Cultura argárica

La cultura argárica és una cultura que es va expressar i va manifestar en poblats del surest de la península ibèrica en el Bronze Antic, florint entre c. 2200 i 1550 a. C., Va formar una de les societats de major rellevància en l'Europa de el III i II milenis a. C. i va crear la primera societat urbana i estatal del Mediterràneu occidental.

És una de les cultures antigues millor estudiades gràcies a l'excelent estat de conservació dels seus restants arqueològics. Este complex cronocultural és considerat indicatiu dels processos de jerarquización socials que es varen estendre per Andalusia Oriental i l'Alce espanyol. Deu el seu nom al jaciment epónimo d'El Argar, en el municipi d'Antas, Almeria.

Esta cultura arqueològica va ser descoberta i definida a finals de el XIX pels germans Siret. Es caracterisa per l'existència de poblats situats en àrees de difícil accés o fortificados, cases de planta quadrada construïdes en pedra i atobó, enterrament en cistas, tinajas o covachas baix el sol de les pròpies vivendes, una clara uniformitat material, l'abundància d'armament militar i una progressiva estratificació social. S'estén pel surest peninsular, ocupant les províncies de Granada, Almeria i Múrcia, aixina com partix de Jaén i Alacant.

El seu pervivencia va ser d'uns 800-900 anys, entre mediats de el III i mediats de el II mileni a. C., distinguint-se a lo manco dos fases, durant les quals es va produir una contínua jerarquización social interna i una expansió externa sobre les regions confrontants. Cap a 1500 a. C., la societat argárica va desaparéixer bruscament.

Copa argárica d'argila (M.A.N., Madrit)

Introducció

La cultura argárica va començar a ser objecte d'estudi per part d'arqueòlecs i atres investigadors a raïl de les excavacions dels germans belgues Enrique i Luis Siret, ingeniers de mines en la Serra Almagrera, que en l'assentament d'El Argar varen estudiar més d'un miller de enterrament durant l'última década de el XIX. Ademés del poblat epónimo, els Siret varen descobrir uns atres com L'Ofici, Font Àlber, Gates o Ifre, tots ells situats en Almeria i Múrcia. En les seues excavacions varen trobar abundants inhumaciones efectuades en les mateixes cases argáricas, que els seus aixovar varen deparar espases, alabardas, punyals i adorns metàlics, aixina com artefactes de pedra polida i d'os, ceràmiques, penyores textils i plantes domesticades. Posteriorment han segut descoberts i excavats molts més assentaments en característiques similars, situats en llocs elevats i ben protegits, per lo que inicialment es va pensar que els núcleus argáricos eren tots aixina, pero han començat a aparéixer més poblats, de menor tamany, ubicats en el pla.

Les diferències qualitatives i quantitatives presents en els aixovar funeraris han dut a la majoria dels autors a considerar que la societat argárica estaria formada per varis estrats jerarquizados. Segons uns, es tractaria d'una societat dominada per caps, caudillos o príncips; segons uns atres, seria ya un Estat o, a lo manco, un proto-Estat.

Orígens i extensió

Mapa de la península ibèrica durant l'Edat del Bronze. Es mostren les principals mines d'estany i els grups culturals coneguts cap a 1500 a. C.

Durant molt temps es va creure que poc despuix de la mitat de el III mileni a. C., al mateix temps que s'estenia el fenomen campaniforme, tenia lloc en el surest peninsular un nou impacte colonizador de gents procedents de l'àmbit greco-micénico que seguien els passos de navegants més antics, instalant-se en els importants focs miners d'Almeria i les seues zones limítrofes. En l'actualitat s'ha verificat que la cultura material argárica es correspon de manera fidedigna (especialment en l'arquitectura defensiva i en les costums funeràries de enterrament en gran vasijas i en cistas) en cultures orientals assentades entre les antigues terres de Canaán, Síria, Anatolia, Chipre, Creta i Sicília. Açò es pot constatar en casi totes les publicacions realisades fins a la data.

Durant més d'un sigle es varen vincular els orígens d'estos grups al territori almeriense, pero esta relació ha segut qüestionada per alguns autors, que consideren més provable l'orige de la cultura argárica en la franja territorial existent entre els rius Vora (província d'Almeria) i Guadalentín (Múrcia) o entre les conques del Almanzora (Almeria) i Segura (Múrcia). Per als investigadors Salvador Fontenla, Juan Antonio Gómez i Miguel Mires l'ubicació de l'actual ciutat de Totana (Múrcia) i el seu entorn, serien la provable zona d'assentament primigènia de la cultura argárica.

Més allà de la determinació de l'orige específic del grup argárico, en l'actualitat existix un cert consens en delimitar la zona d'influència argárica en el surest peninsular: la regió nuclear estaria formada per les províncies d'Almeria i Múrcia, des d'a on s'aniria expandint a les comarques limítrofes, comprenent en els seus moments finals i de plenitut el territori que ocupen actualment dites províncies, el centre i l'est de Granada, aixina com algunes zones de Jaén, Alacant i Ciutat Real. Tal expansió seria conseqüència directa del militarisme argárico, dirigint-se cap a zones estratègiques que permeteren el control sobre les vies de comunicació o dels seus recursos agropecuarios o miners.

Vore també

• Home de Galera
• El Argar
• Edat del Bronze
• Els Millers
• Event del kiloaño 4-2

Bibliografia

• Aranda Jiménez, Gonzalo; Montó-Pujaves, Sandra i Sánchez Romero, Margarita (2015) The Archaeology of Bronze Age Iberia. Argaric societies. Routledge. New York/Londres
• Castro Martínez (1999). «et a el», Junta d'Andalusia, Conselleria de Cultura (ed.). Proyecte Gates 2: la dinàmica arqueoecológica de l'ocupació prehistòrica (en espanyol), Sevilla, pp. 426. ISBN 8482661078.
• Consell Superior d'Investigacions Científiques. Treballs de Prehistòria, CSIC.

• (1976-1992) «Revista», Universitat de Granada (ed.). Quaderns de prehistòria de l'Universitat de Granada (en espanyol), Servici de Publicacions de l'Universitat de Granada.