Coscoll

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Quercus coccifera»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Coscoll

Quercus coccifera 1.JPG

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Fagaceae
Gènero Quercus
Espècie Quercus coccifera
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Quercus coccifera range.svg
Distribució natural

El coscoll (Quercus coccifera) és un abruixell perennifoli de la família de les fagàcees, molt característic del paisage mediterraneu sec i calcari. Especialment resistent a la sequera.

Descripció[editar | editar còdic]

El Quercus coccifera és un abruixell punchós o arbre molt baix (fins a 2–5 m), de creiximent lent i aspecte compacte.

- Fulla: simples, alternes, dures i coriariàcees, de forma ovada a llanceolada, en el marge espinós. L'anvers és vert fosc i lluent; el revers, més pàlida i llaugerament pelut.

- Flor: monoic, florix en la primavera (març-maig), en flors unisexuals agrupades en aments curts groguencs.

- Fruit: tipo núcula, fruit sec indehiscent, bellota menuda, ovoide, de maduració bianual. Amargues.

- Tronc: corfa fosca, llaugerament rugosa, de rebrot fàcil despuix de tall o incendi.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Espècie típica del matoll mediterràneu, sobre sols calcaris, secs i pobres. Pot dominar formacions sanceres (coscollars) o conviure junt a carrasques, llentiscles i romers. És molt resistent a la calor i la sequera.

Taxonomia[editar | editar còdic]

Quercus coccifera fon descrit per Linnaeus i publicat en el Species Plantarum en l'any 1753.

Etimologia[editar | editar còdic]

- Quercus: nom genèric llatí que designava tant al roure com a la carrasca.

- coccifera: epítet llatí que significa 'portadora de cochinilla', referint-se a l'antiga cria del paràsit Kermes vermilio sobre esta planta, usat per a traure tint roig (carmesí).

Subespècies, varietats i hibridacions[editar | editar còdic]

No es reconeixen subespècies majors, pot hibridar en roures i carrasques en zones mixtes.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Colmeiro, Miguel (1871). Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales o notables del Antiguo y Nuevo Mundo. Madrid: Imprenta de Gabriel Alhambra
  • López González, Ginés (1982). La guía de INCAFO de los árboles y arbustos de la Península Ibérica. ISBN 84-85389-34-4

Enllaços externs[editar | editar còdic]