Pulmonaria officinalis
Pulmonaria officinalis és una planta herbàcea perenne pertanyent al gènero Pulmonaria.
Descripció
Posseïx un rizoma que s'adinsa alguns centímetros baix terra i seguix un curs horisontal. En primavera desenrolla un brot de 10 a 30 centímetros. Les fulles de les rosetas basals tenen un peciol llarc, són cordadas o ovadas i d'àpiç agut. Les fulles caulinares són allargades alternes de superfície rugosa en taques blanques, per lo que recorden vagament als pulmons. Fulls i brots coberts d'una asprosa pelusilla.
Les flors, que creixen en la punta de cada talle, són de color rosa purpúreo tornant-se blaus quan s'òbrin. La floració es dona de març a maig.
Hàbitat
Estesa pel Centre i Occident d'Europa en zones humides de barrancs, ales, ribazos de boscs, terraplens de camins, terrenys incults i en boscs. En Espanya àmpliament estesa per tot el territori en zones humides fins a les altes valls dels Pirineus i d'atres montanyes
Principis actius
Esta planta conté taninos entre el 10,27% i 10,67%. Matèries grasses compostes de #àcit estearínico, palmitínico i miristínico. Àcits resínicos, alcohol cerílico, fitoesterina, flobafeno, sucre invertit, polisacàrits...
Les cendres són riques en sales de potassi i calcio, aixina com en àcit silicílico. També té una substància de caràcter saponínico que pot provocar hemólisis dèbils.
Medicina popular
Les parts aérees de la planta en floració s'arrepleguen en fins medicinals (sumidades floridas i fulls) tallant-les una miqueta per damunt del nivell del sol i se sequen a una temperatura no superior als 45 °C.
S'utilisa en forma d'infusió per al tractament de la tós, tós ferina, bronquitis i els dolor i afonia. Ademés és sudorífica, antiinflamatoria i diurética. La decocció al 10 % s'ampra en comprimides com desinfectante, emoliente i antiinflamatoria de ferides.
En cocimiento d'un bon grapat de planta deixant que hervir un quarto d'hora, el líquit es pren en quatre tasses repartides durant el dia per a facilitar l'expectoració i fluidificar els esputos.
També es recomana en les diarrees, hemorroides i afeccions de la bufa urinària.
Història
Esta planta, com unes atres que viuen en el Centre i Occident d'Europa, no figuren en els escrits de l'antiguetat. La primera notícia sobre ella nos la dona Mattioli en la seua obra en l'edició de 1548.
Taxonomia
Pulmonaria longifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 135. 1753.[1]
- Citologia
Número de cromosomas de Pulmonaria longifolia (Fam. Boraginaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=14[2]
- Etimologia
Pulmonaria; nom genèric que deriva del llatí pulmo. En els temps de la màgia simpàtica, els fulls ovales tacades de P. officinalis representaven a malalties simbòliques, pulmons ulcerats i, per això, li l'utilisa en tractar infeccions pulmonars. En molts idiomes el seu nom comú està associat al pulmó, com en anglés "lungwort", en alemà "lungenkraut", o en gallec "herba dos bofos" (pulmons dels animals). En atres llengües de l'Europa de l'Est, el nom comú deriva d'una paraula per a mel, i.g. en rus "medunitza" i en polac "miodunka".
officinalis: epítet latino que significa "oficinal, planta medicinal venuda en herbarios"[3]
- Sinonímia
- Pulmonaria maculata F.Dietr.
- Pulmonaria tridentina Evers[4]
Referències
- ↑ «Pulmonaria officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de giner de 2014.
- ↑ Estudi cariológico de Boraginaceae espanyoles. IV. Luque, T. (1989) Bol. Soc. Brot. ser. 2 62: 211-220
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Pulmonaria officinalis». The Plant List. Consultat el 23 de giner de 2015.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pulmonaria officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.