Agroforestería
.jpg){kind=link}
La agroforestería, agroforestación o agrosilvicultura és un sistema productiu que integra arbres, ganado i pastures en una mateixa unitat productiva. Este sistema està orientat a millorar la productivitat de les terres i, al mateix temps, ser ecològicament sustentable. Entre els seus principals beneficis es poden enumerar la protecció física del sol, els efectes sobre el microclima, el reciclage de nutrients i la diversificació de la producció.
L'agroforestería combina la tecnologia de la silvicultura i la agricultura, lo que permet un us de la terra més divers, integrat, productiu, profitós, saludable i sostenible. El sistema pot ser integrat en forma espacial o en seqüència temporal. Les dehesas ibèriques (montats, en portugués) són un eixemple milenari encara existent d'este tipo d'explotació.
Definicions clau
[editar | editar còdic]Tradició i preexistencia de l'agroforestería
[editar | editar còdic]Els sistemes agroforestales existixen pràcticament des de l'inici de l'agricultura. Hi ha vestigis d'això en la major part de les cultures antigues, en les que s'integraven varis components productius i es gestionaven de modo complex, lo que en algunes modificacions seguix succeint en l'actualitat; cridem a esta actitut humana cap a la producció tradició agroforestal, més clar: sistemes tradicionals en qualitats agroforestales.[1]
Agroforestería, consideracions per a definir-la
[editar | editar còdic]A pesar de la densa discussió sobre açò durant els anys 70 i 80, hi ha consens en que una definició de l'agroforestería deu incloure els següents acápites:
| Com a ciència | Com a opció social | Com a pràctica productiva |
|---|---|---|
| És interdisciplinària i integradora, conjunta vàries perspectives | Deu ser compatible en els hàbits de la població local | Deu ser delliberada |
| Requerix d'un enteniment de les relacions biofísiques i socioeconòmiques que es donen en ella | No és una alternativa en sí, la seua optimisació circunstancial la fa tal | Deu estar present a lo manco una espècie leñosa |
| Gestiona en un mateix espai de terra, cultius (herbáceos o arbustivos o arbòreus), o animals | ||
| Intenta optimisar l'aprofitament dels recursos disponibles en una primera instància i en la seua ciclaje | ||
| Soporten un apany espacial o temporal | ||
| Objectiva la maximización del rendiment en el llarc determini | ||
| Oferix múltiples eixides |
Són consideracions que deu tindre en conte:
- Intenció. Es fa perque es vol fer.
- Interacció. Els components deuen interactuar entre sí.
- Múltiples eixides. Deu oferir més d'un producte o servici.
- Temps, deu excedir l'any de gestió.[2][3][4][5]
Conclogam que és possible expressar-se simplement:
I una «versió oficial»:
Arbre —leñosa— d'us múltiple (AUM)
[editar | editar còdic]És el concepte clau en agroforestería, agroforestería no existix sense els arbres d'us múltiple. La seua definició més acceptada és:
Les premisses per a nominar a una espècie com a tal són:
(a) Tota leñosa perenne és un AUM circunstancialment
(b) No tota leñosa perenne pot ser un AUM para tot SUT (SAF) i
(c) Les funcions d'un AUM depenen de les demandes de el SUT (SAF).[9]
Esquemáticamente, les funcions dels AUM són: frutales, forraje, fusta i llenya; sent les més importants la llenya i el forraje. Atres productes (o subproductes) són: fibra, medicina, olis, resines, gomes, etc., i algunes funcions contemporànees: biorremediaació, captura de carbono, dessecació, recapte d'aigua, preservació de la biodiversitat, fixació de nitrogen, etc.
Pràctica, sistema, tecnologia i tècnica agroforestales
[editar | editar còdic]Es diu pràctica agroforestal (PAF) a la generalisació d'un apany físic i la seua gestió.
Per eixemple: el cultiu en carrerons, que privilegia unes eixides sobre unes atres, com podes, i promou certes funcions sobre atres (l'aporte de biomassa).[3][4] S'han estandardisat les seues característiques i el seu número (vore el capítul IV).
Un sistema agroforestal (SAF) és la particularizaació d'una pràctica en funció de les circumstàncies locals a on es realisa: espècies predominants, característiques de la seua gestió, situació socioeconòmica, etc.[4] El número de pràctiques agroforestales està definit el de sistemes és simplement illimitat.
