Anar al contingut

Priorat (Tarragona)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Priorat[1] (oficialment en català, Priorat) és una comarca espanyola, situada en la província de Tarragona, Catalunya. Es enclava entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre i llimita en les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, Les Garrigas i la Conca de Barberá.

Geogràficament està situada entre la serra de Montsant, dins de la comarca, al nort, i el conjunt format per la Llosa de Colldejou, la Serra de Llabería i la Serra de Santa Marina, al sur. La seua base econòmica és l'agricultura, que ha sofrit una forta reculada a lo llarc de el XX. La comarca del Priorat ha segut una de les més despobladas en els últims decenis. Entre 1900 i 1986 ha perdut més de la mitat de la població.

És una comarca de clima mediterràneu continentalisat, sec i calorós en estiu, i fret en hivern. En el seu sector central, la geologia de la comarca es caracterisa per roques d'edat carbonífera en un grau de metamorfisme variable, principalment pissarres.

El vi que es produïx en el sector central de la comarca té la denominació d'orige (DOC) Priorat. És un dels vins més apreciats del món. Els pobles del Baix Priorat produïxen vi per a la denominació d'orige (DOC) Montsant.

Orige del nom

Quan la Generalitat republicana va dissenyar la divisió comarcal de Catalunya en 1936, es va plantejar la possibilitat de crear una comarca única en la zona, formada per les actuals comarques del Priorat i Baix Camp. L'opció, finalment, es va desestimar.

Una volta es varen delimitar els llímits geogràfics de la comarca, el segon objectiu va ser elegir el nom que se li donaria. Inicialment tom força la denominació «Conca del Ciurana», atenent a l'orografia de la zona, no obstant, finalment, es va impondre la memòria popular que històricament havia identificat la comarca en el monasteri o priorat cartujano d'Escaladei. D'esta manera la comarca prenia del monasteri el nom de Priorat. Hui en dia, ademés, encara és habitual sentir parlar de l'Alt Priorat, o Priorat històric, i del Baix Priorat.

Història

La cartuja de Escaladei.

Despuix de la caiguda de Lleida i Tortosa en mans dels cristians, va anar l'últim bastió dels musulmans en Catalunya, puix el castell de Ciurana protegia una frontera casi infranquejable, des del Col de Balaguer a Tamarit de Gaià, pels tallats verticals que ho protegien. Els musulmans varen caure finalment en 1153.[2]

Llegendes

Segons la llegenda, la conquista va ser possible gràcies a un traïdor judeu que li va entregar les claus del castell als cristians a canvi de la promesa de mantindre els seus bens i protegir als seus familiars. Els reis d'este chicotet comtat es trobarien celebrant el seu èxit defensiu quan una flecha va entrar per la finestra. Seria el començ d'una encarniçada lluita que, segons la llegenda, i al vore l'horror de l'escena, hauria deixat petrificado al traïdor judeu, per això hui es pot vore una pedra en la seua cara en la localitat. La reina, abans de preferir morir a mans dels cristians, hauria preferit tirar-se pel vertiginós coll de Ciurana en el seu cavall. Per això, hui es pot vore una marca de la ferradura del cavall en la pedra.[3]

Geografia

És una comarca montanyosa i de relleu molt accidentat. Este fet i la diversitat de materials fan que es tracte d'una comarca molt heterogénea tant des del punt de vista natural com a humà. La dependència de la població sobre el mig natural és molt fort, ya que és una comarca essencialment agrària.


Vista panoràmica de la Serra de Llabería, que marca els llímits en atres comarques pel sur.

Vista panoràmica de la Serra de Llabería, que marca els llímits en atres comarques pel sur.

La comarca del Priorat pot dividir-se en diferents sectors, cada u en característiques naturals i humanes específiques. Els estudiosos han diferenciat quatre zones dins de la comarca actual.

Hi ha un Priorat definit per la pissarra. En la paret central de la comarca, constituïda per roques obscures i molt antigues. Són pissarres formades durant l'era Paleozoica. És el Priorat històric i el més conegut com a tal en l'actualitat. En ell predomina el cultiu de la vinya.

Una segona zona comprén el sector meridional de la comarca o Baix Priorat. És el territori que s'obri i fa de transició cap a la Ribera de l'Ebre. El relleu és menys accidental que en el restant de la comarca, en un predomini de roques calcáreas. En esta zona es cultiva sobretot la vinya i l'avellaner.

L'extrem noroest del Priorat comprén el territori de l'antiga baronia de Cabassers, en el vall del Montsant. El relleu és molt accidental i els cultius més típics són els de l'olivera i l'armeler. La vinya ocupa un lloc secundari.

La quarta zona inclou el sector noreste de la comarca, entre la serra de Montsant (parc natural de la Serra de Montsant) i les montanyes de Prades. El relleu és molt accidentat, en un predomini de roques calcáreas. En el camp hi ha un mosaic de vinyes, armelers i oliveres.

