La Serena (Badajoz)
La Serena, oficialment Mancomunidad de Municipis de la Serena, és una mancomunidad integral de la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya), situada en l'est de la província de Badajoz. Queda emmarcada al nort per les Vegas Altes del riu Guadiana, a l'est i al sur pel riu Zújar i a l'oest pel riu Guadámez, abdós afluents d'aquell. Ací es troba l'embassament de la Serena, el major d'Espanya.
Història
La mancomunidad té els seus orígens en el Partit de la Serena creat per l'Orde d'Alcántara despuix de la conquista de la zona als musulmans en la primera mitat del XIII. Vàries de les poblacions de la comarca tenen orige presuntament musulmà: Zalamea i Benquerencia són alguns eixemples. En tota la comarca poden trobar-se abundants restants romans mentres que l'actual Cap del Bou es va fundar en el XIV, ben alvançada la reconquista.
La part original del Partit de la Serena estava assignada al priorat de Magacela (en Magacela, Villanueva de la Serena, La Fava, La Coronada, Campanar, Quintana i La Guarda); més vesprada es fundaria el priorat de Zalamea (en Zalamea, Valle de la Serena i Higuera de la Serena). Per últim les comunitats de Benquerencia (en Benquerencia, Castuera, Esparragosa de la Serena, Malpartida i Monterrubio) i les comunitats de la serra de Lares (en Esparragosa de Lares, Galizuela, Sancti-Spíritus i Cap del Bou).
Tot este territori va ser incorporat a la Corona per Real Cèdula de 17 de setembre de 1734, passant a constituir la Real Dehesa de la Serena, en la que se censaven unes 200.000 ovelles merinas. A finals del XVIII este extens estat va ser adquirit de la Corona a títul oneroso per Manuel Godoy, valgut de Carlos IV, en la seua jurisdicció i demés drets i regalías. Pero despuix de la caiguda de Godoy en 1808, el rei Fernando VII va ordenar el confisc dels seus bens, tornant la Dehesa de la Serena al patrimoni real.
El territori va ser dividit en el XIX en dos partits judicials: Castuera i Villanueva de la Serena.
Es creu que Magacela és la Contosolia romana i sobre el núcleu actual de població, otea el desparramado castell alcantarino, otrora residència del prior. A finals del XV, el priorat va traslladar la seua sèu a Villanueva, a on l'últim maestre de l'orde, Juan de Zúñiga, mane construir un palau (remodelat en numeroses ocasions i hui convent de clausura) en el carrer de Sant Benito, prop de la plaça principal.
Durant la guerra civil espanyola, este territori es va mantindre dins de la zona republicana fins que la cridada "bossa de la Serena" va caure en l'estiu de 1938. No obstant una contraofensiva de l'Eixèrcit Popular a finals d'agost de 1938 va conseguir recuperar part de la zona perduda estabilisant-se el front a lo llarc de la llínea de ferrocarril Cap del Bou, Castuera i la riera Guadalefra. L'última gran batalla de la Guerra Civil, la cridada batalla de Peñarroya, va ser conseqüència de l'intent de l'Eixèrcit Popular d'ocupar Monterrubio i Cap del Bou en l'objectiu últim de dividir en dos la zona sublevada. No obstant la resistència tenaz d'algunes unitats de l'Eixèrcit de Franco (com per eixemple la del Terç de Navarra) varen contribuir a frustrar esta última ofensiva.
El Pla Badajoz portat a terme en la década de 1960 va transformar l'economia de la part de la comarca per la que transcorria el riu Guadiana, fomentant la seua diferenciació respecte de lo que tradicionalment s'havia conegut com la Serena. L'importància que va adquirir el cultiu de regadiu lligat al Guadiana va fer que la zona començara a conéixer-se com les Vegas Altes del Guadiana. Quan a partir dels anys 80 escomencen a crear-se mancomunidades voluntàries de municipis, les Vegas Altes i La Serena mamprendrien camins diferenciats, que hui es plasmen en l'existència de les mancomunidades de La Serena-Vegas Altes i La Serena.
L'orige de l'actual mancomunidad de la Serena es troba en l'antiga mancomunidad d'Aigües del Zújar, creada en l'any 1981. Els municipis de la comarca es varen unir per a garantisar el servici d'abastiment d'aigua potable i sanejament. En el moment de la seua constitució, la mancomunidad estava formada per nou municipis: Benquerencia de la Serena, Castuera, Esparragosa de la Serena, Higuera de la Serena, Malpartida de la Serena, Monterrubio de la Serena, Quintana de la Serena, Valle de la Serena i Zalamea de la Serena. Poc despuix es va incorporar Cap del Bou.
En l'any 1989 es varen modificar els estatuts de la mancomunidad per a dotar-la de més competències i se li va canviar el nom pel de Mancomunidad de Municipis de la Serena. A la política relacionada en l'aigua es varen afegir competències en l'àmbit de la conservació i millora de les infraestructures vials. A partir de l'any 1995 es va dotar a la mancomunidad d'una estructura pròpia i d'un personal estable. Va ser llavors quan varen passar a formar part de la mancomunidad els municipis de Capella, Peñalsordo i Albarzer Capella.
En l'any 2006 es varen aprovar els últims estatuts de la mancomunidad, en la finalitat de convertir-la en una mancomunidad integral. Es varen ampliar de nou les seues competències i es varen establir métodos més democràtics d'elecció de càrrecs i presa de decisions.
Govern i política
L'actual president de la mancomunidad és Raimundo Dávila Fortuna , alcalde de Quintana de la Serena pel PSOE. ">«Jesús Martin Torres, alcalde de Monterrubio, nou president de la Mancomunidad de Municipis de la Serena». Hui. Consultat el 2 de maig de 2022.</ref>
| Presidents de la Serena | ||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llegislatura | Nom | Partit polític | - | 2019-2023 | Jesús Martín Torres | PSOE | Monterrubio de la Serena | |||||||||||||
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Serena (Badajoz)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.