'embotit, sobretot la farcidura o buche, envolts de cap, butifarra i perejila.
Els dolços tradicionals són els ulls de Caravaca, exquisit mòs elaborat en ulls d'ous frescs i sucre, esta mescla es cou, una volta freda es dividix en chicotetes boles, les quals són banyades en caramelo o chocolate. l'alfajor, dolç d'orige àrap, fet de mel, armeles, avellanes i obleas. Els trobadores, farina, sucre i ou. El massapà de Caravaca, en yema, sucre i armeles i els hornazos de pasqua.
Festes
[editar | editar còdic]- Festes de la Santíssima i Vora Cruz. Declarades d'Interés Turístic Internacional, se celebren de l'1 al 5 de maig oficialment (ya que la pre festa comença allà pel més de març). Durant estos dies la Santíssima Creu és acompanyada per Cavalls del vi i Moros i cristians
- Festa de les Colles. Se celebren en la pedania caravaqueña de Barranda. Cada últim dumenge de giner, en Barranda es propicia un nou esquema de festa tradicional, en el que es trenca el binomi actor-espectador per a una major participació del públic assistent. D'esta manera, els músics i bailadores realisen les seues peces "a peu de carrer", entre la gent, fent partícip a tot el públic assistent que ho desige. Tot lo món és lliure de "tirar-se un ball" en els músics tradicionals vinguts de diferents llocs de la geografia espanyola, i inclús d'acompanyar als mateixos, convertint-se aixina en part activa de la festa. Declarades d'Interés Turístic Nacional. cal dir que esta festa s'està veent molt afectada per les retallades i que està exposta a la seua desaparició.
- Semana Santa: Caravaca de la Creu celebra la seua Semana Santa realisant diversos actes religiosos que rememoren la Passió, Mort i Resurrecció de Crist. En estes dates el patrimoni imaginero de les iglésies de la ciutat ix al carrer en les numeroses processons que s'organisen per les distintes Confraries caravaqueñas durant els dies de Divendres de Dolores, Dumenge de Ramos, Dimarts Sant, Dimecres Sant, Dijous Sant i Divendres Sant.
- Exaltació de la Santíssima i Vora Cruz. Són festes de marcat caràcter religiós. Se celebra el 14 de setembre en honor a la Patrona de Caravaca, la Stma. i Vora Cruz, organisant-se diversos actes durant eixa semana en la Basílica-Santuari, el Solemne Quinario.
- Romeria dels Cavalls del Vi (setembre). Jornada de Convivència entre totes les Penyes Caballistas que conformen el Bando dels Cavalls del Vi, que és qui organisa dita Romeria en el Parage Natural Les Fonts del Marqués, en la que se celebren diverses activitats.
- Festa dels Sants Inocents (decembre). Antiga i tradicional festa, de més de tres sigles d'antiguetat, a on s'invist a un Alcalde d'Inocents, que eixe dia ostenta l'autoritat, i que, assistit d'un corteig d'aguasils i monaguillos, impon multes per qualsevol motiu còmic als transeünts. El que no paga li les veu en els dimonis que, proveïts d'instruments estridents (esquelles, carracas i bocines), no paren de donar-li la matraca fins que paga. Per la vesprada es produïx la crema de Herodes. La recaptació es destina a una obra de caritat prèviament anunciada, La festa s'amenisa per dulzainas i tambors.
- Fira d'Octubre (octubre). Té el seu orige en l'antiga fira de ganados que se celebrava fins als anys 50. Hui en dia se celebra de manera distinta, la Gran Via acull una gran exposició de maquinària agrícola, automòvils nous i d'ocasió, etc aixina com concerts, charrades i una fira d'atraccions.
- Desfilada de Carnestoltes. El dimarts previ a Dimecres de Cendra se celebra la nit del Reventón, a on és tradició prendre coques fregides i chocolate calent en la finalitat de dejunar durant la Quaresma, el dissabte anterior se celebra una amena desfilada de Carnestoltes.
- Mercat medieval. Durant el pont de principis de decembre per la festivitat de l'Inmaculada i de la Constitució, Caravaca convertix els seus carrers en una ciutat medieval plena de tendes i espectàculs que atrauen a mils de visitants.
Santíssima i Vora Cruz de Caravaca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Creu de Caravaca.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]- Centauro de Royos, escultura de bronze grega trobada en la pedania dels Royos
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Junt en Roma, Jerusalem, Santiago de Compostela, Sant Toribio de Liébana (Camaleño, Cantàbria), Assís, Belén, Nazaret, Urda (Toledo), Valéncia i Àvila.cita requerida
- ↑ «Els Cavalls del Vi barallen per ser Patrimoni de la Humanitat. La Veritat». www.laverdad.es. Consultat el 13 de giner de 2017.