Les tecnologies agroforestales es referixen a innovacions sobre bases acadèmic-científiques que optimisen la gestió d'un sistema d'us de la terra genèricament o agroforestal específicament (per eixemple: podes de leguminosas, incorporació en la superfície del sol i fertilisació fosfatada).[10]
Una tècnica agroforestal és l'aplicació concreta d'una tecnologia i la seua vulgarizaació (per eixemple: poda).
El paradigma de l'agroforestería
[editar | editar còdic]L'agroforestería involucra una reconceptualizaació de les pràctiques productives, una “nova-vella” manera de gestionar els sistemes de producció, que en lloc de maximizar una eixida única i privilegiar un estil de producció homogéneu, deurà subrallar la sostenibilitat ambiental, vigorizar la rendabilitat econòmica, promoure la diversitat productiva, enfortir l'equitat social, i defendre la diversitat cultural dels sistemes actualment existents i en el disseny, evaluació, transferència i validació dels que s'introduïxquen.
Antecedents històrics
[editar | editar còdic]Crisis socioambiental
[editar | editar còdic]En la década dels 70, les crisis social i ambiental es varen fer evidents per les seues conseqüències massives; particularment resulta d'interés la deforestación tropical, per a 1991 el Banc Mundial va estimar en 12 millons les hectàrees que es perdien cada any,[4] i els seus efectes en la disminució de la capacitat productiva dels sols i pèrdua de la biodiversitat. Responsables d'esta devastación, són les costums d'habitabilitat, el desmonte (incentivat per l'agricultura migratòria principalment, a la que s'orienta al voltant de la quarta part de les terres aprovechables d'Àfrica i Àsia) i la producció animal (en l'actualitat, més de la mitat dels espais destinats a la producció de gramíneas es destinen a la producció d'aliment per a ganado).
En Els llímits del creiximent, es va argumentar científicament sobre les tendències implosivas dels patrons de creiximent i el virtual colapse de les societats en el llarc determini, inclusivament varen fixar dates llímit, mediats del sigle XXI.[11]
El nostre futur comú o Informe Bruntland, va reafirmar esta trayectòria i va sugerir una série d'accions per a atenuar-la, tal volta el seu major mèrit residixca en la socialisació de l'idea en casi tots els fòrums econòmics, socials i ambientals del planeta. Es va falcar llavors el terme de desenroll sostenible per a agrupar este tipo de mides, que contravenia la comuna tendència d'enfocar l'atenció de les necessitats presents, a canvi atenia la de les futures, la conservació dels recursos intergeneracionales i el manteniment de l'equilibri entre interessos locals, nacionals i globals.[12]
Del Banc Mundial a la FAO
[editar | editar còdic]Despuix de la revolució verda, es va prestar atenció al fet de que alguns dels beneficis humans que esta devia alcançar no es varen conseguir, el seu alcanç no va ser democràtic i els grups marginats ho seguien estant. El llavors president del Banc Mundial, Robert McNamara i el seu equip, varen propondre el redisseny de les polítiques per a recolzar programes nacionals que soporten el desenroll agrícola; inclusivament varen emetre una ordenança sobre els préstams en temes forestals, a que atengueren no només la producció de fusta, sino la d'aliments i el conte de l'ambient.[13]
Al mateix temps, la Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i Alimentació (FAO, sigles en anglés) va evaluar críticament els seus alvanços, qüestionant els seus guanys i activitats en el desenroll rural, particularment el de l'evolució de la silvicultura, que havia definit un perfil marcadament industrial i en llimitat o cap alcanç social.[14]
Al mateix temps els treballs pioners de K. King, subrallaven les capacitats dels arbres per a satisfer les necessitats alimentàries i la producció agrícola, recomanant una fusió de les disciplines agricultura i silvicultura.[15] En estes circumstàncies varen sorgir algunes variants de gestió tecnològica: la silvicultura social, silvicultura comunitària, etc., que de varis modos promovien un paradigma distint d'aprofitament del bosc i els seus beneficis.
