Montanyes de Prades

Montanyes de Prades

Archiu:CAPS 0 .jpg

Cims i crestes de les montanyes de Prades

Les montanyes de Prades (en català, Muntanyes de Prades) són un conjunt montanyós format per vàries serres que es distribuïxen entre les comarques d'Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberá i el Priorat en Catalunya (Espanya). Formen part de l'unitat morfoestructural de la Cordillera Prellitoral Catalana.

Les montanyes ocupen una extensió de 30 726,39 ha (307,26 km²), i alcancen la seua cota màxima en el Tossal de la Baltasana en 1202,7 m (Baix Camp). Atres picos destacats són la Llosa dels Quatre Termes (1120 m) i el Tossal Ras (1087 m). Les montanyes conformen dos serres paraleles principals que discorren en direcció noreste-suroest, en un chicotet brot en forma de replanell a on s'assenta Prades. Este replanell separa els caixers dels rius Brugent (tributari del Francolí) i Siurana.

Municipis

Archiu:CAPS 1 .jpg

Localitats de les montanyes de Prades

S'estén pels municipis de:

• Albiol, 464 hab. a 825 m, a l'est de la serra. Des d'ací ix el GR-65-5 que puja al Puig de la Torre, de 1055 m, a l'oest. Cap a l'est ix la carretera TV-7046 que descendix en 12 km fins a la C-14 en la Selva del Camp a 246 m.
• Alcover, 5108 hab. a 219 m, a l'est de la serra i al peu de les montanyes. Des d'ací ix la TV-7041 que puja fins a Montreal i du en 26 km fins al collado de Capafons, des d'a on descendix com T-704 fins a Prades.
• Arbolí, 116 hab. a 714 m, al suroest de la serra, molt prop del Puig de Gallicant, de 1009 m. Per ací passa el GR-7 que va d'Andorra a l'estret de Gibraltar. Des d'ací ix la carretera TV-7012 que en el collado de Alforja empalma en la C-242 que va d'Alforja a Poboleda.
• Capafons, 96 hab. a 751 m, en l'interior de la serra, rodejat de cims de 1000 m i en 53 fonts a on naix el riu Brugent, que desemboca en La Riba, en el riu Francolí, a 263 m.

Archiu:Siurana - Pantà i església. CAPS 10

Iglésia de Siurana de Prades, pedania de Cornudella de Montsant, per damunt del embassament de Ciurana.

• Cornudella de Montsant, 964 hab. a 533 m, al suroest, en la vall que separa les montanyes de Prades del Montsant, rodejada de barrancs i en la coa del embassament de Ciurana. Per ací passa el GR-174. A l'est dels escarpes de Sant Joan o Cingles de Sant Joan, que pertanyen al Montsant i culminen a 1163 m en la Roca Corbatera, en un desnivell de més de 300 m. A l'est, es troba la pedania de Ciurana de Prades, de 34 hab. i situada sobre un formidable escarpe a 757 m, casi 300 m per damunt del embassament de Ciurana, en el seu castell, la seua iglésia de Santa María i el refugi Ciriac Bonet.
  • Ciurana, 34 hab.
  • Albarca, 3 hab. a 815 m, al nort de Cornudella, baix Ulldemolins i la serra de la Plena.
• Espluga de Francolí, 3742 hab., a 411 m, al noroest de Montblanch, en l'extrem nort de la serra, en la vall del riu Frncolí, a 2 km al nort del monasteri de Poblet i del Parc natural de Poblet. Té diversos llocs interessants: la cova de la Font Major, el Museu de la Vida Rural, la Destilería Balanyà i el Celler Cooperatiu. Per ací passa el GR-171, en el tram entre Vimbodí, Poblet i Montblanch i el GR-175 de la Ruta del Císter.

• Febró, 42 hab. a 754 m, en el barranc de la Foradada, que aboca al riu Ciurana, a l'oest del Picorandan, de 990 m, en el km 30 de la T-704, entre Vilaplana i el collado de Capafons (915 m), que es troba a 3,5 km a 915 m d'altitut. A 3 km del collado es troba Prades.

Rojals, pedania de Montblanch.

