Anar al contingut

Quiromancia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quiromancia
La buenaventura, de Caravaggio (1594-1595; Canvas; Louvre), ilustra una llectura de mans.
La buenaventura d'Enrique Simonet (1899; canvas; Museu de Màlaga), ilustra una llectura de mans.

La quiromancia, quiromancía,[1] quirologia o, en la cultura popular, llectura de la palma, és l'intent d'adivinaació a través de la llectura de les llínees de la mà. El terme deriva del grec χείρ o χειρός (kheír o kheirós), ‘mà’, i μαντεία (manteía), ‘adivinaació’. Se centra en l'estudi de les llínees i monts que es troben en les palmes de les mans que, per mig de l'observació, revelen supostament el perfil sicològic i fisiològic d'una persona. Encara que sol anar íntimament lligada a l'adivinaació i a les ciències amagades, sempre ha existit una certa acceptació popular. La pràctica es troba en tot lo món, en numeroses variacions culturals. Comunament, és denominada com llegir la mà o llegir les mans, encara que també se li coneix com tirar, llegir o dir la buenaventura. Aquells que la practiquen es denominen generalment palmistas, llectors de palmes, analistes de la mà o quirologistas.[2][3]

Hi ha vàries —a sovint en conflicte— interpretacions de llínees i característiques a través de les distintes escoles de palmistas. Estes contradiccions entre interpretacions diferents, aixina com la carència de soport empíric per a les prediccions, contribuïx a que científicament se li considere una pseudociencia a on històricament s'han utilisat tècniques de llectura en fret.[4][5]

Hipòtesis científica

Des de fa algunes décades, la comunitat científica ha corroborat l'existència de diverses relacions químiques entre gens inconexos, vinculant aixina caràcters fenotípicos diferents. Els quiromantes defenen d'esta manera la relació que poguera existir entre les regates i plecs de les palmes de les mans en numeroses traces físiques i psíquics, podent aixina estudiar el perfil sicològic d'una persona a través de la seua llectura palmar. No obstant, els defensors d'esta hipòtesis no presenten cap estudi de relació entre els gens que determinen les llínees de la mà, actualment desconeguts i els que determinen atres traces.

Història

Una cabina de llectura de mans en Japó

Antiguetat

La quiromancia és una pràctica comuna en molts llocs diferents d'Eurasia;[6] s'ha practicat en les cultures de l'Índia, Nepal, Tibet, China, Pèrsia, Sumerio, la Palestina històrica i Babilonia.


l'acupunturista Yoshiaki Omura descriu les seues raïls en l'astrologia hindú (coneguda en sánscrito com jyotish), la China Yijing (I Ching), i adivinos de Roma.[7] Varis mils d'anys arrere, el sabio hindú Valmiki es va pensar[8] que havia escrit un llibre que comprén de 567 estrofes, el títul de les quals es traduïx en com Les Ensenyances de Valmiki Maharshi sobre Quiromancia Masculina.[9] De l'Índia, l'art de la quiromancia es va estendre a China, Tibet, Egipte, Pèrsia i atres països d'Europa.[10] Des d'esta regió, la quiromancia va alvançar fins a Grècia, a on Anaxágoras la va practicar. Aristóteles (384-322 a. C.), va descobrir un tractat sobre el tema en un altar d'Hermes, posteriorment presentat a Alejandro Magne (356-323 a. C.), qui tenia gran interés en examinar el caràcter dels seus oficials, per mig de l'anàlisis de les llínees de les mans.[11]

Durant l'Edat Mija l'art de llegir les mans va ser activament suprimit per l'Iglésia catòlica com superstició pagana. En la renaixença de la màgia, la quiromancia va ser classificada com una de les sèt «arts prohibides», junt en la nigromancia, geomancia, aeromancia, piromancia, hidromancia, i espatulamancia (escapulimancia).[12]

Modernitat

La quiromancia ha experimentat una renaixença en l'era moderna, començant en la publicació de La Chirognomie del Capità Casimiro Stanislas D'Arpentigny en 1839.

