Gates (jaciment arqueològic)

El jaciment arqueològic de Gates està situat en el municipi de Turre, en la província d'Almeria, Espanya i pertany al grup argárico. S'alça sobre la replanell superior d'un cabezo de 120 m d'altura i difícil accés en les estribacions de Serra de Cabrera. Les seues coordenades són 1º 53´ 6´´de llongitut Oest i 37º 7´ 46´´ de latitut Nort. La cota superior del cerro té una ubicació UTM WG993100. Està rodejat per rambles, barrancs i manantialés, tenint la mar a cinc km. Les seues principals activitats eren les agrícoles i miner-metalúrgiques, documentades per percutores i picos, minerals de coure, peces de rebuig per a refondre i un mòle d'astral. Conta en murallas en les parts més accessibles i dos galeries subterrànees que, potser, servien per a proveir-se d'aigua.

Va ser excavat inicialment pels germans Enrique i Luis Siret que varen publicar els seus resultats en castellà baix el títul de Les primeres edats del metal en el surest d'Espanya en 1890. Els materials arreplegats en este i atres jaciments similars varen constituir el corpus bàsic per a singularizar este grup cultural. A mitan dels anys huitanta de el XX es va posar en marcha un proyecte sistemàtic d'obtenció de senyes paleoecológicos, econòmics i sociològics.

Jaciment

Gates va ser un assentament calcolítico, reconstruït en principis molt diferents en la transició al Bronze. Durant els seus primers sigles de desenroll no tenia les característiques de lloc central que eixercitaria en el II mileni a. C. Les fases estratigráficas argáricas serien tres:

• II, entre 2250 i 1950 a. C.
• III, entre 1950 i 1700 a. C.
• IV, entre 1700 i 1550 a. C. i una extensió que ha dut a calcular uns 300-500 habitants.

L'espai 109-210 de la zona C del jaciment presenta una acumulació d'elements de molienda i almagasenament que excedix les necessitats i capacitats de l'assentament. El cereal era almagasenat sense males herbes. La mà d'obra no devia procedir únicament del poblat, sino també de l'exterior. La normalisació dels contenidors ceràmics de cereal trobats sugerix l'existència d'un sistema estandardisat de mides. També s'han trobat unes estructures circulares de pedra interpretades com hórreos.

Economia i ritual

S'han documentat be les activitats agropecuarias, detectant-se en época argárica el cultiu de cerealés (ordi majoritàriament), de leguminosas, la horticultura i l'arboricultura d'oliveres, aixina com una ganaderia basada en la cabra, l'ovella i el porc, ademés del bou i el cavall.

Els artefactes líticos varen ser fabricats en materials arreplegats a varis quilómetros de distància de l'assentament, aumentant la seua producció en més d'un 300 per 100 sobre el Calcolítico. La matèria primera metàlica sembla que procedix del centre o oest andalús, lo que sugerix l'existència de rets d'intercanvi a llarga distància.

Varen ser excavats díhuit enterrament dels quals solament la mitat tenien aixovar. Un d'ells, una urna femenina, contenia dèu elements d'argent, entre els quals destaca una diadema. També ha segut trobada una sepultura commemorativa (cenotafio), en aixovar pero sense restants humans. L'estudi dels ossos dels individus trobats i els seus aixovar ha permés associar una major esperança de vida en les ofrenes més importants. S'ha comprovat que alguns elements ceràmics funeraris es varen fabricar especialment per a complir en tal funció, sobretot en el cas de l'èlit. Totes estes senyes indicarien l'existència d'una forta estratificació social, en llínea en atres grans poblats com Font Àlber, L'Ofici o El Argar.

Vore també

• Cultura argárica
• El Argar
• Edat del Bronze