• Montblanch, 7384 hab. a 350 m, al nordest de les montanyes de Prades i de Poblet. Per ací passa la sendera de llarc recorregut de 276 km GR-171, entre el Santuari de Pinós i el Refugi de Car en el Parc natural dels Ports. Este camí es junta en el GR-175 durant un tram entre Espluga de Francolí i el monasteri de Poblet i té una variant en la zona, la GR-171-4, entre Poblet i el Refugi de Cogullons.
  • La Guàrdia dels Prats, 151 hab.
  • Lilla, 78 hab. Al surest de Montblanch.
  • Pinatell, 6 hab, a 807 m, al sur de Montblanch, en el km 10 de la TV-7044 que va de La Riba a Farena pel riu Brugent.
  • Prenafeta, 24 hab, a 470 m, a 5 km de Montblanch.
  • Rojals, 28 hab a 970 m, al suroest de Montblanch en les montanyes. D'ací ix la TV-7042 que descendix en 12 km fins a Montblanch. També passa per esta pedania el GR-171.

Archiu:Mont-ral-2012. CAPS 21

Iglésia de Sant Pedro, de Montreal

Archiu:Cingles de mont-ral-2012. CAPS 22

Cingles o escarpes de Montreal

• Montreal, 167 hab. a 888 m, en l'interior cap a l'est de les montanyes, a l'est d'una loma que forma part de la cresta que separa les aigües del riu Brugent del riu de Glorieta, en el km 12 de la TV-7041 entre Alcover i Capafons. En la cresta, l'iglésia romànica de Sant Pedro. Ací s'inicia la TV-7045 que puja per la vall del riu de Glorieta, cap al suroest, i pansa per les pedanies del Bosquet i Alxaviga fins al Coll, a 958 m, baix el Puig de la Torre, en la serra de la Mussara. Per esta vall passa el GR-7. Al nort, a uns 7 km, part dels quals per pista, es troba la pedania de Farena, a l'atre costat del riu Brugent. Al nordest, solament accessible per pistes, prop del riu Brugent, es troba la pedania de Cabrera, per baix de les pedreres que rodegen el Tossal Gros, de 845 m, i a uns 6 km al noroest es troba la Cadeneta. En la zona de Farena s'havia extret argent, coure i barita, pero en l'actualitat, en el terme, solament hi ha pedreres de les que ix una pedra calcárea cridada pedra d'Alcover.
  • L'Aixàviga, 14 hab. en 2005. Baixe la serra del Pou, a on s'unixen els rius Sec i de la Font Fresca, afluents del Glorieta. Té un sol carrer, en cases de pedra en bon estat, una d'elles, medieval, en portal adovelado i finestrals, va ser residència d'estiu dels comtes de Prades.
  • El Bosquet, 24 hab. en 2005. Es troba junt a la paret rocosa dels Motllats i està format per una dotzena de cases rurals.
  • La Cabrera, 6 hab. A la dreta de la vall del riu Brugent, de forma disseminada, fins al escarpe que domina el riu, a on el Mas de la Plana.
  • La Cadeneta, 12 hab. En el km 17 de la TV-7041, cases disperses junt a la desviació que unix Montreal en Capafons pel camí de Cadeneta.
  • Farena, 41 hab. En un promontori a l'atre costat del riu Brugent, des d'a on es pot accedir des de la Riba per la TV-7044 o des de Montreal pel camí de la Cadeneta. Les cases estan rehabilitades i mantenen la forma de ciutat tancada, presidida per l'iglésia de Sant Andreu, d'orige romànic, encara que decorada pel pintor d'Alcover Anton Català en 1946.
• Pobla de Ciérvoles, 191 hab., 663 m. Al nort de la Serra de la Plena.

• Prades, 589 hab., a 940 m, en l'interior de la serra, al suroest del Tossal de la Baltasana, de 1200 m, en un altiplà rodejat de cims com la Cucurulla, de 1034 m, al nort; el Tossal del Toniet, de 1036 m, a l'oest; la Moleta, de 1027 m, al suroest; la Roca dels Corbs, de 1095 m, a l'est. Per ací passa el GR-171. Està a 14 km de Capafons per la T-704, al surest.
• La Riba, 576 hab. a 263 m, en la desembocadura del riu Brugent en el riu Francolí, als peus de la serra, a l'est. D'ací ix la TV-7044 que seguix el riu Brugent fins a Farena, a 612 m, passant per Pinatell. Des de Farena, una pista de poc més de 3 km du al km 16,5 de la TV-7041 que unix Montreal i Capafons.
  • Les Hortasses, pedania de 24 hab. a molt poca distància a l'oest de La Riba.
• Vallclara, 98 hab. a 625 m, en el noroest de la serra, al pas de la TV-7004 entre Vimbodí i Ulldemolins, a 5 km al nort de Vilanova de Prades. Pel poble passa el riu de Milans, que va cap a l'est. Cap al sur, es troba la prolongació cap al nort del Tossal de la Baltasana i la carretera passa a 800 m entre les cim de Punta de Sals, de 1046 m i Punta del Curull, de 1021 m, per a descendir a Vilanova de Prades. Esta cadena es prolonga cap a l'oest fins a la Penya Alta, de 1015 m, i després seguix en llínea recta per la serra de la Plena, fins al massiç del Montsant.

