Cultura de Wadi Suq
La cultura de Wadi Suq definix l'assentament humà en els Emirats Àraps Units i Oman en el periodo comprés entre el 2000 i el 1300 a. C.. Pren el seu nom d'un uadi, o curs d'aigua, a l'oest de Sohar en Oman i és continuació de la cultura Umm Al Nar. Encara que els arqueòlecs han tendit tradicionalment a considerar les diferències en els assentaments humans i els enterrament entre els periodos Umm Al Nar i Wadi Suq com el resultat d'un destorbament extern important (canvi climàtic, colapse del comerç o amenaça de guerra), l'opinió contemporànea s'ha inclinat cap a un canvi gradual de la societat humana centrat en enfocaments més sofisticats de la ganaderia [1] aixina com els canvis en els entorns comercials i socials circumdants.
Història
Es creu que la transició entre Umm al Nar i Wadi Suq va durar uns 200 anys o més, i les troballes en l'important jaciment de Tell Abraq, en l'actual Umm al-Qaywayn, en Wadi Suq, demostren la continuïtat dels enterrament de Umm al Nar.[1] Els indicis d'una major movilitat de la població apunten a un canvi gradual dels hàbits humans més que a un canvi repentí [2] i importants jaciments de l'época de Wadi Suq com Tell Abraq, Ed Dur, Seih Al Harf, Shimal i Kalba mostren una creixent sofisticació de la ceràmica de coure i bronze, aixina com vínculs comercials tant cap a l'est, en el vall del Indo, com cap a l'oest, en Mesopotamia.[3] La ceràmica de l'época de Wadi Suq també es considera més refinada i distintiva, i són freqüents les troballes de ceràmica pintada,[4] i el desenroll de gots de pedra blana.
Els estudis dels restants humans de l'época apunten a un procés d'aridificaació que va tindre lloc a lo llarc dels sigles contigus entre els periodos de Umm Al Nar i Wadi Suq, pero no recolzen un moviment o canvi social repentí o cataclísmico, sino més be un canvi cultural gradual.[5]
Els habitants de Wadi Suq no solament domesticaven dromedaris, sino que també cultivaven blat, ordi i dátiles.[3] Durant este periodo es va produir un desplaçament gradual dels assentaments costers cap a l'interior.[6]
Tombes
Algunes de les proves més evidents del canvi en els hàbits humans i la societat despuix del periodo de Umm Al Nar es troben en els característics enterrament del poble de Wadi Suq, sobretot en Shimal, en Ras Al Khaimah, a on hi ha més de 250 tombes. En alguns casos, la pedra tallada dels enterrament de Umm Al Nar s'ha utilisat per a construir tombes en Wadi Suq. Els enterrament de Wadi Suq són cambres llargues a les que s'entra per un lateral i s'ha descobert que moltes s'han utilisat per a enterrament posteriors. Encara que Shimal conta en la major cantitat d'enterrament de Wadi Suq, hi ha tombes per tots els Emirats Àraps Units i Oman, des de simples túmulos fins a sofisticades estructures.[7]
La notable necròpolis de Jebel Buhais, l'enterrament en datació radiométrica més antic dels Emirats Àraps Units,[8] és una extensa necròpolis, formada per enterrament que comprenen les époques de Pedra, Ferro, Bronze i periodo helenístic d'assentament humà en els Emirats Àraps Units. L'àmplia zona d'enterrament presenta vàries tombes importants de Wadi Suq, inclosa una cambra funerària única en forma de full de trébol, pero no hi ha indicis d'enterrament de l'época de Umm Al Nar, encara que sí d'époques posteriors, inclós el periodo helenístic. La tomba en forma de trébol del periodo de Wadi Suq en Jebel Buhais, BHS 66, és una peça única d'arquitectura funerària en els Emirats Àraps Units.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Societal changes in Bronze Age Aràbia... here's the tooth in the matter (in (en)), The National.
- ↑ Carter, R.. “The Wadi Suq period in south-east Aràbia: a reappraisal in the light of excavations at Kalba, UAE” (en). Proceedings of the Seminar for Arabian Studies 27: 87–98.
- ↑ 3,0 3,1 Magee, Peter. The archaeology of prehistoric Aràbia : adaptation and social formation from the neolithic to the iron age (en en), New York. OCLC 852824778. ISBN 9780521862318.
- ↑ (2003) Archaeology of the United Arab Emirates (en en), London: Trident Press, pp. 174–177. OCLC 54405078. ISBN 978-1-9007-2488-3.
- ↑ Gregoricka, L. A.. “Human Response to Climate Change during the Umm an-Nar/Wadi Suq Transition in the United Arab Emirates” (en). International Journal of Osteoarchaeology 26 (2): 211–220. doi:. ISSN 1099-1212.
- ↑ Hawker, Ronald William (2008). Traditional architecture of the Arabian Gulf : building on desert tides (en en), Southampton, UK: WIT. OCLC 191244229. ISBN 9781845641351.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Kiesewetter, Henrike. “Joyes neolíticas de Jebel al-Buhais 18”. Proceedings of the Seminar for Arabian Studies 30: 137-146.
- ↑ «Jebel al-Buhais. Art Destination Sharjah» (en en).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Wadi Suq» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.