Anar al contingut

Posidoniaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Posidoniaceae

Les posidoniáceas (nom científic Posidoniaceae) són una família de plantes marines esteses per la mar Mediterràneu i en la costa sur d'Austràlia. La família és reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III del 2009 i l'APWeb (2001 en avant). Pertany a l'orde Alismatales i posseïx un únic gènero, Posidonia, en 9 espècies. Junt en algunes famílies emparentades formen lo que es coneix com "pastures marines". Esta família es reconeix per la seua rizoma monopodial i els seus inflorescèncias racimosas ramificadas.

Descripció

[editar | editar còdic]
Introducció teòrica en Terminologia descriptiva de les plantes

Herbas perennes, rizomatosas, aquàtiques, sumergides, marines. Posseïxen aspecte de pastures (són "pastures marines").

Fulls en forma de cinta, dísticas.

Florés hermafroditas, aclamídeas, en 3 estams i en gineceo unicarpelar.

Inflorescèncias cimosas espiciformes, proveïdes de bràcteas foliosas.

El frut és una baya.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Distribuïdes en la mar Mediterràneu i en la costa sur d'Austràlia. L'única espècie endèmica del Mediterràneu és Posidonia oceanica.

En maig de 2006 es va trobar en les rodalies de Formentera, Illes Balears, un eixemplar d'eixa espècie de 8 quilómetros de llarc,[1] que és la planta més gran coneguda, i el major ser viu sense considerar els fongos; el seu ritme de creiximent és de 2 centímetros per any i la seua edat s'ha estimat en 100 000 anys.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Introducció teòrica en Taxonomia
Vore també Filogenia

La família va ser reconeguda per el APG III (2009), el Linear APG III (2009) li va assignar el número de família 40. La família ya havia segut reconeguda per el APG II (2003).

La família posseïx un únic gènero, Posidonia, en 9 espècies.

Etimologia

El nom de posidonia deriva de Poseidón (Ποσειδώνιος), el deu grec dels oceans i de les aigües.[3]

Esta espècie esta en perill per culpa de la Caulerpa Taxifolia ya que és venenosa i la podrix.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Referències citades

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

  • (Heces)


Referències

[editar | editar còdic]