La Mussara, en el terme de Vilaplana

• Vilaplana, 579 hab, a 366 m, al sur de la serra de la Mussara i les montanyes de Prades. Per ací passa la T-704 que ascendix en 11 km fins al Coll, a 958 m, baix el Puig de la Torre, de 1055 m.
  • La Mussara és una pedania de Vilaplana, a 990 m d'altitut, per damunt del escarpe dels Airasses, des d'a on hi ha una gran vista, que en dies clars aplega fins a les Balears. Darrere té la serra de la Mussara, que s'alça uns 100 m per damunt i ho separa dels Motllats. En el poble hi ha huit edificis en ruïnes, i solament es conserven l'iglésia de Sant Salvador i la casa de Calç Cassoles. Es puja des de Vilaplana per la T-704, que salva un desnivell de 500 m.
• Vilanova de Prades, 117 hab., a 893 m, en el creuament entre la TV-7004, entre Vimbodí i Ulldemolins, i la TV 7005, que ve de Prades, a 8 km, d'a on ix com T-700. El poble està baix la Penya Alta, de 1015 m i la Punta del Curull, de 1021 m, en un altiplano que és divisòria d'aigües entre el riu Milans, afluent del riu Francolí, a l'est, i el riu Ciurana, per l'oest.
• Vilavert, 456 hab, a 269 m, entre Montblanch i La Riba, en el km 30 de la C-14, junt al riu Francolí, a l'est dem la serra.
• El Vilosell, 168 hab, 663 m, al nort de la Serra de la Plena.
• Vimbodí, 917 hab., a 496 m, a l'oest d'Espluga de Francolí, al nort de la serra. Per ací passa el GR-171.

Orografia i vegetació

La serra de Prades pertany a la cordillera Prellitoral, en influència marítima pel suroest, i en influència pel nordest de la depressió central catalana. La cordillera i la depressió estan separades per la falla de Poblet que va de nordest a suroest. El conjunt està format per un zócalo herciniano format durant el paleozoico, a pur de pissarres grises i negres, areniscas cuarcífera, horisons de sulfat, com la baritina, i conglomerats. Este conjunt està travessat per importants intrusions de materials granítics i dioríticos acompanyats d'aureoles metamòrfiques de chicotetes dimensions. Els materials triásicos se situen per damunt i formen part de la cobertura alpina, del mesozoico, que cobrix casi tota la serra i està format per conglomerats i areniscas roges, calcàrees dolomíticas, argila roges en algeps, dolomías estratificadas i margas calcáreas. La pedra arenisca roja es va usar molt per a la construcció en Prades, d'ahí que es conega també com la ciutat roja o Vila Vermella.

La vall del Glorieta

La vall del Glorieta que transcorre entre Alcover, a 270 m, i els barrancs que hi ha al surest dels Motllats, en els escarpes del Solans, les numeroses fonts (Grèvols, Fresca, Jaumetó), els boscs de roures i la serra de Vicent, té una roca diversitat geològica que presenta la successió de materials i colors típics de les montanyes de Prades, sobre una base de pissarres paleozóicas i granit, descansen els tres pisos del periodo Triásico: areniscas i conglomerats rojos, calcàrees i margas procedents de l'época en que la regió estava afonada en la mar de Tetis. En el museu d'Alcover es troben fòssils de l'época.

El riu adquirix un cabal permanent en les fonts del Glorieta, per baix dels penya-segats de Glorieta i de Montreal, a 660 m d'altitut. Des d'ací descendix fins a la Central de Glorieta, a 470 m, a on hi ha un mirador en el Pla de la Bassa de la Central, sobre un escarpe. Des d'ací es pot vore el bosc de ribera, el encinar i la pineda secundària, formada sobretot per pi blanc. Pels escarpes i penya-segats, és lloc propici per al àguila perdicera. S'està lluitant per a erradicar el carranc roig americà i s'han vist visones americans per la zona.

