Ses Feixes
Ses Feixes són una planicie aluvial arcillosa situada en l'illa espanyola d'Eivissa, en la partix nort del municipi de la ciutat d'Eivissa.[1]
Esta zona humida representa una important àrea de invernada i lloc de descans per a moltes aus migratòries i constituïx, a la seua volta, un refugi clau per a la vida selvada: els chapulls sustenten una gran varietat de fauna i flora i inclouen varietats poc comunes de rat penat, reptils, i més de 140 espècies d'aus.[2] La seua principal importància radica que chapulls com estos estan desapareixent ràpidament en la regió mediterrànea.
Els chapulls de Ses Feixes estan classificats com Be d'Interés Cultural des de l'any 2006[3] i en novembre de 2009[4] l'Unesco va informar que les zones de Ses Feixes de Prat de Vila i de Prat de Ses Monges devien ser incloses com Patrimoni de la Humanitat, ya que tenen gran valor en ser un eixemple de l'ingeniós sistema almorávide de cultiu de la terra, a la parell que tenen relació directa en la proliferació i conservació dels prats marins de posidonia presents en la zona;[3] sobre Ses Feixes existia una séria amenaça de degradació i abandó, per la construcció massiva d'edificis en tota la costa nort de la baïa d'Eivissa[2] i l'existència d'una carretera que tallava algunes de les eixides d'aigua del chapull.[3] No varen ser inscrites dins del conjunt de patrimoni mundial degut a que la UNESCO demandava un pla especial per a conservar-les adequadament dins de la declaració Eivissa, biodiversitat i cultura[2][3], pero varen ser designades com cinturó vert per les autoritats locals. El 2017 es va redactar este pla, pero encara no ha segut posat en marcha.[5]
Història
[editar | editar còdic]Els almorávides,[6] en la seua etapa d'invasió de la península ibèrica varen incorporar les Illes Balears baix el seu mandat com taifa de Mallorca i varen introduir en Ses Feixes la seua experiència i coneiximent per a convertir la terra seca en terra agrícola fèrtil. Varen construir una complicada ret de cisternes, depòsits, nòries, comportes i canals de rec, que varen transformar el chapull original en terra molt productiva i a la seua volta varen aportar suministrament d'aigua a extensions de terra més seca transformant-les també en terra fèrtil, que varen ser cultivada fins a finals de 1950.
El sistema de regadiu dels almorávides es basava en la capilaridad. Construïen canals d'un esgambi d'entre metro i mig i tres metros, delimitant el terreny en chicotetes parceles, les feixes. Els canals més llarcs estaven comunicats, cada pocs metros, per atres canals subterràneus pels que circulava l'aigua, les fibles. En la zona superior de les fibles es colocava material poroso, habitualment branques de pins, que deixava passar l'aigua. Aixina, utilisant comportes es regulava el nivell d'aigua en els canals i, a la seua volta, per capilaridad, el de les feixes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya, 798 Eivissa. 1:50.000. IGN - CNIG: 2006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Eivissa Preservation Fund
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 UNESCO World Heritage report [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ World Heritage Eivissa
- ↑ «Microhistòria de ses Feixes del pla de Vila» (en és). Diari d'Eivissa. Consultat el 2026-06-07.
- ↑ Eivissa & Formentera’s Heritage, A Senar-clubber’s Guide. Author: Paul R Davis Pub:Barbary Press, 2009, ISBN 978-84-612-2908-6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ses Feixes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.