Màgia simpàtica
La màgia simpàtica, simpatética o empàtica és el conjunt de pràctiques basades en les creències metafísiques relacionades en:
- Lo similar produïx lo similar, és dir, els efectes s'assemblen a les seues causes;
- Aquelles coses que han estat en contacte seguixen eixercint influència mútua una volta separades.
El primer tipo de creència referix a l'anomenada màgia imitativa, mentres el segon es denomina màgia contagiosa. La màgia imitativa és la base de pràctiques com la quiromancia (adivinaació del futur observant les llínees de la mà) i l'inserció d'agulles en ninots en l'objecte de danyar a les persones representades per ells; mentres que la màgia contagiosa és el fonament de la psicometría (adivinaació de senyes personals o localisació actual d'una persona per mig d'un objecte que li ha pertanygut).[1] [2]
Eixemples
[editar | editar còdic]El prehistoriador i etnólogo Henri Breuil (que va descriure les pintures rupestres de Lascaux en 1940) va propondre que les escenes d'art parietal en les que es representava un animal eren una forma de màgia destinada a facilitar la caça i captura real de l'animal. Més vesprada, l'arqueòlec David Lewis-Williams va negar esta hipòtesis, proponent, en canvi, que les pintures varen ser realisades per chamans, els quals es retiraven a les cavernes per a experimentar trances rituals. En l'actualitat es considera que el hipòtesis màgica de Breuil no es correspon en la realitat.[3]
Entre els mapuches s'utilisaven moltes pràctiques de màgia simpàtica o màgia per analogia, tals com usar colors per a pregar als deus, a on el color s'elegix per similitut en lo demanat: banderes blaves i grogues, i donzelles vestides d'estos mateixos colors, per a demanar hiverns en cels rebujats i sol radiant. El sepeli d'un cor de corder en un alvertent servia per a pregar que brotara aigua, per similitut en la sanc que brota del cor.[4]
Entre els qom i els pilagá de la regió del Chaco argentí es creïa que una retallada d'ungles, un cabell, excrements o sanc d'un individu podien servir per a causar-li dany a l'individu en ser mesclats en els restants d'un animal. En descompondre's el cos de l'animal, la persona anava sent afectada també, debilitant-se i consumint-se a menos que conseguira recuperar el material propi utilisat per a la fetilla.[5]
Els postulats de la màgia simpàtica es troben hui en dia presents en pseudociencias com la homeopatia (basada precisament en el lema "lo similar cura lo similar") i l'us de les flors de Bach, que sostenen que el simple contacte de l'aigua en atres substàncies li permet "captar les seues propietats curativas".[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Frazer, James George (1890). La branca dorada. Màgia i religió, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica.
- ↑ «Sympathetic magic». The Skeptic's Dictionary.
- ↑ Sanchidrián Torti, José Luis (2001). Manual d'art prehistòric. Barcelona: Editorial Ariel.
- ↑ Barreto, Oscar (1992). Fenomenologia de la religiositat mapuche. Quito, Equador: Edicions Abya-Yala.
- ↑ Pardal, Ramón (1937). Medicina aborigen americana. Sevilla: Editorial Renaixença.
- ↑ «La veritat sobre les Flors de Bach, lteràpia natural' en la que no deus confiar per a curar-te». L'Espanyol. «El mege Edward Bach va desenrollar esta variant de l'homeopatia a pur de essències florals l'efectivitat de les quals no ha segut demostrada científicament.»
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magia simpática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.