Lygeum spartum
Lygeum és un gènero monotípic[1] de plantes pertanyent a la família de les gramínees (Poaceae). La seua única espècie és el albardín, el nom científic del qual és Lygeum spartum, i és pròpia de zones seques sobre substrats arcillosos o margosos, yesíferos o salinos de la conca mediterrànea. Li la sol confondre en l'esparto, encara que el verdader esparto és l'espècie Stipa tenacissima.
Descripció
És una planta herbàcea perenne i rizomatoser, de fins a un metro d'altura, de color vert groguenc a blanquecino. Els seus brots formen grossos rams coberts en la base de escates. Les fulles, en aspecte de junc i de fins a 50 cm de llarc estan enrolladas, reduint d'esta manera la pèrdua d'aigua per transpiració. Són rectes, unciformes, dures i tenaces, i té en l'indústria paperera usos similars al esparto, pero de menor calitat tècnica
Les flors formen una espiguilla coberta de llarcs pèls sedosos rodejada d'una baïna, de 3 a 9 cm, a modo de espata en aspecte de paper. Si l'observem sense la flor es pot confondre en el esparto (Stipa tenacissima).
Localisació
És comú en la península ibèrica, especialment en el Valle de l'Ebre, i en l'est de la Península. En Espanya s'estén per l'est, el sur i les illes Balears.
Ha donat alguns topònims, com El Albardinal, en Múrcia (Espanya).
És una espècie pròpia de les estepas ibèriques.
També es troba en Itàlia i per tota la ribera sur de la mar Mediterràneu, des de Marroc fins a Egipte.
Usos
Antany tenia utilitat industrial. En Aragón se segaven els fulls per a trenar-les i confeccionar cordes bastes denominades "fencejos" (falcies) en les que nugar els fajos de mies despuix de la sega del cereal.
També l'utilisaven per a fer els jergones o camastros per als soldats, una volta es trituraba el seu full.
En Níjar (Almeria), s'amprava per a l'embalage de la ceràmica en caixes, per a protegir-la dels colps en el transport. Paregut us se li donava en Múrcia, en este cas per a protegir als melons en el seu transport.
Usat també com a pastura per al ganado oví i caprino. De la mateixa manera que el esparto, s'usava en la fabricació de cesteria
Actualment es reconeix el seu valor ecològic per la seua importància com a protector del sol.
Taxonomia
Lygeum spartum va ser descrita per (L.) Kunth i publicat en Genera Plantarum, ed. 5 addend.: [522]. 1754.[2]
Com indica el seu nom, spartum procedix del grec spárton, (esparto), fent referència a la similitut entre el albardín i el esparto.
Número de cromosomas de Lygeum spartum i táxones infraespecíficos: 2n=40[3]
- Lygeum apiculatum Gand.
- Lygeum insulare Gand.
- Lygeum loscosii Gand.
- Lygeum murcicum Gand.
- Lygeum spartum var. longispathum Trab.
- Lygeum spathaceum Lam.
- Lygeum tenax Salisb.[4]
Vore també
Vore també
Referències
- ↑ Abdeddaim-Boughanmi, K. and M. Kaid-Harche. (2009). Structure, ultrastructure of the anther, pollen microsporogenesis and morphology of pollen grains of two populations of Lygeum spartum L. in Algeria. American Journal of Agricultural and Biological Sciences 4(3), 201-05.
- ↑ «Lygeum spartum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de maig de 2014.
- ↑ Proves Cromosomes somàtics de plantes espontànees en la estepa d'Aragó. II Lorenzo Andreu, A. & P. García Sanz (1950) Anals Estac. Exp. Aula Dei 2: 12-63
- ↑ Lygeum spartum. The Plant List. A working list of all plant species.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Lygeum spartum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 9 de març de 2010.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lygeum spartum.- Pàgina de la flora d'Aragó
- GARCÍA HORTA, José Antonio.Fibres papereras (2007). Barcelona. Edicions UPC
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lygeum spartum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.