Anar al contingut

Temple de Mendut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Temple de Mendut
Estàtues en la cambra principal del temple.
Bajorrelieve d'Hariti en Mendut.

El Temple de Mendut (en indonesi: Candi Mendut) és un temple budiste mahāiāna situat en el llogaret homònim, en l'illa de Java (Indonèsia), en el kabupaten de Magelang, en Java Central. Construït a principis de el IX, forma part del cridat Conjunt de Borobudur, inscrit des de 1991 en la llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO, junt en els temples veïns de Borobudur i de Pawon.[1]

Els tres temples estan alineats en direcció este-oest en una llínea recta de prop de tres quilómetros. Mendut es troba en l'extrem oriental d'eixa llínea, Borobudur en l'extrem occidental i Pawon aproximadament en mig. Els temples estan relacionats entre ells en térmens religiosos, pero es desconeix quin és exactament el procés ritual d'eixa relació.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Mendut és el temple més antic del conjunt. L'inscripció de Karangtengah, de 824, relata que el rei Indra (o Dharanindra) de la Dinastia Sailendra va construir un edifici sagrat cridat Venuvana, que significa ___protected_title_1___. Per a l'arqueòlec holandés J.G. de Casparis, eixe edifici mencionat en l'inscripció és el de Mendut.[3]

Quan el temple va ser descobert, en 1836, estava en ruïnes i cobert de vegetació. Les obres de restauració varen començar en 1897 i es varen prolongar fins a 1925. Alguns dels arqueòlecs que varen estudiar el jaciment arqueològic varen ser J.G. de Casparis, Theodoor van Erp i Arisatya Yogaswara.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

La planta del temple és quadrada, en 13,7 metros de costat. La base es troba a 3,7 metros sobre el sol.[4] L'edifici té 26,4 metros d'altura i està orientat cap al noroest. Les escales que es proyecten del costat noroest estan decorades en estàtues de makaras en abdós costats i en bajorrelieves en escenes del conte Jataka que narra les ensenyances budistes en animals.

El terrat quadrat que rodeja el cos del text es destinava a la Pradakshina, el ritual de circumvalació realisat pels peregrins, que es mouen en el sentit de les agulles del rellonge mantenint el santuari a la seua dreta.[5]

Les parets exteriors estan decorades en bajorrelieves de bodisatvas (divinitats budistes) com Avalokitesvara, Maitreya, Cunda, Ksitigarbha, Samantabhadra, Mahakarunika Avalokitesvara, Vajrapani, Manjusri, Akashagarbha, Prajnaparamita, entre unes atres.


Originalment, el temple tenia dos cambres, una chicoteta davant, i la gran cambra principal en el centre. El sostre i algunes parts de la primera no existixen. La part més alta del sostre també va desaparéixer; se supon que tindria una estupa com pináculo del tamany i de l'estil de la del temple de Sojiwan, en el kabupaten de Klaten. La paret interior de la cambra frontal està decorada en bajorrelieves d'Hariti rodejada de chiquets, Atavaka, Kalpataru i grups de divinitats volant en el cel.

La cambra principal té tres grans estàtues de pedra. En el centre s'alça l'estàtua de tres metros d'altura del Buda Dhyani Vairocana, que llibera als devots del karma del cos. A l'esquerra es troba l'estàtua del bodisatva Avalokitesvara, que llibera del karma del parla. A la dreta es troba l'estàtua del bodisatva Vajrapani, que llibera dl karma del pensament.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Borobudur Temple Compounds. UNESCO World Heritage Centre - World Heritage List» (en anglés). Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2007. Consultat el 1 de maig de 2018.
  2. (1951).«Barabudur, Mendut en Pawon en hun onderlinge samenhang».Tijdschrift voor de Indische Taai-, Land- en Volkenkunde.Het Bataviaasch Genootschap van Kunsten en Wetenschappen.
    326–386.Consultat el 1 de maig de 2018.
  3. Chihara, Daigoro (1996). Hindu-Buddhist architecture in Southeast Àsia (en anglés), Brill, p. 125. ISBN 9789004105126.
  4. «Candi Mendut» (en indonesi). Governo dona Regência de Magelang. Consultat el 1 de maig de 2018.
  5. Soekmono, 1976, p. 21.
  6. Panel d'informació prop del temple de Mendut


Referències

[editar | editar còdic]