Les montanyes

Els cims més alts i els accidents geogràfics més important són:

Cascada de la Pixera, a l'oest de l'altiplà del Motllats, en el barranc de la Pixera, per baix del com es troba la font de la Llódriga, a on naix el riu Brugent, en el terme de Capafons.

• Els Motllats (lliteralment 'bala redona'), és un altiplà d'uns 5 km² en el centre de les montanyes de Prades, entre les valls del riu Brugent i el riu de Glorieta, i entre les comarques del Baix Camp i l'Alt Camp, molt plana, just per damunt dels 1000 m d'altitut, rodejada de escarpes en els que l'erosió ha format coves, alvencs i barrancs. Està rodejada pels cims de Pena-roja (1031 m) i la Roca del Migdia (1021 m), al nort; El Colomer (1006 m), al suroest, i la Punta del Moliner i la de Barrina, (1014 m) al sur. A l'est s'allarga en forma de falca rodejada de escarpes (la Barrina al nort i els Cinglets al sur, en precipicis de 100 m i vàries coves) i despuix de la Roca de la Foradada (982 m) es prolonga en la Serra del Avenc, que descendix fins al poble de Montreal, a 820 m. En el centre de Els Motllats es troba la Plana del Llaurador, de 1025 m d'altura mija. A l'oest dels Motllats, una série de tozales o molgues (Tossal del Tomás, 1012 m, Tossal del Xanda, 1034 m) s'òbrin als barrancs de la Pixera i la Llódriga, a on es troba la Cova de les Grallas i el naiximent del riu Brugent que ho voreja pel nort i l'est. Al sur es troba la Serra de la Mussara, coronada pel Puig de la Torre (1055 m) i una série de escarpes, com el cingle del Patxeco, que descendixen fins al poble de Vilaplana, a 400 m. Els barrancs que s'originen per este costat alimenten la riera de Mussara, afluent de la de Maspujols i esta de la de Riudoms, que desemboca en el Mediterràneu en Cambrils.
  • Entre les coves i alvencs que rodegen els Motllats es troben la Cova de Mont-ral, de 22 m de profunditat i 158 m de recorregut, la Cova dels Motllats, 990 m d'altura i un recorregut de 165 m, la cova del Codó o l'Alxàviga, 27 m de profunditat i 140 m de recorregut, el avenc de les abelles, el d'en Cavallé, el de la Pipa o el Fang, el del Teix, el de la LLastra i la del Masiet. Hi ha numerosos recorreguts entorn a Mont-ral per a visitar les coves.
• Pico de l'Àguila (1051 m)
• Coll de la Creu de l'Ardit (1020 m).

Archiu:Les tres creus. CAPS 49

Les tres creus de ferro en la Llosa d'Estats, de 1120 m, per damunt de la vall del riu Brugent.

• Llosa del Guerxet (1122 m). Es troba en els llímits meridionals del parc natural del monasteri de Poblet. La localitat més propenca és Rojals, des d'a on el GR-171 du fins al refugi de Cogullons, a 1042 m, molt propenc. Este refugi és el més alt de Tarragona i epicentre de les escalades en la regió.
• Llosa d'Estat (1120 m). És un tozal o molga en la vertent nort de la vall del riu Brugent, a uns 300 m al sur de la Llosa dels Quatre Termes, de 1118 m, a on es reunien els alcaldes per a decidir la curta de pins, prop del camí vell de Prades, que passa al nort, a 1073 m d'altitut. En el cim hi ha tres creus de ferro. A l'oest, molt prop, es troba la Cova Fumada, i al surest es troben els Roquedos de la Cansalada, que voregen els 1000 m. Des d'ací descendix el barranc del Tossal Gros, que va a desembocar en el riu Brugent a l'altura del Mes d'en Toni, a 650 m, a on el riu gira cap a l'est.
• Llosa de Roquerola (1063 m).
• Serra del Bosc (1100 m), d'est a oest, entre el coll de la Cova Fumada, a 1140 m, i el barranc de la Caldereta, abans del coll de la font del Dineral, a 1127 m, carenada pel camí vell de Prades primer i el camí de <Rojals despuix.
• Roca del Gringol (1177 m) i la Moleta (1196 m), molt junts.

