Event del kiloaño 4-2
El event de aridificación de fa 4,2 kiloaños (fa 4200 anys) va ser un dels successos climàtics més severs de l'época del Holoceno. Definix el començ de l'actual edat Megalayense.
Va començar al voltant de l'any 2200 a. C., i provablement va durar tot el XX S'ha plantejat l'hipòtesis de que poguera haver causat el colapse del Imperi Antic d'Egipte, aixina com del Imperi acadio en Mesopotamia, i de la Cultura de Liangzhu en la zona baixa del riu Yangtsé. La sequia també pot haver iniciat el colapse de la cultura del Valle del Indo, en part de la seua població desplaçant-se cap al surest per a seguir el moviment del seu hàbitat desijat, aixina com la migració de persones de parla indoeuropea cap a l'Índia. Alguns científics no estan d'acort en esta conclusió i senyalen que l'event no va ser una sequia global, ni va succeir en una llínea de temps definida.[2][3]
Proves
[editar | editar còdic]
Es registra una fase de aridez intensa d'al voltant de 4,2 kiloaños en el nort d'Àfrica, Orient Mig, el mar Rojo, la península aràbiga, el subcontinent indi, i en la regió mig continental d'Amèrica del Nort. Els glaciars de les cordilleres de l'oest de Canadà varen alvançar més o menys en esta época. També s'han trobat proves en una colada en una cova italiana, en la capa de gèl del Kilimanjaro, i en el gèl d'un glaciar andino. L'inici de la aridificación en Mesopotamia al voltant de l'any 2150 a. C. també va coincidir en un event de refredat en l'Atlàntic Nort, conegut com el cicle de Bond 3. A pesar d'açò, les proves del succés del kiloaño 4,2 en el nort d'Europa és ambigua, lo que sugerix que l'orige i l'efecte d'este succés és espacialmente complex.
En 2018, la Comissió Internacional d'Estratigrafia va dividir l'época del Holoceno en tres, denominant al Holoceno tardà l'edat Megalayense, començant al voltant de 2250 a. C. La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) és un espeleotema en la cova Mawmluh en l'Índia, i l'estratotipo auxiliar global és un núcleu de gèl del mont Logan en Canadà. Alguns científics no estan d'acort en esta conclusió i senyalen que l'event no va ser una sequia global ni va succeir en una llínea de temps clara. Jessica Tierney, paleoclimatóloga de l'Universitat d'Arizona en Tucson, supon que els científics accidentalment «varen amontonar proves d'atres sequies i periodos humits, a voltes a sigles de distància de l'acontenyiment».
Efectes
[editar | editar còdic]Península ibèrica
[editar | editar còdic]En la península ibèrica, es creu que la construcció d'assentaments del tipo de les motillas en el periodo posterior a l'any 2200 a. C. és conseqüència de la severa aridificación que va afectar esta zona. Segons Moreno et al., els qui varen informar de la primera investigació paleohidrogeológica interdisciplinària en La Taca, Espanya.
Estudis recents mostren que els jaciments «motilla» del Bronze Manchec poden ser el sistema més antic de recolecció d'aigua subterrànea en la península ibèrica. Estos varen ser construïts durant l'event Climàtic del kiloaño 4,2 a. C. en una época d'estrés ambiental per un periodo de sequia severa i prolongada. L'anàlisis dels autors va verificar una relació entre el substrat geològic i la distribució espacial de les motillas.
L'atre és el fenomen d'El Argar, que va començar a florir aproximadament al mateix temps, encara que inicialment també va sofrir un llauger colapse. No obstant, pronte es va estabilisar i no es va vore afectat negativament pel segon periodo de sequia. És concebible, encara que no està del tot clar, com subrallen M. Hinz i els seus colegues, que els dos fenomens de disminució dels assentaments en l'oest de la Península Ibèrica i aument de les activitats d'assentament en l'est estiguen relacionats.[4][5]
Antic Egipte
[editar | editar còdic]Al voltant de l'any 2150 a. C., l'Imperi Antic d'Egipte va ser colpejat per una série d'inundacions del Nilo excepcionalment baixes. Açò pugues haver influït en el colapse del govern centralisat en l'antic Egipte despuix d'una hambruna.
Península aràbiga
[editar | editar còdic]En la regió del Golf Pèrsic, hi ha un canvi repentí en el patró d'assentament, en l'estil de ceràmica i en les tombes en este moment. La sequia del sigle XXII a. C. marca el final de la cultura Umm Al-Nar i el canvi a la cultura de Wadi Suq.
