Kek Lok Si
Kek Lok Si és un temple budiste situat en Air Itam, Penang, Malàsia, és el temple budiste més gran d'este país,[1] i també un important centre de pelegrinage per a budistes d'Hong Kong, Filipines, Singapur i atres països del surest asiàtic. Tot el complex de temples es va construir durant un periodo de 1890–1930, una iniciativa inspiradora de Beow Lligguen, l'abad. El quadro principal del complex és la cridanera Pagoda de Branca VI de sèt pisos («Pagoda dels Dèu Mil Budas») en 10,000 estàtues d'alabastre i bronze de Buda, junt en l'estàtua de bronze de 36.57 metros de Guan Yin, la Deesa de Misericòrdia.
El budisme mahayana, el budisme theravada i els rituals chinencs tradicionals es combinen en un tot armonioso, tant en l'arquitectura del temple com en les obres d'art, aixina com en les activitats diàries dels fidels.
Etimologia
El significat lliteral de Temple de Kek Lok Si és «Temple celestial»,[2] «Temple de la terra pura»,[3] «Temple de la dita suprema»,[4] i el «Temple del Paraís».[4]
Història
La construcció del temple va escomençar en 1890,[5] i es va completar en 1905. Va ser inspirada per Beow Lligguen, el principal monge del Temple de la Deesa de la Mercé en Pitt Street en 1887; havia servit anteriorment en l'abadia de Kushan en Fujian en China. El lloc elegit per Beow, un lloc espiritual en els tossals d'Ahir Itam, front a la mar, va ser nomenat «Montanya de la Grulla». Es va establir com una sucursal del «Vaticà budiste» en Drum Mountain en Fuzhou, en la província de Fujian. Beow Lligguen va ser el primer abat del temple. Els edificis del complex del temple varen ser patrocinats per cinc importants empresaris chinencs de Penang coneguts com a «magnats Hakka». Eren: Cheong Fatt Tze, el seu primer Chang Yu Nan, Chea Choon Seng, Tye Kee Yoon i Chung Keng Kooi. La recaptació de fondos per a la construcció del temple també es va facilitar en dedicar les estructures i artefactes en nom dels benefactors del temple.[3][4][6][7]
La sala principal, que es va completar primer, albergava un santuari en el districte de Guanyin, en un àrea empotrada a on moltes atres deeses femenines nomenades la Reina del Cel, la Deesa de la Terra i la Deesa de part es trobaven estajades; que es diu que representa, en una escala en miniatura, l'illa de Potalaka, a on hi ha un gran santuari dedicat a Guan Yin en la mar de la China Oriental. Les persones comparen este santuari al Buda Amitābha, Sukhavati i varen escomençar a cridar-ho el 'Kek Lok Si'. També hi ha moltes atres cambres del santuari, que tenen estàtues majestuoses, totes dorades, dels Budas, bodhisattva, arhat, esperits guardians i Reis Celestials del Budisme de la Terra Pura.[8]
El representant consular de China en Penang va informar la grandea del temple al govern de Qing. Despuix d'açò, l'Emperador Guangxu va invitar a Beow Lligguen a Beijing en 1904 i li va otorgar 70,000 volums —7,000 també es mencionen en algunes referències— dels «salms i atres obres sagrades del budisme» i també li va presentar edictes que ho ungían com a «dignitat» del Sacerdot Principal de Penang «i també declarant el temple chinenc en Air Itam com el cap de tots els temples chinencs en Penang».[3][4] En la tornada de l'abad a Penang, una processó real, duent l'edicte en una cadira de ratán i les escritures en carros conduïts per póney, es varen organisar cap al complex del temple. Dignes chinencs dignataris de Penang en el seu parament real de mandarí varen acompanyar a l'abad en la processó.[4]
