Salvia rosmarinus
-Rosmarinus_officinalis_(41960388224).jpg)
Sàlvia rosmarinus,[1] coneguda popularment com a romer, és una herba leñosa perenne, en fullage sempre vert i flors blanques, roses, púrpures o blaves, pertanyent a la família Lamiaceae, nativa de la regió mediterrànea. Fins a l'any 2017 l'espècie era coneguda pel nom científic Rosmarinus officinalis, ara un sinònim.[2][3]
Descripció
[editar | editar còdic]El romer és un arbust aromàtic, leñoso, de full perenne, molt ramificat i ocasionalment achaparrado i que pot aplegar a medir fins a 2 m d'altura.
Els tallos jóvens estan coberts de borra (que desapareix en créixer), a mida que envellixen es tornen de color rojós i en la corfa badada.
Les fulls, menudes i molt abundants, presenten forma llineal. Són opostes, sésiles, sanceres, en les vores cap a avall i d'un color vert obscur, mentres que pel envés presenten un color blanquecino i estan cobertes de vellosidad. En la zona d'unió del full en el talle naixen els ramilletes floríferos.
Les florés són d'uns 5 mm de llarc. Tenen la corola bilabiada d'una sola peça. El color és blau violeta pàlit, rosa o blanc, en cáliz vert o alguna cosa rojós, també bilabiado i acampanado. Són flors axilars, molt aromàtiques i melíferas; es localisen en el cim de les branques, tenen dos estams encorvados soldats a la corola i en una menuda dent.
El frut, tancat en el fondo del cáliz, està format per quatre núculas d'1.5-3 per 1-2 mm, ovoides, aplanadas, color castany clar en una taca clara en la zona d'inserció.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El seu cultiu està estés per tota l'àrea mediterrànea. També ha segut cultivat en zones com Azores, Illes Canàries, Madeira, Bulgària, Ucrània i Crimea.[5] S'crío en tot tipo de sols, preferiblement els secs i alguna cosa arenencs i permeables, adaptant-se molt be als sols pobres. Creix en zones llitorals i de montanya baixa (ales i collados), des de la costa fins a 1 500 m s. n. m. A més altura dona menor rendiment en la producció d'oli essencial.
Forma part de les xares que es desenrollen en els llocs secs i solejats en les zones de encinar, zones degradades per la tala o crema i ales pedregosas i erosionades. Florix dos voltes a l'any, en primavera i en autumne. És d'us freqüent en jardins i bardices.
Taxonomia
[editar | editar còdic]És considerada actualment com una de les moltes espècies dins del gènero Sàlvia. Anteriorment estava inclosa en un gènero menor, Rosmarinus, en el nom R. officinalis, descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 23, en 1753; actualment és un sinònim d'esta.[6] En 2017 el botànic nortamericà Bryan T. Drew i colaboradors la varen incloure en el gènero Sàlvia. Degut a que el nom Sàlvia officinalis ya estava en us per a una atra espècie, varen recuperar el nom científic Sàlvia rosmarinus, descrit per Fridolin Carl Leopold Spenner en Handbuch der Angewandten Botanik 2: 447, en 1835.[2][7]
Citologia
[editar | editar còdic]Número de cromosomas de Sàlvia rosmarinus i tàxons infraespecíficos: 2n=24.[8][9]
Etimologia
[editar | editar còdic]Vejau: Sàlvia
rosmarinus: epítet antic dau al romer, que clásicamente es va interpretar com directament pres dels vocablos llatins ros (rocío) i marinus, -i, -um (marí); "rocío marí", en referència al seu hàbit de creiximent en zones costeres, pero és més provable que es derive dels vocablos grecs ῤωπός, ῤώψ (rhopós, rhops); "xara, arbust", i μυρίνος, -η, -ον (myrinos, -i, -on); "aromàtic, perfumado"; "arbust aromàtic", que a la seua volta s'origina de μύρον, -ου (myron, -ou); "perfum, essència", interpretació que encaixa millor en la planta.[4][10][11]
Híbrits
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]En l'edicte de Carlomagno Capitulara de villis vel curtis imperii, artícul n.º 70, apareix mencionada en el nom de ros marinum.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Espècie de la regió mediterrànea i del Caucas, que ha segut cultivada des de temps antics en tot lo món com a planta ornamental. Hi ha més d'un centenar de cultivares, alguns d'ells d'orige híbrit en Sàlvia granatensis o Sàlvia jordanii.[4]
És una planta de fàcil cultiu, no necessita de gran cantitat d'aigua i requerix un baix tractament en químics i abonaments; creix en diferents classes de sol lo que fa que siga rendable la seua producció.CR
Aplicacions terapèutiques i farmacològiques
[editar | editar còdic]Del romer s'utilisen sobretot els fulls i a voltes, les flors. És una planta rica en principis actius.[12][13][14][15][16]
- En l'oli essencial que s'extrau directament dels fulls, es prepara alcohol de romer. Ha demostrat efectivitat per a paliar el dolor i l'inflamació en persones en artrosis o artritis reumatoide, pero no en persones en fibromialgia.
