Sideritis hyssopifolia
Syderitis hissopifolia, coneguda com a té de roca o de montanya en la cordillera Cantàbrica, és una planta de la família de les labiadas que creix en pasturages d'alta montanya, sobre roquedos calizos. Està estesa d'Espanya fins a Itàlia.

Descripció
Es tracta d'una planta leñosa que normalment no supera els 40 cm d'altura i creix formant mates; posseïx chicotetes flors grogues en forma de mechó. És molt popular pels seus usos medicinals en la regió nort d'Espanya, utilisant-se com a digestiu, antidiarreico i tònic. La medicina popular ha utilisat la planta en infusió, tintura i inclús en ramilletes aromàtics donada la seua agradable fragància.
El seu aprofitament o recolecció incontrolats pot posar en risc la supervivència de les poblacions per lo que en Castella i Lleó es troba en el catàlec de flora protegida com a Espècie d'aprofitament regulat, lo que significa que deu evitar-se la recolecció de la planta en estat selvat. Açò succeïx en freqüència en el Valle del Rudrón i en la Serra de Híjar a on, és una espècie esquilmada pels buscadors.
Taxonomia
Sideritis hyssopifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 575. 1753.[1]
- Etimologia
Vore: Sideritis
hyssopifolia: epítet llatío que significa "en els fulls de Hyssopus".[2]
- Varietats i Sinonímia
- Sideritis scordioides var. angustifolia Benth., Labiat. Gen. Spec.: 578 (1834).
- Sideritis scordioides var. hyssopifolia (L.) Mutel, Fl. Franç.: 42 (1836).
subsp. alavesa Obón & D.Rivera, Phanerog. Monogr. 21: 247 (1994). Del nort d'Espanya
subsp. castellana (Sennen & Pau) Malag., Collect. Bot. (Barcelona) 38: 681 (1967). Del nort d'Espanya i els Pirineus.
- Sideritis castellana (Sennen & Pau) Sennen & Elias, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 116 (1934).
- Sideritis brevispica Sennen & Elias, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 115 (1934).
subsp. caureliana Obón & D.Rivera, Phanerog. Monogr. 21: 264 (1994). Noroest d'Espanya.
- Sideritis caureliana (Obón & D.Rivera) Coulomb, Étude Sideritis Français 2: 31 (1999).
subsp. eynensis (Sennen) Malag., Collect. Bot. (Barcelona) 38: 680 (1968). dels Pirineus.
- Sideritis eynensis Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 119 (1932 publ. 1934).
- Sideritis pyrenaica Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl., Suppl. 2: 383 (1811).
- Sideritis mariae Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 120 (1932 publ. 1934).
subsp. guillonii (Timb.-Lagr.) Nyman, Consp. Fl. Eur., Suppl. 2: 253 (1890). De França i Espanya.
- Sideritis guillonii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 4: 382 (1872).
- Sideritis brachystachys Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
subsp. hyssopifolia. D'Espanya a Itàlia.
- Sideritis scordioides L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 1098 (1759).
- Sideritis alpina Vill., Hist. Pl. Dauphiné 2: 373 (1787).
- Sideritis foetida Desf., Tabl. École Bot.: 59 (1804).
- Sideritis fetida Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl., Suppl. 2: 382 (1811).
- Sideritis spinosa Benth., Cat. Pl. Pyrénées: 121 (1826).
- Sideritis patula Dulac, Fl. Hautes-Pyrénées: 411 (1867), nom. illeg.
- Sideritis chamaedryoides Dufour ex Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 2: 455 (1868).
- Sideritis integrifolia Jord. & Fourr., Ann. Soc. Linn. Lió, n.s., 17: 137 (1869), nom. nud.
- Sideritis jurana Jord. & Fourr., Ann. Soc. Linn. Lió, n.s., 17: 137 (1869), nom. nud.
- Sideritis longicaulis Jord. & Fourr., Ann. Soc. Linn. Lió, n.s., 17: 136 (1869), nom. inval.
- Sideritis lluïda J.Gay ex Nyman, Consp. Fl. Eur.: 584 (1881).
- Sideritis grandis Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
- Sideritis latiuscula Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
- Sideritis pilibunda Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
- Sideritis platystachya Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
- Sideritis remotior Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
- Sideritis vagans Gand., Fl. Eur. 17: 285 (1889), opus utique oppr.
- Fracastora scordioides (L.) Bubani, Fl. Pyren. 1: 453 (1897).
subsp. peyrei (Timb.-Lagr.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 340 (1893). Del sur de França.
- Sideritis peyrei Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 4: 383 (1872).
- Sideritis alpina Pourr., Mém. Acad. Sci. Toulouse 3: 328 (1788), nom. illeg.
- Sideritis gouanii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 4: 382 (1872).
- Fracastora alpestris Bubani, Fl. Pyren. 1: 456 (1897).
- Sideritis pavillardii Sennen, Bull. Soc. Bot. France 73: 664 (1926 publ. 1927).
- Sideritis longifolia Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 118 (1932 publ. 1934).
- Sideritis pastoris (Sennen) Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 375 (1932).
- Sideritis vidalii (Sennen) Sennen, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 371 (1932).
- Sideritis bastanitsensis Sennen, Diagn. Nouv.: 39 (1936).
subsp. santanderina D.Rivera & Obón, Phanerog. Monogr. 21: 236 (1994). del nort d'Espanya.
- Sideritis cantabrica Sennen & Elias, Bol. Soc. Ibér. Ci. Nat. 31: 114 (1934).
subsp. somedana Obón & D.Rivera, Phanerog. Monogr. 21: 259 (1994). del sur de França i nort d'Espanya.
- Sideritis crenata Lapeyr., Hist. Pl. Pyrénées: 331 (1813).
subsp. vizcaina Obón & D.Rivera, Phanerog. Monogr. 21: 244 (1994). De Viscaya.[3]
Noms comuns
Castellà: hisopillo, coa de gat, samarilla blanca, siderita, té, té groc, té de la penya, té de llastra, té del port, té de mont, té de roca.[4]
Referències
- ↑ «Sideritis hyssopifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de febrer de 2015.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Sideritis hyssopifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 d'abril de 2010.
- ↑ «Sideritis hyssopifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 d'abril de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sideritis hyssopifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.