Anar al contingut

Arboricultura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fresno en un esgarre en el tronc per una mala praxis d'arboricultura.

L'arboricultura és la ciència que comprén la selecció, propagació, conte i tala selectiva de plantas perennes i leñosas, com arbres i arbusts, l'estudi del seu creiximent i que inclou a les pràctiques tradicionals.

El seu objectiu és gestionar peus individuals, generalment situats en jardins o àrees urbanes, per a aumentar la seua salut, longevitat, resistència a patógenos i millorar les seues característiques estètiques. No obstant, és una ciència autònoma, independent de la ciència forestal o silvicultura, que gestiona, manté, explota i conserva els boscs naturals. Es considera que l'arboricultura és a la silvicultura lo que la jardineria a l'agricultura.

D'este concepte, es deriva silvicultura urbana que és una branca especialisada de la silvicultura que té per finalitat el cultiu i l'ordenació d'arbres con miras a aprofitar la contribució actual i potencial que estos poden aportar al benestar de la població urbana, tant des del punt de vista fisiològic com a sociològic i econòmic,[1] a on els esforços deurien estar centrats en un programa de gestió de l'arborat urbà i aixina abordar els desafius del canvi climàtic.

Per al cas de Chile, la necessitat de programes de Arborisació Urbana ya es ve abordant en programes com a Parcs Urbans (MINVU), Àrees verdes comunitàries (MMA), Programa Arborisació (CONAF), entre atres iniciatives públic – privades.

Per al Ministeri de Vivenda i Urbanisme (MINVU)Plantilla:On, l'Infraestructura Verda, és un dels eixos estratègics que promou les solucions basades en la naturalea i reconeix el paper fonamental dels servicis ecosistémicos en el benestar humà, a on la planificació de l'arborat urbà està sent abordada principalment des d'un enfocament tècnic i proposta d'un Programa de Gestió d'Arborat Urbà per a la Regió de Tarapacá.

Vore també

Referències

Bibliografia