La Societat de quiromancia de Gran Bretanya va ser fundada en Londres per Katharine Sant Hill en 1889 en l'objectiu declarat de promoure i sistematisar l'art i per a evitar que els charradors abusaren de la tècnica.[13] Edgar de Valcourt-Vermont (Comte de St Germain) va fundar la Societat americana de quiromancia en 1897.

Una figura fonamental en el moviment de la quiromancia moderna va ser l'Irlandés William John Warner, conegut pel seu nom artístic, Cheiro. Despuix d'estudiar en els gurús de l'Índia, va practicar la quiromancia en Londres i va gojar d'una àmplia llista de clients famosos de tot lo món, incloent a personages com Mark Twain, W. T. Stead, Sarah Bernhardt, Mata Hari, Oscar Wilde, Grover Cleveland, Thomas Edison, el Príncip de Gales, el general Kitchener, William Ewart Gladstone, i Joseph Chamberlain. Tan popular va ser Cheiro com un «palmista de societat» que inclús aquells que no eren creents en l'ocultisme deixaven que ell llegira les seues mans. L'escèptic Mark Twain va escriure en el llibre de visites que Cheiro hi havia «[…] expost la meua personalitat en humillante exactitut».

Edward Heron-Allen, un anglés polimata, va publicar vàries obres, incloent el llibre de 1883 Quiromancia - Un Manual de Cheirosofía, que encara és imprés.[14] Va haver intents de formular algun tipo de base científica per a l'art, més concretament en l'any 1900, en la publicació Les Lleis Científiques de la Llectura de la Mà per William G. Benham.[15]

Vore també

Quiromancia en el Viccionari.

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española]
  2. ↑ Park, Michael Alan. (1986). Palmistry or HandJive? En Science Confronts the Paranormal. Kendrick Frazier. Prometheus Books; pp. 198-2010. ISBN 978-1-61592-619-0
  3. ↑ Chamorro-Premuzic, Tomas; Furnham, Adrian. (2010). The Psychology of Personnel Selection. Cambridge University Press; p. 19. ISBN 978-0-521-86829-7 A more popular pseudoscience is chiromancy (or palmistry), the art of characterisation and foretelling the future through the study of the palm.
  4. ↑ David Vernon. In Skeptical — A Handbook of Pseudoscience and the Paranormal. Editors: Donald Laycock, David Vernon, Colin Groves, Simon Brown, Imagecraft, Canberra, 1989, ISBN 0-7316-5794-2, p. 44.
  5. ↑ Steiner, Bob. (2002). Cold Reading. En Michael Shermer. The Skeptic Encyclopedia of Pseudoscience. ABC-CLIO; pp. 63-66. ISBN 1-57607-654-7
  6. ↑ Dwivedi. Wonders of Palmistry, pp. 16-20.
  7. ↑ Omura. Acupuncture; pp. 172 -174. According to this theory, palmistry developed in Índia and then estendre across the world.
  8. ↑ Dwivedi. Wonders of Palmistry p. 25-26.
  9. ↑ Sharma. The A-Z of Palmistry; p. 95
  10. ↑ Chinn. Technology; p. 24. it was not until the mid- to clapix nineteenth century that palmreading took off in Britain, France and the United States thanks to three major figures: Casimir Stanislas d'Arpentigny, Edward Heron-Allen and Cheiro.
  11. ↑ «PALMISTRY». Consultat el 20 de febrer de 2012.
  12. ↑ Johannes Hartlieb (Munich, 1456) The Book of All Forbidden Arts; quoted in Láng, p. 124.
  13. ↑ «The London Cheirological Society».
  14. ↑ Heron-Allen. Palmistry
  15. ↑ «PALMISTRY ORIGINS & HISTORY».

Bibliografia

  • Berti, Giordano (2003-2004). «Història de l'Adivinación», Cartes de Adivinación, Barcelona: Orbis.
  • Rodríguez, Francisco. L'art d'interpretar la mà, Obelisc.
  • Rodríguez, Francisco. Quiromagia, Kairós.
  • Rodríguez, Francisco. La màgia de la mà, Styria.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Quiromancia&oldid=1485962»