Fleix de fulla estreta

Classificació científica
{{{nom}}}
Classificació científica
Divisió	Magnoliophyta
Classe	Magnoliopsida
Orde	Lamiales
Família	Oleaceae
Gènero	Fraxinus
Espècie	Fraxinus angustifolia
Autoritat	Vahl, 1804
Estat de conservació
Estat	LC
Distribució geogràfica
	Distribució natural

Fraxinus angustifolia, conegut com a fleix de fulla estreta, és un arbre caducifoli de la família Oleaceae que creix de manera natural en ambients de ribera o llocs frescs i humits del territori valencià.

Descripció morfològica[editar | editar còdic]

Fulla: oposades, compostes pinnades, en entre 5 i 13 folíols llanceolats, margens dentats o sancers, i de color vert intens. Són més estretes que les del seu parent pròxim, el fleix comú (F. excelsior).
Flor: chicotetes i apétales, agrupades en panícules terminals o axilars, de color verdós o purpura, apareixen abans que les fulles, en primavera.
Fruit: una sàmara, allargada i estreta, d'uns 2-3 cm, en una ala membranosa que facilita la dispersió pel vent.
Tronc: recte, d'escorça grisenca i llisa en arbres jovens, que es torna clavillada en l'edat; copa ampla i elegant.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Espècie típica de zones de ribera, margens de rius, barrancs, tolls i llocs frescs fins a altituts mijanes. Preferix sòls profunts i frescs, resistint bé la inundació temporal i la sequera estival moderada.

Distribució[editar | editar còdic]

Ampla distribució per la conca mediterrànea. En la Península Ibèrica es troba en quasi tot el territori, i és relativament freqüent en las Comunitat Valenciana valencià, sobretot en les comarques de l'interior.

Taxonomia[editar | editar còdic]

Fraxinus angustifolia fon descrit per Martin Vahl en l'any 1804.

S'han descrit diverses subespècies i varietats, algunes en distribució restringida. Entre les més conegudes:

Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia
Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa
Fraxinus angustifolia subsp. syriaca

Etimologia[editar | editar còdic]

Fraxinus: nom llatí clàssic per al fleix, provablement derivat de frangere, “trencar”, pel fet que les branques es trenquen fàcilment.
angustifolia: del llatí _angustus_ = estret i folium = fulla, en referència a la seua característica fulla estreta.

Usos[editar | editar còdic]

Tradicionalment usat per a fusta (llaugera pero forta), en ferramentes agrícoles, ebanisteria o per al pasturage. Actualment també s'usa com a arbre ornamental en alineacions urbanes.

Conservació[editar | editar còdic]

Encara que no es considera una espècie amenaçada, en algunes zones ha retrocedit per la pèrdua d'hàbitats naturals, la canalisació de rius o la pressió agrícola. La restauració de riberes pot favorir-ne la recuperació.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

López Lillo, Antonio; Mielgo, Margarita (láminas) (1985). Árboles de Madrid (2ª edición). Madrid (España): Consejería de Agricultura y Ganadería. Comunidad de Madrid. Imprenta de la Comunidad de Madrid. p. 130. ISBN 84-505-0768-5
Oria de Rueda, Juan Andrés; Justino Díez (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León. Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2
Rushforth, K. (1999.). Trees of Britain and Europe. Collins. ISBN 0-00-220013-9