Anar al contingut

Serra de Montsant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La serra del Montsant (lliteralment Mont Sant) és una serra situada en la comarca d'El Priorat, en els térmens municipals de La Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella, Vilella Alta, Vilella Baixa, La Bisbal de Montsant, La Figuera i Margalef de Montsant. Forma part de la Cordillera Prellitoral i ocupa una extensió d'uns 135 km². Els seus cims principals són la Roca Corbatera (1162,8 m), el Piló de les Senyals (1107 m)[1] i la Cogulla (1062 m).

Està constituït predominantment per conglomerats que formen riscs en la cresta principal (Serra Major), situada en la part meridional i alineada de SW a NE, acompanyats de margas que donen peu a numeroses coves. En la vertent nort, de relleu més suau, hi ha numerosos barrancs que desemboquen al riu Montsant.

El Montsant acull diverses ermites de llarga tradició, com la de la Mare de Deu del Montsant, Santa Magdalena, Sant Bartolomeo (d'estil romànic) i Sant Joan del Codolar, entre moltes unes atres, i al seu peu es troba l'històrica Cartuja de Escaladei, fundada en el XII.

Serra del Montsant, vista panoràmica
Cara sur del Montsant prop de la Morera.
El clot del Cirer.
Antic monasteri Cartuja de Escaladei en la serra del Montsant.

Vegetació

[editar | editar còdic]

El paisage vegetal de Montsant es compon d'una vegetació mediterrànea, en una certa influència submediterránea i eurosiberiana.

Les formacions arbustivas dominants es repartixen entre els carrascales i carrascares. També, en les parts superiors de la serra, en llocs humits, apareixen rouredes de roure de full menut.

En les parts seques també predominen els xares i maleza, acompanyades de pi blanc. En les zones elevada també es troben chicotetes pinades de pi roig. També estan presents avellaners, acebos i teixixcs.

En les roques dels riscs hi ha diversa vegetació rupícola i en les vores del riu Montsant es desenrolla un magnífic bosc de ribera en àlbers, fresnos i sauces.

Es troben mamífers com la jineta, el gat montés i el turón. Els penya-segats són el territori d'crío de rapaces com el falcó pelegrí, l'àguila perdicera, l'àguila real i el muçol real. Reptils, amfibis i peixos són també freqüents. Entre els invertebrats, cal destacar el carranc de riu autòcton i la fauna cavernícola endèmica.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 [1]