Anar al contingut

Valmiki

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Valmiki

Valmiki és un sabio llegendari (majarishi) a qui la tradició considera autor de la epopeya hindú Ramayana (datada entre el sigle III i el sigle I a. C). També se li atribuïa tradicionalment l'autoria del Ioga-vásista, encara que actualment este es data entre el XI i el XIV.[1]

En la Índia, en l'any 2008, la seua festa de naiximent va caure el 14 d'octubre. En el calendari hindú (llunar), cada any cau en una data diferent.

El Ramayana, escrit originalment per Valmiki, consta de 24.000 shlokas i sèt voras (kaṇḍas).[2] El Ramayana consta d'unes 480.002 paraules, #lo que supon una quarta part de l'extensió del text complet del Mahabharata o unes quatre voltes l'extensió de la Ilíada'. El Ramayana narra l'història d'un príncip, Branca de la ciutat d'Ayodhya en el Regne de Kosala, l'esposa del qual Sítia és raptada per Ravana, el rei dimoni (Rakshasa) de Lanka. Les estimacions dels erudits per a l'etapa més primerenca del text oscilen entre els sigles VIII i IV a.C.,[3][4] i etapes posteriors que s'estenen fins al sigle III de nostra era,[5] encara que es desconeix la data original de composició. Com ocorre en moltes epopeyas tradicionals, ha sofrit un procés d'interpolacions i redaccions, per #lo que és impossible datar-la en exactitut.

Etimologia

[editar | editar còdic]

En idioma sánscrito, vālmīki significa ‘tossal de la formiga’ (formiguer), derivada de la paraula vamrī-kūṭa (montanya [de terra] de formigues), sent vamrā: ‘formiga’ en l'antic sánscrito rigvédico.[6]

Primers anys

[editar | editar còdic]
Archiu:Narada visits Valmiki.jpg
El jove sapient Narada en l'ermita del barbiblanco Valmiki

Valmiki va nàixer com Agni Sharma d'una Brahmin cridada Pracheta (també coneguda com Sumali) de Bhrigu gotra.[7][8] Segons la llegenda, una volta es va trobar en el gran sabio Narada i va mantindre en ell un discurs sobre els seus deures. Commogut per les paraules de Narada, Agni Sharma va començar a fer penitència i va cantar la paraula «Mara», que significava «morir». En realisar la seua penitència durant varis anys, la paraula es va convertir en «Branca»,[9] un nom del deu Vishnu. Al voltant de Agni Sharma es varen formar enormes formiguers, #lo que li va valdre el nom de Valmiki. Agni Sharma, rebatejat com Valmiki, va deprendre les escritures de Narada i es va convertir en el més destacat dels ascetas, venerat per tots.

També existixen algunes llegendes sobre que Valmiki va ser lladre abans de convertir-se en rishi. El Nagara Khanda del Skanda Purana en la seua secció sobre la creació de Mukhara Tirtha menciona que Valmiki va nàixer com Brahmin, en el nom de Lohajangha i fon un fill devot dels seus pares. Tenia una bella esposa i abdós eren fidels l'u a l'atre. Una volta, quan no va ploure en la regió d'Anarta, durant dotze llarcs anys, Lohajangha, pel be de la seua famolenca família, va escomençar a furtar a la gent que trobava en el bosc. En el curs d'esta vida es va trobar en els sèt sabio o els Saptarishi i va intentar furtar-los també. Pero els sabio es apiadaron d'ell i li varen mostrar la insensatez dels seus actes. Un d'ells, Pulaha, li va donar un mantra per a que meditara i el brahmán convertit en lladre es va quedar tan absorto en la seua recitació que li varen eixir formiguers al voltant del cos. Quan els sabio varen retornar i varen sentir el sò del mantra procedent del formiguer, ho varen beneir i li varen dir: «ya que has conseguit un gran Siddhi assentat dins d'un Valmīka (un formiguer), seràs conegut en el món com a Vālmīki.»[10][11]

Hagiografia

[editar | editar còdic]

Conta la llegenda que Valmiki era fill d'un rei. En tan sol uns mesos d'edat va ser abandonat per la seua família en el bosc. Uns lladres ho varen trobar, li varen cridar Vailía Koli i li varen ensenyar el seu ofici. En els anys, Valmiki va formar una família, a la que mantenia furtant als viagers.