Mesopotamia
[editar | editar còdic]La aridificación de Mesopotamia pugues haver estat relacionada en l'aparició de temperatures més fredes en l'Atlàntic Nort (el cicle de Bond 3). Els anàlisis del registre instrumental modern mostren que grans reduccions interanuals (del 50 %) en el suministrament d'aigua de Mesopotamia es produïxen quan les temperatures superficials subpolares de l'Atlàntic noroest són anormalment fredes. Les capçaleres dels rius Tigris i Éufrates s'alimenten de la captura de la pluja mediterrànea hivernal causades per elevació. l'Imperi acadio, en l'any 2300 a. C., va ser la segona civilisació en subsumir societats independents en un sol estat (la primera va ser l'antic Egipte al voltant de l'any 3100 a. C.). S'ha afirmat que el colapse d'este estat va ser influenciat per una àmplia sequia, que va durar sigles. L'evidència arqueològica documenta l'abandó generalisat de les planures agrícoles del nort de Mesopotamia i la dramàtica afluència de refugiats en el sur de Mesopotamia, al voltant de 2170 a. C. Es va construir una muralla de 180 km de llongitut, el «Repelent de amorritas», que travessava el centre de Mesopotamia per a detindre les incursions nómades al sur. Al voltant de l'any 2150 a. C., els Guti, que originalment habitaven en els monts Zagros, varen derrotar al desmoralizado eixèrcit acadio, varen prendre la ciutat de Akkad i la varen destruir al voltant de l'any 2115 a. C. El canvi agrícola generalisat en el Mig Orient és visible a finals del tercer mileni abans de Crist. El reasentamiento de les planures del nort per poblacions sedentarias més menudes va ocórrer prop de l'any 1900 a. C., tres sigles despuix del colapse. Un estudi sobre els corals fòssils en Oman proporciona proves de que les prolongades estacions d'hivern de Shamal, fa uns 4200 anys, varen dur a la salinisació dels camps de rec; per tant, una dràstica disminució en la producció de cultius va desencadenar una hambruna generalisada i, finalment, el colapse de l'antic Imperi acadio.
Àsia centre-meridional i Índia
[editar | editar còdic]En el segon mileni abans de Crist, es va produir una aridificación generalisada en les estepas eurasiáticas i el sur d'Àsia. En les estepas, la vegetació va canviar, impulsant «una major movilitat i la transició a la ganaderia nómada». l'escassea d'aigua també va afectar fortament al sur d'Àsia:
Esta época va ser un moment de gran agitació per raons ecològiques. La prolongada falta de pluges va causar una severa escassea d'aigua en grans zones, causant el colapse de les cultures urbanes sedentarias en Àsia centre-meridional, Afganistan, Iran i Índia, i desencadenant migracions en gran escala. Inevitablement, els nouvinguts varen aplegar per a incorporar-se i dominar les cultures posurbanas. Els centres urbans de la cultura del Valle del Indo varen ser abandonats i reemplaçats per cultures locals dispars, pel mateix canvi climàtic que va afectar a les zones veïnes d'Orient Mig. A partir de 2016, molts estudiosos varen escomençar a creure que la sequia i la disminució del comerç en Egipte i Mesopotamia varen causar el colapse de la civilisació del Indo. El sistema del riu Ghaggar-Hakra s'alimentava de la pluja, i el suministrament d'aigua depenia dels monsons. El clima de la vall del Indo es va tornar molt més fret i sec des de, aproximadament, l'any 1800 a. C., per un carpiment general del monsó en eixa época. El monsó indi va disminuir i la aridez va aumentar, i el riu Ghaggar-Hakra va retractar el seu alcanç cap a les ales del Himalaya, donant lloc a inundacions erráticas i menys extenses que varen fer que l'agricultura d'inundació fora menys sostenible. La aridificación va reduir el suministrament d'aigua lo suficient com per a causar la desaparició de la civilisació, i per a dispersar la seua població cap a l'est.
China
[editar | editar còdic]La sequia pot haver causat el colapse de les cultures Neolíticas al voltant de China central durant el final del tercer mileni abans de Crist. Al mateix temps, l'alcanç mig del riu Groc va vore una série d'inundacions extraordinàries relacionades en la llegendària figura de Yu el Gran. En la conca del riu Yishu, la floreciente cultura Longshan es va vore afectada per un refredat que va reduir severament la producció d'arròs. Açò va provocar una disminució substancial de la població i un menor número de llocs arqueològics. Aproximadament en l'any 2000 a. C., la cultura Longshan va ser desplaçada per la cultura Yueshi, que tenia menys artefactes sofisticats de ceràmica i bronze.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Another map for reference in “The timing, two-pulsed nature, and variable climatic expression of the 4.2 ka event: A review and new high-resolution stalagmite data from Namíbia” . Quaternary Science Reviews 186: 78–90. doi:. ISSN 0277-3791. Bibcode: 2018QSRv..186...78R. La font original d'este mapa tenia el peu de foto al revés: “The abrupt climate change near 4,400 yr BP on the cultural transition in Yuchisi, China and its global linkage” (en) . Scientific Reports 6 (1). doi:. ISSN 2045-2322. PMID 27283832. Bibcode: 2016NatSR...627723W.
- ↑ «La sequia, el pijor enemic de la humanitat» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2021-07-25.
- ↑ «Sigle XXII a. C. - Hispanopedia». és.hispanopedia.com. Consultat el 2021-07-25.
- ↑ “The Chalcolithic–Bronze Age transition in southern Iberia under the influence of the 4.2 kyr event? A correlation of climatological and demographic proxies” (en) . Journal of Neolithic Archaeology: 1–26. doi:. ISSN 2197-649X.
- ↑ «Climate-induced migration — Alles bleibt anders».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evento del kiloaño 4-2» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.