Anar al contingut

Resedaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Resedaceae

Les resedáceas (Resedaceae) són una família de plantas herbáceas o rarament subarbustivas. Fulls disposts helicoidalment; sanceres, tripartites/tripartides o pinnatífidas; estipules glandulosas. Flors chicotetes, hermafroditas, cigomorfas; cáliz en 2-8 sépals, a voltes desiguals; corola en 2-8 pétals (no tenen per qué tindre el mateix número de peces que el cáliz), a sovint laciniados, els posteriors majors; androceo en 3 a molts estams; gineceo súpero, sincarpico, soldats sempre en la base i no sempre fins a dalt, en un número de carpelos variable entre 2 i 7. Inflorescència obertes, en arracada o en mechó. Frut capsular (en Reseda) o polifolicular (en Sesamoides).

És una chicoteta família (c. 85 espècies) el coneiximent de les quals taxonómico bàsic està relativament ben establit principalment com a frut de dos treballs monogràfics exhaustius basats exclusivament en senyes morfològiques.[1][2][3] Aixina mateix, el encuadramiento taxonómico general de la família a nivell d'orde és raonablement consistent gràcies a estudis recents basats en caràcters morfològics, bioquímics i moleculars,[4][5][6][7][8][9][10][11][12] si ben la seua relació en els grups més pròxims encara no està totalment clarificada.[13][14]

Està composta per sis gèneros (Caylusea A. St. Hil, Ochradenus Del., Oligomeris Cambess., Randonia Coss., Reseda L. i Sesamoides All.; Fig. 1) i c. 85 espècies, de les quals més del 70% pertanyen al gènero Reseda. La família es distribuïx principalment per les regions temperadas del Vell Món, i presenta el seu centre de diversitat en la conca mediterrànea. Els seus integrants solen trobar-se en hàbitats àrits i solejats, com estepas, deserts i talussos, i mostren generalment preferència per substrats calcáreos. No obstant, cinc espècies (Reseda alba L., R. lutea L., R. luteola L., R. odorata L. i R. phyteuma L.) són ruderales o arvenses en àrees alterades per l'acció antrópica, i quatre [R. attenuata (Ball) Ball, R. complicata Bory, R. glauca L. i R. gredensis (Cutanda & Willk.) Müll. Arg.] es troben confinades en zones montanyoses. En cinc dels sis gèneros de la família, alguna de les seues espècies (en Caylusea i Reseda) o totes elles (en Ochradenus, Oligomeris i Randonia) habiten ambients desérticos o subdesérticos. Quatre gèneros estan constituïts en la seua majoria per herbes anuals o perennes (Caylusea, Oligomeris, Reseda i Sesamoides), mentres que els atres dos estan formats per arbustos (Ochradenus, Randonia). El hàbit arbustivo també apareix en un chicotet grup d'unes nou espècies del gènero Reseda, principalment de la banya d'Àfrica. Recentment, s'ha propost la primera hipòtesis filogenético de la família Resedaceae basada en regions de ADN, en el principal objectiu d'evaluar les classificacions taxonómicas tradicionals de la família i discutir els seus principals mecanismes evolutius.[15]

Gèneros

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Müller Argoviensis, J., 1857. Monographie de la famille dones Résédacées. Zürcher & Furrer, Zürich.
  2. ↑ Müller Argoviensis, J., 1868 Resedaceae. In: De Candolle, A.P. (Ed.), Prodromus Systematis NaturalisRegni Vegetabilis, vol. 16(2). Victor Masson et filii,Paris, pp. 548-589.
  3. ↑ Abdallah, M.S., de Wit, H.C.D., 1978. The Resedaceae: a taxonomical revisió of the family (final instalment). Meded. Landbouwhoogeschool Wageningen, 78.
  4. ↑ Rodman, J.E., 1991a. A taxonomic analysis of glucosinolate-producing plants. Part I: Phenetics. Syst. Bot. 16, 598-618.
  5. ↑ Rodman, J.E., 1991b. A taxonomic analysis of glucosinolate-producing plants. Part II: Cladistics. Syst. Bot. 16, 619-629.
  6. ↑ Gadek, P.A., Quinn, C.J., Rodman, J.E., Karol, K.G., Conti, E., Price, R.A., Fernando, E.S., 1992. Affinities of the Australian endemic Akaniaceae: new evidence from rbcL sequences. Aust. Syst. Bot. 5, 717-724.
  7. ↑ Rodman, J.E., Price, R.A., Karol, K., Sytsma, K.J., Palmer, J.D., 1993. Nucleotide sequences of the rbcL gene indicate monophyly of mustard oil plants. Ann. Missouri Bot. Gard. 80, 686-699.
  8. ↑ Rodman, J.E., Karol, K.G., Price, R.A., Conti, E., Sytsma, K.J., 1994. Nucleotide sequences of rbcL confirm the Capparalean affinity of the Australian endemic Gyrostemonaceae. Aust. Syst. Bot. 7, 57-69.
  9. ↑ Rodman, J.E., Karol, K.G., Price, R.A., Sytsma, K.J., 1996a. Molecules, morphology and Dahlgren’s expanded order Capparales. Syst. Bot. 21, 289-307.
  10. ↑ Rodman, J.E., Soltis, P.S., Soltis, D.E., Sytsma, K.J., 1996b. Dual origin of mustard oil biosynthesis inferred from congruent nuclear 18S ribosomal RNA and plastid rbcL gene phylogenies. Am. J. Bot. 83 (Suppl.), 188.
  11. ↑ Rodman, J.E., Soltis, P.S., Soltis, D.E., Sytsma, K.J., Karol, K.G., 1998. Parallel evolution of glucosinolate biosynthesis inferred from congruent nuclear and plastid gene phylogenies. Am. J. Bot. 85, 997-1006.
  12. ↑ Karol, K.G., Rodman, J.E., Conti, E., Sytsma, K.J., 1999. Nucleotide sequence of rbcL and phylogenetic relationships of Setchellanthus caeruleus (Setchellanthaceae). Taxon 48, 303-315.
  13. ↑ Hall, J.C., Sytsma, K.J., Iltis, H.H., 2002. Phylogeny of Capparaceae and Brassicaceae based on chloroplast sequence data. Am. J. Bot. 89, 1826- 1842.
  14. ↑ Hall, J.C., Iltis, H.H., Sytsma, K.J., 2004. Molecular phylogenetics of core Brassicales, placement of orphan genera Emblingia, Forchhammeria, Tirania and character evolution. Syst. Bot. 29, 654-669.
  15. ↑ Martín-Bravo, S.; Meimberg H.; Luceño, M.; Märkl, W.; Valcárcel, V.; Bräuchler, C.; Vargas, P.; Heubl, G. 2007. Molecular systematics and biogeography of Resedaceae based on ITS and trnL-F sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 44(3): 1105-1120.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Resedaceae&oldid=989665»