Carlos Pau i Espanyol
Carlos Pau Espanyol (Sogorb, 10 de maig de 1857 - íb., 9 de maig de 1937) va ser un farmacèutic i botànic valènciano.
Biografia
Va estudiar farmàcia en l'Universitat de Barcelona, llicenciant-se en 1882 i obtenint el doctorat en l'Universitat de Madrit a l'any següent. Va ser un dels botànics més destacats de la seua época, descollant la seua llabor en la descripció de numeroses espècies pròpies de la flora ibèrica i marroquina. Entre les seues obres destaca Nova contribució a l'estudi de la flora de Granada.[1]
Molta resonància va obtindre l'oposició que va realisar entre els anys 1890 i 1892 per a obtindre la càtedra de botànica descriptiva en la Facultat de Farmàcia de l'Universitat Central de Madrit que li va enfrontar a Blas Lázaro Eivissa, plaça que va acabar obtenint este últim. Esta polèmica va provocar l'enfrontament entre Lázaro Eivissa i el grup de botànics de l'aragonés Francisco Loscos Bernal al que pertanyia Carlos Pau. En abril de 1910, va fer el seu primer viage a Marroc, navegant des de Valéncia a Mella. Va realisar les seues primeres herborizaciones en esta ciutat i despuix va viajar fins a Nador i Zeluán, a on va recolectar numerosos plecs. També va arreplegar insectes i batracios.[1]
En 1921, va tornar a Marroc, esta volta patrocinat per la Societat Espanyola d'Història Natural. En abril de 1921, va aplegar a Tànger, acompanyat de dos ajudants. Els expedicionarios varen estar herborizando pels territoris compresos entre cap Espartel, Tetuán i Ceuta. Pau va retornar a Sogorb en els primers dies de juliol de 1921 i, encara que no volió a viajar a territori norteafricà, va seguir rebent i estudiant els materials florísticos que els seus colaboradors en la zona, professors d'institut i farmacèutics militars, li varen ser enviat.[1]
Va ser farmacèutic de Sogorb (Castelló) i d'Ayerbe (Osca), corresponsal de la Real Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i director de la publicació botànica Cavanillesia, creada en 1928. Va mantindre una estreta colaboració el prestigiós botànic Pius Font i Quer, especialment per a l'investigació de la flora norteafricà i l'elaboració dels Iter Maroccanum. [1]
Obres
Es va dedicar a l'estudi de la flora aragonesa, demostrat pels seus treballs publicats en el Bolletí de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals, destacant-se:
- «Catàlec descriptiu de totes les plantes que es coneixen fins al dia en Aragó»
- «Relació de plantes saragossanes»
- «Formes noves de plantes»
- «Plantes crítiques d'Asso»
- «Plantes de la província d'Osca»
- «Plantes del Formigal de Sallent»
- «Plantes d'Osca i de Guara»
- «Herborizaciones per la Serra d'Albarracín»
- «Notes botàniques de la Flora espanyola»
- «Senyes per a completar l'història de la Salicornia fastigata Loscos i Pardo»
- «Plantes de Saragossa»
- «Novae species Tamaricis in Hispania centrali»
- «La meua primera excursió Botànica (Serra de Jabalambre)»
- «Trébols espanyols. Revisió del Gènero Trifolium»
- «Genistas espanyoles. Genista-Genistella»
- «Revisió del Gènero Quercus en Espanya»
També va publicar descripcions de Muscíneas i Hepàtiques Aragoneses. La seua obra és menys coneguda de lo que deguera per la seua importància científica. Va tindre un molt actiu contacte en tots els botànics importants de la seua época, nacionals i internacionals, com Font Quer, Willkomm, Loscos, Sennen, José Moroder Peñalva, Cuatrecasas, contabilisant-se un total de 3670 missives.[2]
Honors
- Sogorb té un jardí dedicat al seu honor, la Glorieta del botànic Pau. Saragossa té els Jardins Aquàtics Carlos Pau, situats en el Parc de l'Aigua en el seu honor.[3]
- Espècies vegetals
- (Apiaceae) Conopodium paui Merino[5]
- (Asteraceae) Acosta paui (Loscos ex Willk.) Fern. Casas & Susanna[6]
- (Brassicaceae) Erucastrum paui Sennen & Maurici[7]
- (Campanulaceae) Campanula paui Font Quer[8]
- (Caryophyllaceae) Alsine paui Willk. ex Herv.[9]
- (Plumbaginaceae) Armeria pauana (Bernis) Net Fel.[12]
- (Resedaceae) Reseda paui Valdés Berm. & Kaercher[13]
- (Rosaceae) Rubus pauanus Mon.-Huelin[16]
- (Salicaceae) Salix × paui C. Viciós[17]
- (Scrophulariaceae) Antirrhinum caroli-paui Rothm.[18]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 González Bo, Antonio; Gomis Blanco, {{{nom2}}} (2002). «III. Entre bals i fanc: el treball dels naturalistes en el periodo bèlic [1909-1927]», Els Naturalistes Espanyols en l'Àfrica Hispana (1860-1936), Madrit: Organisme Autònom Parcs Nacionals, pp. 116-118, 147-154. ISBN 84-8014-348-7.
- ↑ La correspondència de Carlos Pau: mig sigle d'Història de la Botànica espanyola. Monografies de Flora Montiberica 1. 293 pp. Edició en facsímil de 2013. Jolube Consultor Botànic i Editor.
- ↑ «Jardins Aquàtics Carlos Pau». Ajuntament de Saragossa. Consultat el 30 de giner de 2026.
- ↑ Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. xlvi. 406 1948 (IK)
- ↑ Fl. Galic. i. 600 1905; iii. 568 (IK)
- ↑ Fontqueria 2: 22 1982 (IK)
- ↑ Diagn. Nouv. 225. 1936 (IK)
- ↑ Treb. Mus. Ci. Nat. Barcelona v. Ser. Bot. No. 5, 40 1924 (IK)
- ↑ in Magnier, Scrin. fl. select. xi. (1892) 244; et in Rev. gen. Bot. iv. (1892)152 t. 7 fig. I (IK)
- ↑ Cavanillesia iv. 94 1931 (IK)
- ↑ Anals Jard. Bot. Madrit 38(2): 411. 1982 [1981 publ. 1982] (IK)
- ↑ Anals Jard. Bot. Madrit 44(2): 333. 1987 (IK)
- ↑ Anals Jard. Bot. Madrit 41(1): 198. 1984 (IK)
- ↑ Mem. Acad. Barcelona vii. No. 14, 12 1909 (IK)
- ↑ Trab. Mus. Ci. Nat. Barcelona xii. 321 1929 (IK)
- ↑ Nordic J. Bot. 15(4): 368 1995 publ. 1996 (IK)
- ↑ Anals Jard. Bot. Madrit 6(2): 20. 1946 (IK)
- ↑ Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 136: 67. 1956 (IK)
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Carlos Pau i Espanyol.- Biblioteca Digital de Carlos Pau en el Real Jardí Botànic
- Pau de Sogorb
- Carlos Pau Espanyol Jardin Aquàtic en Saragossa
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carlos Pau Español» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.