Quípar
El riu Quípar (de l'àrap Al Quipir) és un chicotet riu, afluent del Segura pel seu marge dreta, que discorre en la seua totalitat per territori de la Regió de Múrcia (Espanya).
Curse
[editar | editar còdic]El Quípar naix en la zona meridional del municipi de Caravaca de la Creu, en les proximitats de la Junquera, a on se li unixen diverses rambles i rieres, tals com la rambla de Tarragoya, el barranc de la Junquera o el barranc Munueras, arreplegant les aigües de la vertent surest del Massiç de Revolcadores (pertanyent a Moratalla), la Serra de Mojantes o les serres del sur del terme de Caravaca.
Recorre el denominat estret de l'Encarnació, parage d'especial bellea natural i interés arqueològic, quan el Quípar travessa les proximitats de la Serra de les Cabres.
Discorre posteriorment pel terme municipal de Cehegín, paralel al riu Argos. Durant el seu recorregut per este municipi voreja els restants arqueològics de Al Quipir, i uns quilómetros més alvance els de la ciutat visigoda de Begastri.
Seguix el seu recorregut regant els cultius adjacents i donant riquea al paisage. Travessa les antigues mines de Gilico, a on es forma un chicotet llac pel tall que va fer la mina en el sol. Uns quilómetros aigües avall rep el canal que transferix les aigües sobreres del embassament de l'Argos, per a aplegar al embassament d'Alfonso XIII, ya en el terme municipal de Calasparra, que es troba dins de la zona ZEPA denominada Serra del Molino, Embassament del Quípar i Plans del Cagitán.
Finalment desemboca en el riu Segura just abans del Canó de Almadenes, impressionant canó pel que discorre el Segura en creuar les estribaciones de la Serra del Molino, entre els municipis de Calasparra i Cieza.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]La vegetació que predomina en la conca del Quípar la constituïxen principalment repoblaments forestals de pi carrasco en algunes carrasques i sotobosque del xara mediterrànea com ginebreres, sabinas, carrasca coscoja, maholetos, romer, jaras, esparto i albardín. En les zones humides es poden citar sauces, taray, juncs, rosers selvats, albarzers i carrizos.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ VV.AA., 2003, p. 92.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quípar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.