- S'ha utilisat en friccions com a estimulant del cuiro cabellut per a tractar o previndre la calvicie (alopècia) i accelerar el creiximent del cabell.
- L'infusió de fulls de romer supostament alivia la tós i s'ha usat per a atallar els espasmos intestinals. Deu prendre's abans o despuix dels menjars.
- El fum de romer (i el del tabac) es varen usar com a tractament per a l'asma.
- L'alcamfor de romer té efecte hipertensor (puja la tensió) i tonifica la circulació sanguínea.
- Per les seues propietats antisépticas, es pot aplicar per decocció sobre llagues i ferides com cicatrizante.
- També posseïx una llaugera qualitat emenagoga.[11]
- Pot ser requerit per a les persones en caiguda de cabell o caspa.
- L'aigua de romer és usada per a combatre les canes ya que estimulen els melanòcits (cèlules responsables de la pigmentació del cabell).
- En una tesis de l'Universitat Miguel Hernández, s'ha conclós que l'extracte de la planta de romer pot ajudar en el tractament de càncer de còlon, ya que ha demostrat que l'extracte de romer utilisat posseïx un efecte antitumoral igual o superior al dels seus composts de forma individual en models celulars. [17][18]
Composició química
[editar | editar còdic]- #Àcit fenòlics (cafeico, clorogénico, rosmarínico)
- Flavonoides (derivats del luteol i del epigenol)
- Oli essencial (pineno, canfeno, borneol, cineol, alcamfor, limoneno) 1.2 a 2 %
- Diterpenos (carnosol, rosmanol, rosmadial)
- Àcits triterpénicos (àcit ursólico) 2 a 4 %
- Alcohols triterpénicos (alfa i beta-amirina, betulósido)
Efectes secundaris
[editar | editar còdic]El àcit carnósico present en el romer ha mostrat hepatotoxicidad en humans, al mateix nivell que el tamoxifeno. Estudis previs en rates han provocat infertilitat, utilisat en dosis elevades.
Usos culinaris
[editar | editar còdic]El romer és una de les plantes aromàtiques més valorades en cuina per la seua agradable olor i el sabor que aporta als aliments processats, tant carns com a peixos i vegetals, i és un clàssic en alguns torrats al forn i guisos. S'utilisa tanta fresca com a sec.
Entre les receptes més usuals que duen romer figuren la «paella valenciana», moltes salses de tomata, el «corder al romer», el «cabrit torrat», les «tomates aliñar en oli i romer» o el «guis de conill al romer».
Esta planta també s'utilisa per a aromatizar olis i vinagres, incorporant una branca fresca en l'envàs a on es conserven, lo que aporta grans matisos al infusionar. En la cuina de vanguarda s'utilisa esta tècnica pero se sol desenrollar confitando (cocció a baixa temperatura) el romer en els líquits.
En Espanya i Itàlia[19] s'utilisa com a ingredient en la preparació de charcuteria en embotits cárnicos, especialment els procedents del porc. En Castella-la Mancha és habitual trobar-ho cobrint #elaboració curades com la «canya de llom» (al romer) o el formage manchec (al romer), complint la doble funció de aromatizar i protegir al producte.
Usos tradicionals
[editar | editar còdic]- En l'Antic Egipte i Europa es colocava una ramita de romer en mans dels difunts en l'intenció d'assegurar-los un bon viage a l'atre món.[20][21]
- Un ramito de romer és usat pels gitanos com a símbol de bona sòrt.[22]
- En el llenguage de les flors, el romer és símbol de la bona fe i la franquea.