La participació dels centres CGIAR
[editar | editar còdic]El Grup Consultiu d'Investigació agrícola Internacional (CGIAR, sigles en anglés) com a dependència de la FAO per a l'investigació agrícola, va assumir com a estratègia la creació dels Centres Internacionals d'Investigació Agrícola (IARC’s, sigles en anglés), que baix l'ombra de la revolució verda, que promovia la maximización de rendiments a través de l'us de tecnovariedades d'alta resposta a insumos, mecanisació i aigua, devia seleccionar les millors colectas dels cultius clau, basant-se en els seus centres d'orige i diversificació, com en els casos de dacsa, blat, arròs i papa fonamentalment. Antagónicamente a esta tendència d'homogeneïsació i massificació, varen emergir els intercultivos, cultius mixts, cultius associats, cultius múltiples, etc., en els seus varis beneficis productius i energètics: major productivitat global, òptim us d'aigua, sol i llum, prevenció i control de plagues, malalties, etc.[16]
En esta conjuntura l'Institut Internacional per a l'Agricultura Tropical (IITA, sigles en anglés) en sèu Nigèria, va iniciar un prolongat estudi de les associacions d'arbres i arbustos en cultius anuals.,[17] generant el concepte de «agricultura en carrerons» com a alternativa als sistemes d'agricultura migratòria; més alvance, este concepte es va ampliar al de «pastoreig en carrerons» per l'Institut Ganader per a Àfrica (ILCA, sigles en anglés), donades les seues virtuts en el mejoramiento de la fertilitat del sol, prevenció de l'erosió, recapte de llenya, etc.
Aixina el Centre d'Investigació per al Desenroll Internacional (IDRC, sigles en anglés), institució de cooperació internacional canadenca, va comissionar en 1975 a John Bene per a identificar prioritats i potencialitats en la silvicultura tropical, est va sugerir una mixtura entre agricultura i silvicultura, i ganaderia i silvicultura com a opció massiva, recomanant prestar atenció a:
- El gran potencial dels arbres,
- Retornar al saber dels usuaris actuals de la terra, i
- La necessitat de prestar atenció científica a ella.[18]
En concret: un canvi de paradigma productiu. Va sugerir Bene com una estratègia per a conseguir-ho, la creació d'un consell d'investigació, que genere i gestione un programa que objetive el mejoramiento de l'us de la terra en els tròpics, el que devia finançar-se internacionalment.
A la data, el Centre Mundial en Agroforestería (ICRAF)
[editar | editar còdic]Aixina el ICRAF (Consell Internacional per a l'Investigació en Agroforestería, sigles en anglés) es funda en 1977, en el mandat de planejar, coordinar i recolzar l'investigació en sistemes d'us de la terra, que combinen la participació de l'agricultura i silvicultura. El quarter general es va establir en Nairobi, Kènia. En 1991 baix la gestió de B. Lundgren, el consell es va convertir en Centre Internacional, és dir va passar a ser part de el CGIAR. Ampliant el seu mandat al liderage en recopilació d'informació, conjunció de l'investigació, disseminació de resultats, experimentació, etc.
Més recentment, en el 2002 durant la gestió de Pablo Sánchez, el Centre Internacional es va convertir en Centre Mundial de Agroforestería (World Agroforestry Centre; Transforming Lives and Lanscapes), pero va mantindre l'acrònim ICRAF, concorde a les tendències contemporànees de gestió administrativa que han fet que els IARC’s exploren les seues pròpies fonts de financiamiento. Actualment és liderada per Dennis Garrity.
Classificació dels sistemes agroforestales
[editar | editar còdic]Antecedents i criteris
[editar | editar còdic]Sistematisar els sistemes d'us de la terra adaptats a criteris agroforestales i les seues variants ambientals i geogràfiques, obedix a una demanda tècnica: caracterisació i mejoramiento. Varis intents i pautes es varen prendre en tal propòsit, sense alcançar consens ni universalitat. En este marc, el ICRAF va mamprendre la realisació d'un inventari global entre 1982 i 1987, la compilació del qual va donar lloc a un esquema de classificació englobante i vàlit a la data. Els criteris de classificació són molts i varien d'acort a la perspectiva a través de la qual s'aprecie els sistemes, poden aixina amprar-se els criteris d'estructura, funció i socioeconomía, o millor encara, considerar totes estes com un «marc de classificació» seqüencial i llògic.[19]
D'acort a la participació dels tres components principals: silvícola (imprescindible), agrícola i pastoril, és que es donen les combinacions mostrades. Està clar que cada u d'estos grups definits considera un gran número de variants.
