Les estepas ibèriques són ecosistemes caracterisats pel predomini d'espècies leñosas de baix porte, assentades sobre sols molt pobres i, a voltes, en alts nivells de salinitat, que soporten un clima mediterràneu semiárido.

Estepas ibèriques

Generen paisages oberts, plans o suaument ondulats, en absència d'arbres o arbusts desenrollats. No són estrictament semblants a les estepes centreeuropees, nortamericanes o suramericanes, a on predominen les plantes herbàcies, principalment gramíneas sobre uns sols profunts. Es troben hàbitats similars en el nort d'Àfrica, especialment en Argèlia Tunis i Marroc, els alts replanells magrebins que se situen entre l'Atles Teliano i l'Atles Saharià. Les estepas ibèriques i les norteafricà compartixen un gran número d'espècies. Unes atres són exclusives i endèmiques d'àrees molt reduïdes com a estanys salines en el vall de l'Ebre.

Les estepas ibèriques tenen ambients de molt alt valor ecològic per albergar espècies molt singulars i, en ocasions, endèmiques.

En la península ibèrica les principals zones estepa

Bardenas Reals.

Flora

Les plantes de la estepa estan adaptades a soportar llarcs periodos de sequia estival, forta insolació i precipitacions escasses. Algunes estan adaptades a viure en sol salinos.

Espècies habituals són:

Fauna

 
Avutardes.

La fauna de les estepas està formada per comunitats d'animals adaptats a la vida en el sol, dotats per a la carrera o per a camuflar-se en la terra i que crían en el sol.

Espècies habituals són: