Rioja (vi)

Archiu:Rioja vineyards.JPG

Rioja (vi)

Rioja és una denominació d'orige calificada (DOCa) d'Espanya en la que es distinguixen a certs vis elaborats en àrees de les comunitats autònomes de La Rioja i el País Vasc majoritàriament i, en menor mida, en Navarra i Castella i Lleó, (menys de 2,5 km²). Per la diversitat orogràfica i climàtica es distinguixen tres subzonas de producció —Rioja Alta, Rioja Oriental (Rioja Baixa) i Rioja Alavesa— a on s'originen vins de distintes característiques.

Es tracta de la denominació d'orige més antiga d'Espanya, constituïda en 1925. Si ben ya hi havia protecció de marca en anterioritat.

La producció mija anual de vi de Rioja és de 269 millons de litros (en el 2020) (85% vino tinto i 15% vi blanc i rosat). En 2024, dita producció va ser de 275,6 millons; dels quals, 236,4 corresponen a raïm tinto i 39,1 a blanca; i, per suzbzonas: en Rioja Alta, 121,9 millons de quilos (102,5 de tinta i 19,3 de blanca); en Rioja Alavesa, 66,7 (59,2 de tinta i 7,5 de blanca); i 86,8 en Rioja Oriental (74,6 de blanca i 12,4 de tinta), segons les senyes del Consell Regulador. Els vins de Rioja són frescs, aromàtics, de composició equilibrada i excelent buqué.

El vi de la DOCa Rioja s'identifica per les seues contraetiquetas i precintos numerats. És la denominació d'orige més elegida pels consumidors tant dins com fòra de casa, en un 36% i un 27%, respectivament, de les consumicions.

Dins de l'Unió Europea, el Rioja conta en la protecció de Denominació d'Orige Protegida (DOP) des del 13 de juny de 1986.També conta en registre davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual des de 22 de juny de 2021.

Història

Vore també: Història del vi de Rioja

• El cultiu de la vinya aplega a la Rioja a través dels romans, els fenicios i els primitius celtíberos.
• El document conservat més antic que fa referència a l'existència de vinya en La Rioja, data de 873. Procedix del Cartulario de Sant Millán i tracta una donació en la que apareix el Monasteri de Sant Andrés de Trepeana (Treviana).

• X-XIII La vinya rioixana va ocupar en l'Edat Mija central la proporció habitual de l'espai rural.
• Any 1063: Primer testimoni de la viticultura rioixana en la "Carta de població de Longares".
• Any 1102: El Consell regulador de Rioja nos diu que el rei Sancho de Navarra reconeix jurídicament el vi de Rioja, encara que no arreplega l'ordinal que acompanya al nom. El fet és que en 1102 cap rei Sancho regnava en Navarra, ho feya Pedro I.
• Finals de el XIII: Es documenten exportacions de vi rioixà cap a atres regions, donant testimoni dels principis d'una producció comercial.
• XIII: Gonzalo de Berceo, clerc del monasteri de Suso en San Millán de la Cogolla (La Rioja) i primer poeta espanyol conegut, menciona el vi en els seus versos.
• XV: Es pot observar una especialisació vitícola en La Rioja Alta.
• Any 1560: Els cosecheros logroñeses elegixen un símbol que represente la calitat dels vins.
• Any 1635: Accedint a la petició dels bodegueros, l'alcalde de Logronyo prohibix el pas de carruages pels carrers contigus als cellers per a evitar la possible deterioració de la calitat dels most per les vibracions.
• Any 1650: Primer document per a protegir la calitat dels vins de Rioja.
• Any 1787: Es crea la Real Societat de cosecheros de la Rioja, la qual era una de les societats d'amics del país fundades en Espanya durant l'ilustració. Entre els seus objectius estava potenciar el cultiu vitivinícola, l'elaboració del vi i el seu comerç.
• Any 1790: Se celebra la primera assamblea de la Real Societat de cosecheros de la Rioja en la que varen participar 52 localitats rioixanes, i a on es varen plantejar iniciatives com construir i millorar els camins i accessos per a donar major eixida al vi.
• Any 1852: Luciano Murrieta crea el primer vi fi de la zona en el mayorazgo del Duc de la Victòria, despuix de deprendre el procés en Bordeus.
• Any 1878: Es constituïx una comissió contra la filoxera.
• Any 1885: Es promulga la Real Orde de Defensa contra la filoxera.
• Any 1892: Es funda l'Estació de Viticultura i Enologia d'Haro, per a millorar el control de calitat.
• Any 1899: El 20 de giner es perceben els primers atacs de filoxera, confirmant-se per una comissió el 12 de juny en una finca de Sajazarra.
• Any 1902: Es promulga una Real Orde que determina el "orige" per als vins de Rioja.
• Any 1925: La Gasseta de Madrit va publicar el 6 de juny de 1925 la Real Orde que protegira la marca Rioja de les falsificacions.
• 1926: es va promulgar un Real Decret pel que el Consell de Ministres, a proposta del de Treball, Comerç i Indústria, crea el Consell Regulador de la denominació vinícola Rioja.
• Any 1945: el Consell Regulador s'estructura llegalment.
• Any 1970: s'aprova el reglament de la denominació d'orige i del Consell Regulador.