Disposició espacial i apany temporal
[editar | editar còdic]La disposició espacial i l'apany temporal, són des de la perspectiva biofísica, les qualitats més rellevants de classificació de les pràctiques agroforestales. Caracterisats els components: leñoso, herbáceo i animal, els apanys que en ells es realisen consideraran criteris d'ordenament territorial i gestió durant la seua permanència.
En lo primer, per a definir la seua organisació espacial vertical es té: mona-estrat (un nivell únic i uniforme de tots els components, com en les bardices vives) i multiestrato (varis nivells de gestió, com en els horts casers); per a la seua organisació horisontal: mixt (dos o més espècies compartint un espai comú sense apany cap, com en els arbres en terres de cultiu) i zonal (cada espècie ha definit una característica d'establiment, com en el cultiu en carrerons o pegats forestals); adjetivados en térmens que els individualisen (presència temporal, densitat, etc.), com: simultàneu, seqüencial, rotacional, dens, dispers, etc. [Young, 1989; Torquebiau, 1993; Krishnamurthy i Àvila, 1999]. D'acort a la presència de components i la seua participació en el temps, els ordenaments possibles han segut sistematisats i ejemplificados
Importància
[editar | editar còdic]L'agroforestería és un método de l'us de terres que permet als arbres créixer en àrees de ganado i cultius. En un sentit, per a conservar la biodiversitat. L'activitat humana i específicament la destrucció d'hàbitats han incrementat fortament el nivell de perduda en la biodiversitat. És sumament important el mantindre un funcionament propi dels ecosistemas i societats. És la diversitat de vida la que fa extraordinari a este planeta. Oli, carbó, ciment i pedres calcàrees són totes elles parts de la biodiversitat de la que depén la nostra economia. La majoria de les medicines i dels cultius agropecuarios vénen de l'ambient. També és important per a proveir servicis de l'ecosistemas, aixina com para polinisació i el control de pesta.
Importància per a la conservació dels sols
L'agroforestería és considerada com un model de producció sustentable que permet conservar el sol, ya que en combinar més de dos espècies en el seu model productiu, segons la seua intencionalitat, simula condicions de bosc, proporcionant matèria orgànica que ajuda a millorar la conservació i la salut del sol,[20] la retenció d'aigua i eviten l'escorrentía,[21] a través de cobertura de protecció que disminuïx les taxes d'erosió.[22]
L'agroforestería té gran capacitat per a aumentar la diversitat de menuts i grans agregats faunísticos,[23] ya que proporcionen condicions idònees que incrementen l'activitat faunística del sol. La macro i micro fauna del sol són precursors de la fertilitat i sanitat dels sols, pero requerixen de certes condicions químiques i aliment per al seu funcionament. L'agroforestería aporten en forma de biomassa alimente per a la fauna edàfica, i conseqüentment, nutrients per a les plantes, lo que millora la dinàmica microbiana del sol.[24]
En un estudi analític realisat en sistemes agroforestales,[24][25] es va trobar que baix estos sistemes agroforestales, el carbono orgànic del sol aumenta de la mateixa manera que la disponibilitat de Nitrogen i Fòsfor inorgànic i el pH del sol. El pH del sol, com a condició química clau per a l'activitat microbiana, la movilitat, disponibilitat i solubilitat de nutrients, en els tròpics normalment és àcit, lo que fa que l'agroforestería siguen un model productiu molt viable per a millorar està condició.
Cultius per tires o cerques vives
[editar | editar còdic]Com ya saben, els arbres es planten en àrees grangeres. Cultius per tires és una estratègia usada per grangers per a combatre la erosió del sol. En este método, es planten molts cultius junts en tires regates o passadiços entre arbres i arbustos. Este disseny proveïx ombra (reduint la pèrdua d'aigua per evaporament), assegura la retenció de la humitat del sol, i també pot produir fruta, llenya, forraje, o pastura seca que servix d'adorn en jardins.