Un dia, l'sabio volador Nárada Muni estava vagant pel bosc i Vailía Koli ho va assaltar. Nárada —en la seua dolça veu— li va preguntar si sabia lo que estava fent. Vailía li va respondre que estava mantenint a la seua família, i que esta era conscient de les seues activitats.


Llavors Nárada li va preguntar si algun dels membres de la seua família es faria càrrec del karma (la reacció) dels seus assessinats. Vailía es va sentir tan tocat per esta idea, que va córrer a la seua casa i els va preguntar un per un a la seua esposa i fills si algun estava dispost a anar a l'infern per ell. Tots es varen negar, i li varen recriminar que el seu deure com a pare era mantindre a la seua família, per #lo que ell era l'únic responsable de la manera en que complia en la seua deure.

En entendre açò, Vailía va experimentar un canvi. Va tornar en l'sabio Nárada i li va demanar que ho allumenara. Nárada li va ensenyar tot sobre el hinduismo i les bondats de l'oració. Valmiki llavors va passar tant temps quet resant que les formigues ho varen cobrir sancer i varen formar el seu formiguer damunt d'ell.[6]

Temps despuix Valmiki li va preguntar a Nárada: «Oh, venerable rishi, per favor digues-me si hi ha en este món un home perfecte que siga al mateix temps virtuós, valent, responsable, veraç, noble, estable i amable en tots els sers».

Nārada va respondre: «Hi ha un, el príncip de la dinastia del rei Ikswakú, cridat Branca. És un gran héroe, és el protector del dharma (la religió), és ferma, just, lliberal, ben versat en els Vedas i en les arts marcials. Posseïx totes les virtuts, és un fill cregut, un amable germà, un amorós espós, un amic fidel, el rei ideal, un enemic misericordioso i amant de tots els sers vius. És inigualable en bellea, encara que la seua pell és de color verdoso. Tot lo món ho adora». Llavors l'sabio Nárada li va contar a Maharshi Valmiki el relat de Branca, tal com ho havia escoltat del deu Brahmá, condensado en 100 versos. Açò es diu el Sankshipta Branca-aiana (‘curta Branca-història’). Esta història va omplir els pensaments de Valmiki i ell va escomençar a obsessionar-se i a pensar una i una atra volta en lo mateix.

El primer vers, el primer poeta i el primer poema

[editar | editar còdic]

Algun temps en acabant de que Nárada es va anar, Valmiki va ser a les vores de riu Ganga a banyar-se. El seu discípul BharadVásh li duya les robes (en la qual cosa s'indica que l'sabio anava nuet). Varen creuar la riera Tamasa (ignorança o estupidea), les aigües de la qual eren molt cristalines. Valmiki li va dir al seu discípul: «Mira qué neta i tranquila és l'aigua d'esta riera de l'estupidea, com la ment de la gent bona».

Valmiki va entrar en l'aigua i va escoltar el cantar d'una parella de pardals que estaven copulando en les branques dels arbres. Valmiki es va sentir molt content de vore esta feliç parella. Just llavors un dels pajarillos va ser travessat per una flecha i va caure mort. Valmiki, en trobar al caçador, sense voler li va cridar en vers:

mānishādona pratishtātum / samagah sāshvatīssamāh
yat krauncha mithunādekam / sokam avadhīm kāma mohitam
‘Tu, que vares matar a un dels pardals dedicats al sexe [maithuna], aixina mateix que tu no vives molt temps!’.

En sánscrito esta forma de versificación es denomina śloka (estrofa de dos versos).

El deu Brahmā li havia donat esta capacitat de versificar, i li va ordenar escriure el Ramaiana complet. Esta estrofa és reverenciada com el primer shloka de la lliteratura hindú; Valmiki és reverenciado com el primer poeta (kavi), i el Ramaiana com el primer poema (kavia).

