Geomancia
La geomancia (en grec, γεωμαντεία, geomanteia, ‘adivinaació [per] terra’) és un método d'adivinaació que interpreta marques en el sol o qualsevol patró que es forme en tirar un grapat de pedres, arena o terra. El tipo més freqüent de geomancia adivinatoria implica l'interpretació d'una série de 16 figures formades per un procés aleatori, a sovint aumentat en les interpretacions astrològiques.
Els seus seguidors creuen en l'existència d'una «energia vital» i consideren que posseïxen la capacitat d'interpretar el fluir d'eixa energia, que seria diferent en cada lloc determinat.
Història
Durant l'Edat Mija i el Renaixença, la geomancia era una de les formes més populars de adivinaació en Àfrica i Europa.
Era practicada per persones de totes les classes socials.
En la màgia renaixentista, la geomancia es classificava com una de les «sèt arts prohibides» junt a:
- La nigromancia (adivinaació per mig de l'invocació a les persones mortes).
- L'hidromancia (adivinaació per mig de l'aigua).
- l'aeromancia (adivinaació per mig de l'aire).
- La piromancia (l'adivinaació per mig del fòc).
- La quiromancia (l'adivinaació per mig de la llectura de les llínees de la mà) i
- l'espatulamancia, escapulimancia o osteomancia (l'adivinaació per mig d'ossos).
En eixa época es varen publicar molts tractats sobre la geomancia. En el XVII, en el desenroll del positivisme i l'Ilustració, la majoria de les superstició i tradicions ocultistes varen decaure en popularitat.
Va haver un renàixer de la geomancia a partir de finals de el XIX, a través dels clubs ocultistes en Anglaterra i Estats Units. L'escritor esotèric John Michael Greer (1962-) i uns atres han publicat llibres sobre la pràctica geomántica.
Pràctica
La seua pràctica es realisa en un eixercici de meditació, mentres el geomante camina en estat contemplativo.
També s'utilisa una péndola suspesa de l'extrem d'una vareta en forma de L en els extrems redonejats. En determinades circumstàncies també es recorre al bagua i al text chinenc I Ching.
Alguns seguidors de la geomancia utilisen equips electrònics ―per a medir la radioactivitat, l'ionisació, l'intensitat del camp magnètic terrestre, anàlisis bioquímic del sol― perque consideren que determinen les «condicions energètiques» del lloc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geomancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.