Vore també
[editar | editar còdic]- Agricultura sintrópica
- Arboricultura
- Dendrologia
- Àrea basimétrica
- Llistade fustes
- Biotrituradora
- Sistemes silvopastoriles
- Sistema taungya
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krishnamurthy, L. i M. Avila. 1999. Agroforestería bàsica. Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient. Serie Texts Bàsics per a la Formació Ambiental N.º 3. Mèxic D. F., Mèxic; pp. 23-26.
- ↑ Nair, P.K.R., 1985. Classification of agroforestry systems. Agroforestry Systems 3: 97-128
- ↑ 3,0 3,1 Young, A. 1989. Agroforestry for Soil Conservation. CAB Internacional. Wallingford, Regne Unit; pp. 3-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Nair, P.K.R., 1997. Agroforestería. Centre de Agroforestería per al Desenroll Sostenible i Universitat Autònoma Chapingo. Chapingo, Mèxic; pp. 3-14.
- ↑ Huxley, P. 1999. Tropical Agroforestry. Blackwell Science. Oxford, U.K.; pp. 8-12.
- ↑ Krishnamurthy, L. 1998. Editorial. Ret de Gestió de Recursos Naturals. Segona época, N.º 11: 3-4.
- ↑ ICRAF, 1997. «Redefinnig Agroforestry-an opening Pandora’s box?» Agroforestry Today. Vol. 9. N.º 1. 5 pp.
- ↑ Burley, J. i von Carlowitz, P. 1984. Multiprupose tree germplasm. Proceedings of a Planning Workshop. Naiobi, Kènia. 223 pp.
- ↑ Wood, P.J. et Burley, J. 1993. Els arbres à usages multiples: Introduction et évaluation pour l’agroforesterie. Centre Technique de Coopération Agricole et Rurale, Centre International pour la Recherche en Agroforesterie. Bruxelles, Belgique; pp. 11-21.
- ↑ Torquebiau, E. 1984. 1993. Conceptes de Agroforestería: una introducció. Centre de Agroforestería per al Desenroll Sostenible, Universitat Autònoma Chapingo. Chapingo, Mèxic; pp. 1-6.
- ↑ Meadows, D. 1972. The limits to growth. Nova York: Universe Books, 152 pp.
- ↑ WCED. 1987. Our Common Future. World Comission of Environment and Development. Oxfor University Press. Ginebra, Suïssa.
- ↑ Spears, J. 1987. «Agroforestry: A development-bank perspective». En: Steppler, HA and Nair, PKR (eds.). Agroforestry: A decade of development. Nairobi, Kènia; pp. 53-66.
- ↑ Westoby, J. 1989. Introduction to World Forestry: People and Their Trees. Basil Blackwell, Oxford, Regne Unit.
- ↑ King, K.F.S. 1987. «The history of agroforestry». En: Steppler and P.K.R. Nair (Eds.). Agroforestry a decade of development. ICRAF, Kenya; pp. 3-11.
- ↑ Papendick, RI, Sanchez, PA, and Triplett, GB (eds.) 1976. «Multiple Cropping». Special Publication N.º 27. American Society of Agronomy. Madison, Estats Units.
- ↑ Kang B.T., Wilson G.F. and Sipkens L. 1981. «Alley cropping maize and Leucaena in southern Nigèria». Plant Soil 63: 165–179.
- ↑ Bene, J.G.; Beall, H.W. i Coté, A. 1978. El bosc tropical sobreexplotado i sub-utilisat. CONIF, Série tècnica N.º 5: 7-51.
- ↑ Nair, P.K.R. 1994. «Tree-Crop Interactions in Sustainable Agroforestry Systems». XV World Congress of Soil Science. Acapulco, Mèxic.
- ↑ Journal of Pharmacognosy and Phytochemistry.
- ↑ Agriculture, Ecosystems and Environment.doi:10.1016/j.agee.2021.107349.
- ↑ Agroforestry Systems.doi:10.1007/s10457-018-0282-i.
- ↑ Geoderma.doi:10.1016/j.geoderma.2020.114810.
- ↑ 24,0 24,1 Agroforestry Systems.doi:10.1007/s10457-018-0223-9.
- ↑ Agriculture, Ecosystems and Environment.doi:10.1016/j.agee.2020.106899.