Una atra llegenda

[editar | editar còdic]

Una atra tradició diu que Nárada Muni va enganyar al lladre Vailía, dient-li que si el seu deidad regente era la Mort (mara o mritiu en sánscrito), tenia que adorar-la repetint el seu nom. Aixina es tornaria millor assessí. Valmiki es va assentar en el bosc i va escomençar a repetir ininterrompudament: «Mara, Mara, Mara…» (que finalment se sentia com a «Branca, Branca, Branca»). Solament per repetir el sant nom del deu Branca, tota l'història del Ramaiana es va escomençar a develar naturalment en la seua ment. El lladre va quedar tan absorto en el desenroll d'esta història, que es va oblidar de menjar i dormir.

Quan mesos despuix Nárada va tornar a passar per eixe bosc per a vore l'alvanç del seu enganyat «discípul», ho va trobar dins d'un formiguer: les formigues havien construït la seua morada al voltant d'ell.

Una atra llegenda més

[editar | editar còdic]

Una atra llegenda diu que el deu Brahmá va aparéixer davant Valmiki i li va dir que escriguera el Ramayana.

El «Ramayana»

[editar | editar còdic]

El Rāmāyaṇa consistix en 480.002 paraules (24.001 versos) distribuïts en sèt capítuls (kāṇḍa). Açò representa una quarta part del Majábharata (l'atre text épico important de l'Índia), i quatre voltes més llarc que la Ilíada.

Conta els ardits d'un príncip, Branca d'Aiodia, l'esposa de la qual Sítia és raptada pel rei de Lanka, el dimoni (rakshasa) Rávana. El Ramayana data d'entre el sigle III i l'II a. C., aproximadament de la mateixa data que la composició del Majábharata. No és possible datar-ho exactament degut a que —com la majoria dels texts épicos tradicionals— va travessar un llarc procés d'interpolacions i redaccions.

Es creu que Valmiki va ser l'autor, basant-se únicament en l'atribució que apareix en el propi text.

Valmiki va eixercitar un paper important en Uttarakāṇḍa, l'últim capítul de la epopeya Ramayana. És possible que Valmiki no haja escrit originalment Uttarakāṇḍa. Els erudits Robert i Sally Goldman, per eixemple, han senyalat: «Gran part de la narració se centra en personages distints de Rāma i Vālmīki la narra solament indirectament, posant-la en boca d'atres personages com Agastya».[12] Segons la llegenda, Branca va enviar a Sítia al bosc. Sítia troba refugi en el ashram de l'sabio Valmiki, a on dona a llum als bessons Llava i Kusha. Lava i Kusha varen ser els primers discípuls de Valmiki, a els qui els va ensenyar el Ramayana. Bala Kanda de la epopeya també conta l'història de Valmiki narrant el Ramayana a Lava i Kusha, els qui es convertixen en els seus discípuls.[13]

El Ioga-vásista

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Temples

[editar | editar còdic]

La secta Balmiki del hinduismo venera a Valmiki, a on també se li coneix com Lal Beg o Bala Shah, com un sant patró, en una plétora de mandirs (temples) dedicats a ell.[14][15]

En la tradició Siddhar de Tamil Nadu, Valmiki és conegut com Vanmeegar i és venerat com un dels 18 Siddhars estimats d'antany.[16] El temple Ettukudi Murugan, Nagapattinam alberga el seu Jeeva. Samadhi.[17]

Es creu que Tiruvanmiyur, una zona de Chennai, deu el seu nom a l'sabio Valmiki, Thiru-Valmiki-Oor. Hi ha un temple de Valmiki situat en este lloc, que es creu que té 1300 anys d'antiguetat.[18][19]


Shree Valmiki Mata Maha Samsthana és un temple dedicat a Valmiki en Rajanahalli, Karnataka.