- ↑ EUBACTERIA - Geologia.Universitat de Múrcia.
- ↑ «[1]». «La Casa de la Cultura de Caravaca de la Creu acull el dijous una jornada de divulgació en motiu del Dia Internacional de la Geodiversidad»
- ↑ «Declaren controlat l'incendi en el Cerro Gros de Caravaca» (en és). L'Opinió de Múrcia. Consultat el 2024-09-13.
- ↑ «Museu Arqueològic Nacional. Centauro de Royos.».
- ↑ «[2]». Consultat el 13 de giner de 2017.
- ↑ «La Gasseta». www.lagacetadelnoroeste.es. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2011. Consultat el 13 de giner de 2017.
- ↑ Història, institucions, documents.
- 333-354.Consultat el 21 de juliol de 2025.
- ↑ 10,0 10,1 Revista Murgetana.
- 9-30.Consultat el 21 de juliol de 2025.
- ↑ 1271-IX-1, Múrcia.- Carta partida per a.b.c. per mig de la qual l'Orde del Temple i el bisbe i cabildo de l'Iglésia de Cartagena establixen una concòrdia sobre el repartiment dels diezmos de Caravaca, Cehegín i Bullas. Publ. per Juan Torres Fontes, «Caravaca en l'Orde del Temple», Murgetana, 91, 1995, pp. 14-15 (Reimp. Estudis d'Història de Caravaca. Homenage al Professor Emilio Sáez, Múrcia, 1998, pp. 141-142).
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Jover Zamora (1990). Història d'Espanya Menéndez Pidal, Madrit: Espasa-Calp.
- ↑ «Carta de Juan García, Maestre de Santiago, al concejo de Caravaca, confirmant privilegis anteriors i otorgant atres nous.».
- ↑ ««Juan García de Villagera i Padilla». Història Hispànica. Real Acadèmia de l'Història.».
- ↑ Miguel Rodríguez Llopis (2004). Història de la Regió de Múrcia, Múrcia: Editora Regional de Múrcia, p. 112. ISBN 84-7564-200-4.
- ↑ Revista Murgetana.
- 79-82.Consultat el 21 de juliol de 2025.
- ↑ Miguel Rodríguez Llopis (2004). Història de la Regió de Múrcia, Múrcia: Editora Regional de Múrcia, p. 231. ISBN 84-7564-200-4.
- ↑ «CREM». Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Caravaca de la Creu».
- ↑ Ajuntament d'Alba de Tormes (ed.): «Alba de Tormes 2014. Santa Teresa de Jesús: V centenari del naiximent». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 15 de març de 2015.
- ↑ «Museu de la Música Ètnica de Barranda, un tesor musical poc conegut de la Regió». C'Mon Múrcia. Consultat el 15 de juny de 2025.
- ↑ «Casa Museu dels Cavalls del Vi». Cavalls del Vi. Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ 23,0 23,1 Moneo, Teresa (2003). Religio iberica. Santuaris, ritos i divinitats (sigles VII-I a.C.), Madrit: Real Acadèmia de l'Història, pp. 151-154. ISBN 9788495983213.
- ↑ Cruz (1 de giner de 2009). Santuaris, oppida i ciutats: arquitectura sacra en l'orige i desenroll urbà del mediterràneu Occidental, Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400088279.
- ↑ http://web.archive.org/web/http://www.edicionesgollarin.com/fotos/212.pdf, El Noroest, abril-maig de 2006
- ↑ http://www.caravaca.org/index.php?option=com_content&task=view&aneu=974&Itemid=60 [3] archivat en Wayback Machine., Caravaca celebra 30 anys de Semana de Teatre
Bibliografia
[editar | editar còdic]- VILLANUEVA FERNÁNDEZ, J. M., Breu història de Caravaca de la Creu. Ed. Real i Ilustre Confraria de la Stma. i Vora Cruz de Caravaca, Caravaca, 1989, 150 p.
- MELGARES GUERRERO, J. A. i MARTÍNEZ CUADRADO, M. A., Història de Caravaca a través dels seus monuments. Ed. Caixa d'Aforros Provincial de Múrcia, Múrcia, 1981, 148 p.
- BALLESTER LORCA, P., La Creu de Caravaca. Història, rito i tradició Ed. Real i Ilustre Confraria de la Stma. i Vora Cruz de Caravaca, Caravaca, 2006, 324 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Caravaca de la Creu.- Ajuntament de Caravaca de la Creu
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caravaca de la Cruz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.