Archiu:Cim del Tossal de la Baltasana o de la Torre. CAPS 53

Tossal de la Baltasana, el cim més alt de la serra de Prades, en 1203 m

• Tossal de la Baltasana o tossal de la Torre (1203 m), en la Punta de les Catalanes (1153 m), al nort, molt prop. Forma part de la cresta que separa les conques de l'Ebre i el Francolí. És el cim més alt de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberá. En el seu entorn es troba l'única colónia de roure melojo o rebollo de la serra i, es diu, de Catalunya. Per ací passa el GR-171 entre Montblanch i Prades.
• Roca dels Corbs (1095 m), al sur de l'anterior.
• Roca de la Verna (942 m).
• El Mollo o el Mirador (915 m).
• Serra de la Gritella (1089 m).

Archiu:Vista des del mas Fortet (Capafonts) CAPS 58

El Picorandan vist des del Mes d'en Fortet

• Picorandan (990 m). Es troba al suroest de Capafons, a uns 400 m del km 24 de la carretera TV-7041, en l'extrem septentrional de la cridada Serra Plana, que forma part del círcul de montanyes que voregen els 1000 m i que rodegen Capafons i la capçalera del riu Brugent, a l'est, i Ciurana, a l'oest. Uns 300 m al sur es troba la Creu Trencada o de Ferro, a 937 m. Ací naix, cap a l'oest, el barranc de la Cova del Corral, que després serà de la Foradada, i descendix en llínea recta fins a Febró. A l'atre costat, el barranc del Ribatell tanca el Picorandan per l'est. En les crestes rocoses, que formen una planicie allargada que gira cap al surest sobre el barranc de la Llengua Eixuta, que després serà el del Ribatell, un paisage de garriga predomina sobre el bosc de pins.
• La Foradada (998 m).
• Puig Pelat (1075 m)

L'altiplà de els Motllats vista des de Capafons, en la Pena-Roja (1031 m) per damunt dels cingles del Fortet.

La Serra de la Mussara vista des de Vilaplana

• Puig de la Torre (1055 m), en la Serra de la Mussara. Al sur d'este cim, en el Coll, a 958 m, es troben dos carreteres, la TV-7045, que ascendix durant 7 km des de Montreal, i la T-704, que ix de les afores de Reus i aplega en el km 34 al coll de Capafons.

La charca del Niu de l'Àguila, en el riu de Glorieta.

• Cadena de la Estelada (914 m) i Serra del Pou (929 m), alineades de suroest a nordest a lo llarc d'uns 6 km, al sur de Els Motllats, separades per la Serra de Vicent i els barrancs de la Font Fresca i l'alt riu de Glorieta, per a on discorre la TV-7045 entre Montreal, a 810 m, i el Coll, a 958 m, baix el Puig de la Torre, en la serra de la Mussara. El riu de Glorieta, que du aigua des de Montreal, és un afluent del riu Francolí a l'altura d'El Morell, a on es troba la refineria. Al sur de la serra del Pou es troba el municipi d'Albiol, a 825 m.
• Puig de Marc, contrafort (721 m).
• Siuranella (755 m).

• Serra de la Plena. Al noroest de les montanyes de Prades, és una alienació escarpada en direcció nordest-suroest que delimita les conques del Ebre del ric Set, en les Garrigas i el riu Montsant, afluent del riu Ciurana, en Priorat, de la conca mediterrànea del riu Francolí, al sur. La Plena pertany a l'espai protegit de les montanyes de Prades, en poc més de 22 000 ha, 577 de les quals pertanyen a Pobla de Ciérvoles i 142 ha al El Vilosell. Per la vegetació i la configuració del terreny es podria dir que la cara nort pertany al Montsant, en carrasca, pi roig i blanc i algun roure de full menut, i la cara sur a les montanyes de Prades, més pobra i seca, en xara i pinedas de pi blanc poc denses, en molts escarpes que podrien considerar-se una continuació de la serra Major del Montsant.

