Syderitis hissopifolia, coneguda com a té de roca o de montanya en la cordillera Cantàbrica, és una planta de la família de les labiadas que creix en pasturages d'alta montanya, sobre roquedos calizos. Està estesa d'Espanya fins a Itàlia.

Syderitis hissopifolia (Sideritis hyssopifolia)


Descripció

Es tracta d'una planta leñosa que normalment no supera els 40 cm d'altura i creix formant mates; posseïx chicotetes flors grogues en forma de mechó. És molt popular pels seus usos medicinals en la regió nort d'Espanya, utilisant-se com a digestiu, antidiarreico i tònic. La medicina popular ha utilisat la planta en infusió, tintura i inclús en ramilletes aromàtics donada la seua agradable fragància.

El seu aprofitament o recolecció incontrolats pot posar en risc la supervivència de les poblacions per lo que en Castella i Lleó es troba en el catàlec de flora protegida com a Espècie d'aprofitament regulat, lo que significa que deu evitar-se la recolecció de la planta en estat selvat. Açò succeïx en freqüència en el Valle del Rudrón i en la Serra de Híjar a on, és una espècie esquilmada pels buscadors.

Taxonomia

Sideritis hyssopifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 575. 1753.[1]

Etimologia

Vore: Sideritis

hyssopifolia: epítet llatío que significa "en els fulls de Hyssopus".[2]

Varietats i Sinonímia
  • Sideritis scordioides var. angustifolia Benth., Labiat. Gen. Spec.: 578 (1834).
  • Sideritis scordioides var. hyssopifolia (L.) Mutel, Fl. Franç.: 42 (1836).

subsp. alavesa Obón & D.Rivera, Phanerog. Monogr. 21: 247 (1994). Del nort d'Espanya

subsp. castellana (Sennen & Pau) Malag., Collect. Bot. (Barcelona) 38: 681 (1967). Del nort d'Espanya i els Pirineus.

  • Sideritis castellana (Sennen & Pau) Sennen & Elias, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 116 (1934).
  • Sideritis brevispica Sennen & Elias, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 115 (1934).

subsp. caureliana Obón & D.Rivera, Phanerog. Monogr. 21: 264 (1994). Noroest d'Espanya.

  • Sideritis caureliana (Obón & D.Rivera) Coulomb, Étude Sideritis Français 2: 31 (1999).

subsp. eynensis (Sennen) Malag., Collect. Bot. (Barcelona) 38: 680 (1968). dels Pirineus.

  • Sideritis eynensis Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 119 (1932 publ. 1934).
  • Sideritis pyrenaica Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl., Suppl. 2: 383 (1811).
  • Sideritis mariae Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 120 (1932 publ. 1934).

subsp. guillonii (Timb.-Lagr.) Nyman, Consp. Fl. Eur., Suppl. 2: 253 (1890). De França i Espanya.

  • Sideritis guillonii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 4: 382 (1872).
  • Sideritis brachystachys Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.

subsp. hyssopifolia. D'Espanya a Itàlia.

  • Sideritis scordioides L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 1098 (1759).
  • Sideritis alpina Vill., Hist. Pl. Dauphiné 2: 373 (1787).
  • Sideritis foetida Desf., Tabl. École Bot.: 59 (1804).
  • Sideritis fetida Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl., Suppl. 2: 382 (1811).
  • Sideritis spinosa Benth., Cat. Pl. Pyrénées: 121 (1826).
  • Sideritis patula Dulac, Fl. Hautes-Pyrénées: 411 (1867), nom. illeg.
  • Sideritis chamaedryoides Dufour ex Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 2: 455 (1868).
  • Sideritis integrifolia Jord. & Fourr., Ann. Soc. Linn. Lió, n.s., 17: 137 (1869), nom. nud.
  • Sideritis jurana Jord. & Fourr., Ann. Soc. Linn. Lió, n.s., 17: 137 (1869), nom. nud.
  • Sideritis longicaulis Jord. & Fourr., Ann. Soc. Linn. Lió, n.s., 17: 136 (1869), nom. inval.
  • Sideritis lluïda J.Gay ex Nyman, Consp. Fl. Eur.: 584 (1881).
  • Sideritis grandis Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
  • Sideritis latiuscula Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
  • Sideritis pilibunda Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
  • Sideritis platystachya Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
  • Sideritis remotior Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
  • Sideritis vagans Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
  • Fracastora scordioides (L.) Bubani, Fl. Pyren. 1: 453 (1897).

subsp. peyrei (Timb.-Lagr.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 340 (1893). Del sur de França.

  • Sideritis peyrei Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 4: 383 (1872).
  • Sideritis alpina Pourr., Mém. Acad. Sci. Toulouse 3: 328 (1788), nom. illeg.
  • Sideritis gouanii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 4: 382 (1872).
  • Fracastora alpestris Bubani, Fl. Pyren. 1: 456 (1897).
  • Sideritis pavillardii Sennen, Bull. Soc. Bot. France 73: 664 (1926 publ. 1927).
  • Sideritis longifolia Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 118 (1932 publ. 1934).
  • Sideritis pastoris (Sennen) Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 375 (1932).
  • Sideritis vidalii (Sennen) Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 371 (1932).
  • Sideritis bastanitsensis Sennen, Diagn. Nouv.: 39 (1936).

subsp. santanderina D.Rivera & Obón, Phanerog. Monogr. 21: 236 (1994). del nort d'Espanya.

  • Sideritis cantabrica Sennen & Elias, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 114 (1934).

subsp. somedana Obón & D.Rivera, Phanerog. Monogr. 21: 259 (1994). del sur de França i nort d'Espanya.

  • Sideritis crenata Lapeyr., Hist. Pl. Pyrénées: 331 (1813).

subsp. vizcaina Obón & D.Rivera, Phanerog. Monogr. 21: 244 (1994). De Viscaya.[3]

Noms comuns

Castellà: hisopillo, coa de gat, samarilla blanca, siderita, té, té groc, té de la penya, té de llastra, té del port, té de mont, té de roca.[4]

Referències

  1. ↑ «Sideritis hyssopifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de febrer de 2015.
  2. ↑ En Epítets Botànics
  3. ↑ «Sideritis hyssopifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 d'abril de 2010.
  4. ↑ «Sideritis hyssopifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 d'abril de 2010.