En 1930, es va completar la pagoda principal de sèt pisos del temple o la Pagoda de "Ban Po Thar", els Dèu Mil Budas, una estructura de 30 metros d'altura. Esta pagoda combina una base octogonal chinenca en un disseny de nivell mig tailandés i una corona birmana (cúpula espiral); reflectint l'amalgama del temple budiste de Mahayana i Theravada.[5][9] Representa el sincretisme de la diversitat ètnica i religiosa en el país. Ací hi ha una gran estàtua de Buda donada pel rei Bhumibol Adulyadej de Tailàndia.[5][9] El rei Branca VI de Tailàndia va assentar les bases de la pagoda i, per lo tant, també rep el nom de Pagoda Branca.[10]
En 2002, una escultura de bronze de 30,2 metros de Guan Yin , la Deesa de la Misericòrdia, va ser terminada i exposta al públic. Va reemplaçar l'anterior estàtua d'algeps blanc que va ser danyada per un incendi uns anys abans. L'estàtua de bronze es troba en l'ala sobre la pagoda. Es complementa en un pabelló de sostre de tres nivells de 60,9 metros —en 16 columnes de bronze que sostenen el pabelló—,[5] que es va terminar en el 2009.[11] És l'escultura de Guan Yin més alta del món.[12] Cent estàtues de la deesa Guan Yin, cada una de 2 metros d'altura, estan ubicades al voltant de l'estàtua principal de la deesa. No obstant, la seua altura va ser restringida per a evitar que la seua ombra caiguera sobre la Mesquita Estatal De Penang.[13] Este santuari també té atres 10,000 estàtues de Buda, ademés d'una estàtua de 12 signes zodiacals d'animals del calendari chinenc.[5]
El complex del temple té una gran campana operada hidráulicamente, que sona en un to alt a intervals freqüents. Talles de fusta i pedra es veuen profusamente en el temple. En frente de cada deïtat hi ha un coixí, impressionants pergamins i vés-les colocades en llànties suspeses molt atractives, i en una gran cantitat de sacerdots presents.[4]
Referències
- ↑ Moore, 1998, p. 104.
- ↑ Davidson y Gitlitz, 2002, p. 313.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Khoo, 2007, p. 37.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 DeBernardi, 2009, p. 33.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Harper, 2006, p. 189.
- ↑ Cheah, 2013, p. 205.
- ↑ Tourism Malaysia
- ↑ DeBernardi, 2009, p. 32–33.
- ↑ 9,0 9,1 Davidson y Gitlitz, 2002, p. 314.
- ↑ Neo, 2014, p. 41.
- ↑ White, Emmons y Eveland, 2011, p. 554.
- ↑ The Star, 2014.
- ↑ Khoo, 2006, p. 227.
Bibliografia
- Moore, Wendy. West Malaysia and Singapore, Tuttle Publishing. ISBN 978-962-593-179-1.
- Brockman, Norbert. Encyclopedia of Sacred Plaus, ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-654-6.
- Cheah, Jin Seng (2013). Penang 500 Early Postcards, Editions Didier Millet. ISBN 978-967-10617-1-8.
- (2002) Pilgrimage: From the Ganges to Graceland : an Encyclopedia, ABC-CLIO. ISBN 978-1-57607-004-8.
- DeBernardi, Jean Elizabeth (2009). Penang: Rites of Belonging in a Malaysian Chinese Community, NUS Press. ISBN 978-9971-69-416-6.
- Harper, Damian. aneu=9a02sRJKFhMC&pg=PA189 Malaysia, Singapore & Brunei. Ediz. Inglese, Lonely Planet. ISBN 978-1-74059-708-1.
- Khoo, Gaik Cheng (2006). Reclaiming Adat: Contemporary Malaysian Film and Literature, UBC Press. ISBN 978-0-7748-1173-6.
- Khoo, Salma Nasution (2007). Streets of George Town, Penang, Areca Books. ISBN 978-983-9886-00-9.
- Neo, Kyle (2014). 108 Plaus To See Before Nirvana, PartridgeIndia. ISBN 978-1-4828-9734-0.
- «Kek Lok Si». Tourism Malaysia. Consultat el 22 de maig de 2014.
- «Stand up for moderation». The Star Online. Consultat el 24 de març de 2015.
- (2011) John Wiley & Sons (ed.). Frommer's Southeast Àsia. ISBN 978-1-118-08767-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kek Lok Si» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.