- En Europa en la Edat Mija circulava un tratadillo sobre les virtuts del romer, atribuït a varis autors (per eixemple Arnaldo de Vilanova), que contenia vàries receptes del bàlsem de Fierabrás de Don Quixot (I: XVII).[23]
- En Andalusia, a on esta planta és molt popular, es diu que el romer va prestar asil a la Verge María en la seua fugida a Egipte (en lloc del ginebrera com en atres parts) i que du sòrt a les famílies que perfuman en ell les seues cases en Nochebuena.[24]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: alecri, estremoncillo, incensaria, romani, romaní, romeiro, romer, romerino, romer, romer agrest, romer albar, romer beneït, romer blanc, romer comú, romer coronario, romer d'horta, romer fi, romer femella, romer macho, romerón, romer pelegrí, romer real, romiru, rosa de mar, rosmarino, rumaní, rumeiro, rumero, talle, tomello caser, tomello romer, tremoncillo.[9]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sàlvia rosmarinus» (en anglés). The Plant List. Consultat el 2023-04-07.
- ↑ 2,0 2,1 «Sàlvia united: The greatest good for the greatest number».Taxon.66(1)
- 133–145.ISSN 0040-0262.doi:10.12705/661.7.Consultat el 2020-01-14.
- ↑ «definició de romer».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Morales Valverde; Quintanar Sánchez, {{{nom2}}}; Caps Fonts, {{{nom3}}}; Licitades Salvà, {{{nom4}}} (1986). «CXL. Labiatae», [1], Madrit: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 327. ISBN 978-84-00-09041-8.
- ↑ The Euro+Medit Plantbase Project
- ↑ «Rosmarinus officinalis» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2024-01-11.
- ↑ «Sàlvia rosmarinus» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-07.
- ↑ Rosmarinus officinalis L. Proves Chromosome numbers of vascular plants from Àustria, Mallorca and Yugoslàvia. Nilsson, O. & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 270-276
- ↑ 9,0 9,1 «Rosmarinus officinalis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (Requerix busca interna). Consultat el 14 d'abril de 2010.
- ↑ Mari Mut (2019). [2], Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 89.
- ↑ 11,0 11,1 Font Quer (1980). , Barcelona, Espanya: Llabor, pp. 651–653.
- ↑ Barbut, S.; Josephson, D. B.; Maurer, A. J. (1985). "Antioxidant Properties of Rosemary Oleoresin in Turkey Sausage". Journal of Food Science 50 (5): 1356. doi:10.1111/j.1365-2621.1985.tb10476.x.
- ↑ Inatani R, Nakatani N, Fuwa H.(1983).«Antioxidative effect of the constituents of rosemary (Rosmarinus officinalis) and their derivatives».Agric Biol Chem..47
- 521-528.doi:10.1271/bbb1961.47.521.
- ↑ «Measurement of superoxide dismutase-like activity of natural antioxidants».Bioscience, Biotechnology, and Biochemistry.59(5)
- 822-6.doi:10.1271/bbb.59.822.
- ↑ (2000).«Phenolic antioxidants from herbs and spices».BioFactors.13(1-4)
- 141-6.doi:10.1002/biof.5520130123.
- ↑ Ho, C. T.; Ferraro, T.; Chen, Q.; Rosen, R. T.; Huang, M. T. (1994). "Phytochemicals in Teas and Rosemary and Their Cancer-Preventive Properties". Food Phytochemicals for Cancer Prevention II. ACS Symposium Séries 547. p. 2. doi:10.1021/bk-1994-0547.ch001. ISBN 0-8412-2769-1.
- ↑ «Un extracte de romer demostra activitat antitumoral en càncer de còlon» (en és). Redacció Mèdica. Consultat el 2024-03-30.
- ↑ «Activitat antitumoral d'un extracte de romer (Rosmarinus officinalis L.) en models in vitro i in viu de càncer de còlon».Consultat el 2024-03-30.
- ↑ «Romero, Romeo, Rosmarino - Rosmarinus officinalis». INFOJARDIN. Consultat el 2023-04-07.
- ↑ «Significat de regalar romer» (en és). CocinaDelirante. Consultat el 2023-03-28.
- ↑ «Llegendes populars de la planta de Romero» (en és). SoyHuichol. Consultat el 2023-03-28.
- ↑ «Dia de vius i difunts» (en és). abc. Consultat el 2023-03-28.
- ↑ (2005).«Les chafades d'un atre text mèdic en Dò Quixot: Les virtuts del romer.».Romançada Notes.45(3)
- 303-310..
- ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Salvia rosmarinus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.