La comarca actual del Priorat és llaugerament diferent de l'aprovada en 1936 i 1987. La llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya de giner de 1990 va segregar el municipi d'Arbolí, fins a llavors inclós en la comarca del Priorat, per a agregar-ho a la de Baix Camp. Ara el Priorat comprén una superfície de 498,60 km² i una població de 9869 habitants.

Vista panoràmica de Ciurana, anex del municipi de Cornudella, i del embassament de Ciurana.

Vista panoràmica de Ciurana, anex del municipi de Cornudella, i del embassament de Ciurana.

Hidrografia

El Priorat coincidix prou en la conca del riu Ciurana i la del seu afluent el Montsant. Abdós rius naixen en les montanyes de Prades i rodegen la serra de Montsant. Confluïxen prop de Bellmunt del Priorat i finalment desemboquen en el riu Ebre.

El riu Ciurana travessa el Priorat de noreste a suroest i és alimentat per numerosos barrancs, torrents i rieres com el riu Cortiella, la riera Capsanes, el barranc de la Argentera i el barranc de Arbolí. El seu curs d'aigua és permanent, encara que en fortes variacions en relació en el règim de precipitacions.

Per a aprofitar les seues aigües es va construir la presa de Ciurana, en 63 metros d'altura i 260 de llongitut, entre 1965 i 1974, per part de la comunitat de regantes del embassament de Riudecanyes. Les seues aigües discorren per baix de les montanyes de Garranxa i el coll de la Teixeta fins a l'embassament de Riudecanyes. D'esta forma l'aigua de la capçalera del riu Ciurana és utilisada sobretot per al regadiu i per a abastir les poblacions del Baix Camp.

l'embassament de Guiamets embassa les aigües de la riera Capsanes i abastix també als cultius.

El riu Montsant arreplega les aigües del sector nort del Priorat, entre la serra de Montsant i la serra de la Plena. Té alguns afluents més significatius pel relleu que han modelat que per l'aigua que aporten. Destaquen les rieres del Teixixc i de Scala i el torrent dels Pèlags.

En la serra de Montsant neva, més o menys, una volta a l'any.

En la serra de Montsant neva, més o menys, una volta a l'any.

Clima

El clima del Priorat és mediterràneu en influència marítima, encara que s'observa una llaugera tendència continental, en especial en la part septentrional. L'oraget marí aplega, pero el conjunt de serres i molgues paraleles a la costa dificulten l'entrada de l'aire marítim humit i templat. Esta disposició del relleu fa que les nits d'hivern siguen molt fredes.


La temperatura mija anual se situa entorn als 15 °C en el sector més baix i propenc a la cubeta de Móra, i els 12º en les ales superiors de les serres de Montsant i montanyes de Prades. Els hiverns són molt frets en la mitat nort de la comarca, en miges mensuals en giner per baix dels 5º i 7º en el restant de la comarca. Els estius són calents, en temperatures mensuals miges en juliol d'entre 22º i 24º en bona part de la comarca. Les temperatures són més fresques en les ales superiors.

Les precipitacions són més be escasses, d'entre 500 i 700 mm de mija anual. Són més abundants cap a les montanyes de Prades. L'estació més plujosa és l'autumne.

Edifici del celler cooperatiu de Cornudella, construït per Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner, i Cèsar Martinell, discípul d'Antoni Gaudí

Economia

L'evolució demogràfica dona una idea de les activitats econòmiques de la comarca. Esta és una comarca que viu bàsicament del camp. La ganaderia és molt reduïda, pràcticament inexistent, i l'activitat industrial insignificant. Solament la capital, Falset, té una important activitat en servicis.

El 37% de la superfície del Priorat està cultivada. El restant són xares, malezas, i boscs, sobretot de pins. Solament el 6 % del cultiu és regadiu. El restant és seca en un predomini de cultius llenyosos.

En seca destaquen quatre cultius: la vinya, l'olivera, l'avellaner i l'armeler.

El més estés és la vinya, en més de 7000 ha, molt manco de les més de 20 000 ha que hi havia a inicis de el XX. En el sector central del Priorat, geològicament compost per pissarres, es cultiven els ceps que produïxen el raïm per a l'elaboració del vi en Denominació d'Orige Calificada Priorat. Dona un vi de calitat i de major graduació, pero en baixos rendiments, tres voltes menys que en el sector del Baix Priorat, a on es produïxen vins de la Denominació d'Orige Montsant.

Raïm cabernet sauvignon

Seguix en importància l'avellaner, com una continuació de l'àrea central d'este cultiu, que és el Baix Camp. Està en els municipis veïns d'esta comarca a on hi ha més avellaners, en la zona de Cornudella-Ulldemolins.

L'armeler és més sofrit que l'avellaner per a aguantar les terres pobres i seques i està present en tota la comarca. Lo mateixa ocorre en l'olivera, que és un cultiu en regressió. L'olivera abunda sobretot en el noreste.