Archiu:Orquídia vora el riu Glorieta a Mont-ral CAPS 67 .jpg

Orquídea prop del ric Glorieta en Mont-ral

Vegetació i fauna

Les montanyes de Prades han estat someses a una intensa explotació que ha causat una deterioració progressiva. A pesar de tot, es conserven algunes peculiaritats. Entre les botàniques, la més important és la presència de colónies de melojo o rebollo, també conegut com a roure negre, al voltant dels 900 m d'altitut, sobretot entorn al Tossal de la Baltasana. També és molt destacable la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet en el Parc natural de Poblet, en la vertent nort, en la capçalera del riu Francolí.

La fauna és la típica de les serres mediterrànees en llimitació d'espai. Entre els mamífers, abunda el javalí, i es troben el cabirol, la musaraña mínima, el gat montés, el teixó, el conill, el turón i el rabosot, i entre les aus, la becada i la perdiu. Entre les rapaces, àguila real i àguila perdicera, i entre els pardals, capçot norteny, trepador blau i merla aquàtica europeu.

Archiu:Riu Brugent a prop del mas Fortet (Capafonts) CAPS 68

Vegetació en el riu Brugent prop del mes d'en Fortet, en Capafons

Espècies de riu i ribera

Entre les espècies comunes dels rius mediterràneus, en les montanyes de Prades es troben: verdet aquàtic, coa de cavall, sauce gris, gasteròpodes del tipo Ancylini, carranc de riu europeu del gènero Astacidae, crustacis de la família Gammaridae, perles del gènero Ecdyonurus, Perla marginata, i l'espècie Siphonoperla torrentium, parot tigre, parot Chalcolestes viridis, guérridos (sabaters), escarabats del gènero Dytiscus, frigáneas del gènero Hydropsyche i Rhyacophila, mosca negra del gènero Simulium, tábanos, barp colirrojo, ciprínidos de l'espècie Squalius laietanus (bagra catalana), trucha comuna (introduïda), granota comuna, culebra d'aigua, garza real, rossinyol bastardo i rata d'aigua.

Parc natural de Poblet

En la llegislació catalana, ha segut declarat parage natural d'interés nacional o PNIN en 1984, pel que s'admeten usos agrícoles, ganaders i forestals compatibles en la conservació. Geogràficament és un terreny format per tres tipos de sol: pissarra, arenisca cuarcífera i conglomerats, ademés de sulfur que s'extreen en el passat. Hi ha numeroses fonts, vells pous de gèl dels monges, vàries cases forestals i l'ermita de la Santíssima Trinitat, a 560 m, en el barranc de la Trinitat i per a on passa el GR-175, prop de la Ruta del Císter que unix Montblanch en Poblet.

Llímits

El bosc, encarat cap al nort, s'inicia al sur del monasteri de Poblet, a 550 m, i ascendix ràpidament fins a i Tossal de la Creu, a 730 m, i per darrere, a les Roques de la Mel (762 m), el Moro (841 m) i Ponent (898 m). Per l'est, el parc queda tancada pel Pic de l'Âguila, de 1051 m, la Llosa del Guerxet, de 1120 m, i la Llosa dels Quetre Termes, de 1120 m. El barranc de Castellfollit, a l'oest de la serra, termina en la Serra del Bosc, culminada per la Llosa d'Estat, de 1127 m, llímit sur del parc. A l'oest, marca el llímit meridional el Coll del Dineral, a 1128 m, prop del Tossal de la Baltasana (1200 m) i el barranc dels Torners, paralel al de Castellfollit, entre les serres Alta i Llarga. Estos rius van a parar, ya en la planicie, a 510 m, al riu Sec, afluent del riu Francolí.

Vegetació

La Mussara vista des de Vilaplana.

La vegetació és molt variada i frondosa. Domina el encinar de montanya, a on la carrasca es mescla en pi selvat, orón, serbal comú, mostajo, etc. En les zones més seques es troba l'encinar en arbustos, com el madroño, el labiérnago, el rusco, el durillo o l'aladierno, falagueres com l'Asplentium, lianes com la madreselva mediterrànea i l'hedra. En les zones més humides, en canvi, apareix el roureda, en quejigo, roure pubescente i rebollo. També hi ha comunitats de pi selvat, pi marítim, pi negral i pi carrasco. Sense oblidar el teixixc, l'acebo i algun castañar en procés de recuperació per la plaga del chancre.

En les zones rocoses, a on la falta d'aigua és notable, creixen plantes rupícoles com el pampajarito, líquenes, verdets i chicotetes falagueres; entre els clavills, té de roca, poleo i Pulmonaria officinalis.