L'arboricultura és la ciència que comprén la selecció, propagació, conte i tala selectiva de plantas perennes i leñosas, com arbres i arbusts, l'estudi del seu creiximent i que inclou a les pràctiques tradicionals.

Fresno en un esgarre en el tronc per una mala praxis d'arboricultura.

El seu objectiu és gestionar peus individuals, generalment situats en jardins o àrees urbanes, per a aumentar la seua salut, longevitat, resistència a patógenos i millorar les seues característiques estètiques. No obstant, és una ciència autònoma, independent de la ciència forestal o silvicultura, que gestiona, manté, explota i conserva els boscs naturals. Es considera que l'arboricultura és a la silvicultura lo que la jardineria a l'agricultura.

D'este concepte, es deriva silvicultura urbana que és una branca especialisada de la silvicultura que té per finalitat el cultiu i l'ordenació d'arbres con miras a aprofitar la contribució actual i potencial que estos poden aportar al benestar de la població urbana, tant des del punt de vista fisiològic com a sociològic i econòmic,[1] a on els esforços deurien estar centrats en un programa de gestió de l'arborat urbà i aixina abordar els desafius del canvi climàtic.

Per al cas de Chile, la necessitat de programes de Arborisació Urbana ya es ve abordant en programes com a Parcs Urbans (MINVU), Àrees verdes comunitàries (MMA), Programa Arborisació (CONAF), entre atres iniciatives públic – privades.

Per al Ministeri de Vivenda i Urbanisme (MINVU)Plantilla:On, l'Infraestructura Verda, és un dels eixos estratègics que promou les solucions basades en la naturalea i reconeix el paper fonamental dels servicis ecosistémicos en el benestar humà, a on la planificació de l'arborat urbà està sent abordada principalment des d'un enfocament tècnic i proposta d'un Programa de Gestió d'Arborat Urbà per a la Regió de Tarapacá.

Vore també

Referències

Bibliografia