El Priorat ha perdut molta població durant el XX. A pesar d'això, modernamente es percep una certa recuperació demogràfica, vinculada a la recuperació econòmica de la comarca.

Municipis

Falset, la capital comarcal

El Priorat és actualment una comarca molt despoblada. Les condicions naturals, pel relleu, no faciliten les comunicacions, no existix en la comarca un procés d'industrialisació. Tot això fa que la població actual siga escassa, solament 10 051 habitants (1986). Si es compara la població i s'analisa la seua evolució segons censos moderns, es detecta que fa més de cent anys el Priorat era un territori prou poblat, ya que tenia més del doble dels habitants que en l'actualitat.

A finals de el XIV, el territori actual de la comarca del Priorat tenia una població d'uns 3000 habitants. Era en aquell llavors una població notable. Despuix no va créixer molt, més be es despobló per les pesta i guerres. Comença el XVIII rondant els 4000 habitants. Com tota Catalunya, el XVIII va ser un periodo de prosperitat per al camp. Se sembren moltes terres i la població es va triplicar a lo llarc del sigle. Segurament es va terminar el sigle en més de 14 000 habitants, molt més que la població actual.

Margalef de Montsant


El XIX, despuix d'un periodo de conflictes, va anar també una época de creiximent econòmic i demogràfic. El cens de 1857 reflectix una població de 25 040 habitants. Casi tots els alvertents estaven cultivats, fins a les més elevades. Els bancales, aguantats en parets de pedra sostenien rencs de terra a on es cultivava lo que es podia. El més chicotet péntol de terra era aprofitat per a plantar un cep, una olivera o un armeler.

La població aumentaria encara una miqueta més. El cens de 1887 registra 27 461 habitants. Pero la filoxera i l'inici de l'industrialisació i urbanisació dels principals núcleus (Reus, Barcelona i Tarragona) escomençaven a traure la gent del camp, que vivia en molta penúria. A partir dels censos següents, el descens demogràfic és major. El cens de 1897 dona una població de 23 682 habitants, i el de 1900, 22 635 habitants. El despoblació ya no para fins a l'actualitat. Els gràfics d'evolució demogràfica mostren clarament la tendència.

El despoblació ha afectat a tota la comarca, fins a Falset, la capital comarcal. Falset és l'únic municipi que supera el miller d'habitants en l'actualitat, en 2603 habitants en 1986. En el cens de 1900, sèt municipis passaven del miller, mentres que en el de 1887 eren nou. Cap comarca ha canviat tant.

Municipi Població (2004) Població (2009) Superfície (km²) Municipi Població (2004) Població (2009) Superfície (km²)
Bellmunt del Priorat (Bellmunt del Priorat) 307 280 8,9 La Bisbal de Montsant 216 216 14,1
Cabacés 326 298 31,3 Capsanes (Capçanes) 411 398 22,5
Cornudella 954 941 63,5 Falset 2838 2834 31,6
La Figuera 118 111 18,7 Gratallops 243 229 13,5
Guiamets (Els Guiamets) 292 270 12,1 Lloá 110 107 6,6
Marsá (Marçà) 611 594 16,1 Margalef de Montsant 108 97 34,7
Masroig 534 497 15,5 el Molar 293 297 22,8
La Morera de Montsant 157 152 52,9 Poboleda 361 313 14,0
Porrera 461 439 28,8 Pradell 181 152 21,8
Torre de Fontaubella 126 138 7,1 Torroja 160 149 13,2
Ulldemolins 412 396 38,2 Vilella Alta (La Vilella Alta) 129 135 5,2
Vilella Baixa (La Vilella Baixa) 202 202 5,6

Comunicacions

Les carreteres que accedien al Priorat des del Baix Camp devien salvar riscs elevats i moltes curves. La N-420, que ve de Reus i passa per Falset continuant fins a Aragó per Mora d'Ebre és la via de comunicació més important per al Priorat. És ademés la carretera que dona eixida a la Ribera de l'Ebre i la Terra Alta cap al Camp de Tarragona. Ha tingut importants millores en obrir-se un nou traçat per a salvar el Coll Negre i el Coll de la Teixeta. També ha millorat la C-242, carretera que va de Reus a Les Garrigas passant per Cornudella, Albarca i Ulldemolins, pujant els Colls de Alforja i de Monencs. El restant són carreteres locals prou estretes i en moltes curves, encara que s'han fet millores durant els últims anys.

El ferrocarril Barcelona-Saragossa-Madrit per Mora la Nova i Casp travessa el Priorat pel sur. La via salva la serra de la Argentera per un llarc túnel del mateix nom, de 4050 metros de llongitut. Té estacions en la comarca. En Marsá, Capsanes i Guiamets.

Referències

Enllaços externs

Commons


Referències