Valmiki Ashram, un lloc considerat el ashram original de Valmiki, es troba en el Districte de Chitwan de Nepal.[20] El lloc està prop del lloc de pelegrinage Triveni Dham.[21]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ El Ioga-vásista és una versió vedantizada i expandida del text Moksa-upaia, del sigle X d. C.).
  2. ↑ «archive.org/web/20200913082833/https://www.valmikiramayan.net/ Valmiki Ramayan». valmikiramayan.net. Desiraju Hanumanta Rao & K. M. K. Murthy. Archivat des d'el net/ original, el 13 de setembre de 2020. Consultat el 11 de maig de 2020.
  3. ↑ Goldman, 1984, p. 20-22.
  4. ↑ «¿Va nàixer Ram en Ayodhya». mumbaimirror. Archivat des d'el cms original, el 14 d'agost de 2020. Consultat el 8 d'agost de 2020.
  5. ↑ J. L. Brockington (1998). The Sanskrit Epics, BRILL, pp. 379-. ISBN 90-04-10260-4.
  6. ↑ 6,0 6,1 Vejau l'entrada Vālmīki, que es troba en la segona mitat de la tercera columna de la pág. 946 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  7. ↑ Vishwanath S. Naravane (1998). Sapients, Nimfes i Deidades: Excursions in Indian Mythology, L'Autor, p. 86.
  8. ↑ (2006) Història de la Índia Antiga (una Nova Versió) : From 7300 Bb To 4250 Bc, Atlantic Publishers & Dist, p. 720. ISBN 9788126906154.
  9. ↑ «mara» repetida vàries voltes és -maramaramaramaramaramaramaramaramara- que pot llegir-se -aixina com pronunciar-se- com ramaramaramaramaramaramarama.
  10. ↑ «El Skanda Purana, Nagara Khanda, Capítul 124, Creació de Mukhara Tirtha». Archivat des d'el original, el 15 de març de 2021. Consultat el 8 de maig de 2020.
  11. ↑ (2002) Motilal Banarsidass Publishers Pvt. Ltd. (ed.). El Skanda Purana, Partix 17, (Serie Tradició i Mitologia de la Índia Antiga, Vol. LXV), p. 506.
  12. ↑ The Rāmāyaṇa of Vālmīki: The Complete English Translation, ed. Robert P. Goldman and Sally J. Sutherland Goldman, Princeton Univ. Press, 2021, p. 19. ISBN 978-0-691-20686-8.
  13. ↑ Llava Kusha (en en), Litent.
  14. ↑ (2000) Encyclopaedia of Scheduled Castes and Scheduled Tribes (en en), Institute for Sustainable Development, p. 479. ISBN 978-81-261-0655-4.
  15. ↑ Dalal, Roshen (18 d'abril de 2014). Hinduism: An Alphabetical Guide (en en), Penguin UK. ISBN 978-81-8475-277-9.
  16. ↑ «Siddhar Charithiram Vanmikar». anaadi.org/blog. Archivat des d'el org/blog/parnika/siddhar-charithiram-vanmikar original, el 19 d'abril de 2023. Consultat el 2023-05-30.
  17. ↑ «18 Siddhars». satsang-darshan.com. Archivat des d'el original, el 12 May 2023. Consultat el 2023-05-12.
  18. ↑ «Archive News» (en és). The Hindu. Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2021. Consultat el 2020-11-28.
  19. ↑ «Temple del Maharishi Valmiki». Columbo Post. Archivat des d'el original, el 2019-11-08. Consultat el 2020-11-28.
  20. ↑ «माडीको मणि वाल्मीकि आश्रम चेपुवामा» (en és). Karobar Daily. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2022. Consultat el 2022-10-17.
  21. ↑ «चितवनको वाल्मीकिको साधनाभूमि र सीता आएर बसेको स्थल वाल्मीकि आश्रम Nepalpatra». nepalpatra.com. Archivat des d'el com/visit/98712/ original, el 17 d'octubre de 2022. Consultat el 2022-10-17.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Vālmīki (2010). Rāmāiana, Traductor Roberto Fredes. 584 pàgines. Cartoné. Plec de 15 imàgens. Colecció Memòria mundi. Vilaür: Edicions Atalanta.
  • –. El Ramayana, Dos toms. 1607 pàgines. Traducció i notes per Juan Bautista Bergua. Madrit: Edicions Ibèriques, La Crítica Lliterària.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Valmiki&oldid=616854»