• Any 1991: s'otorga el caràcter de calificada a la denominació d'orige Rioja (primera d'Espanya). L'ostentació de  este marchamo de  garantia  comporta el compliment  d'una série de requisits  més  exigents en térmens quantitatius, qualitatius i de control.
• Any 2003: vertebración del sector a través de la creació de l'Organisació Interprofessional del Vi de Rioja en l'any 2003.

Any 2004: Es torna a publicar el Reglament de la denominació d'orige calificada Rioja i del seu Consell Regulador, per ser anulat l'anterior pel Tribunal Suprem per un defecte formal en la tramitació de la citada Orde, al no haver segut dictaminada pel Consell d'Estat.

• Any 2007: S'autorisen nou varietats de raïm que s'afigen a les set que ya estaven permeses des de 1926. Inclouen sis varietats autòctones recuperades i tres varietats forànees entre les que es troben les varietats internacionals blanques Chardonnay i Sauvignon blanc.

Any 2017. La DOCa Rioja, en eixe procés de millora contínua,  va enriquir la seua actual oferta regularisant i incorporant noves indicacions (Vinyes Singulars, Vins de Zona, Municipi i Blancs i Rosats Espumosos de calitat) junt a les tradicionals d'envelliment, principal baluart de Rioja. Any 2018. Rioja llança el seu nou mensage de marca mundial, 'Saber quí eres', a on la tradició, la diversitat i l'orige es convertixen en atributs protagonistes. Any 2025. Rioja complix 100 anys baix el lema '100 anys vivint el vi'. Ademés, va ser patrocinador dels 39.º Premis Goya.

Raïms

Varietats tradicionals

Archiu:Viñedos en Briñas.jpg

Vinyes rioixanes en autumne.

Les varietats tradicionals autorisades pel Consell Regulador de la D.O.Ca. Rioja des de la seua creació en 1925 han segut sèt, quatre tintes i tres blanques:

• Varietats tinto: Tempranillo, Garnacha tinta, Mazuelo (també coneguda com Cariñena) i Graciano
• Varietats blanques: Viura (també coneguda com Macabeo), Malvasía i Garnacha blanca

Les varietats preferents són la Tempranillo en tinto i la Viura en blanc.

Noves varietats autorisades

Archiu:Etiqueta Rioja caps block 31 Ca.jpg

Etiqueta de la D. O. Ca .Rioja

En l'any 2007, el Consell Regulador de la D.O.Ca. Rioja va autorisar, per primera volta des de 1925, l'incorporació de nou varietats noves dins dels llímits de la denominació. , canvis que es varen reflectir en dos modificacions del Reglament existent aprovat en 2004: BOE-A-2008-4991 i BOE-A-2009-8950. Són les següents:

• Varietats tinto autòctones: Maturana tinto, Maturana parda o Maturano i Monastel (no confondre en la Monastrell o Mourvèdre).
• Varietats blanques:

• • Varietats autòctones: Maturana blanca, Tempranillo blanc i Turruntés o Torrontés (encara que d'igual denominació, no és la mateixa varietat Torrontés cultivada en atres parts d'Espanya).
  • Varietats forànees: Chardonnay, Sauvignon blanc i Verdejo

Estes noves varietats autorisades solament es poden plantar en substitució d'arrancades, per a no incrementar la massa vegetal de la denominació.

En el cas de les noves varietats autòctones, tant tinto com a blanques, no s'establix un llímit en el percentage que deuen dur els vins, per lo que es permet l'elaboració de vins monovarietales d'estos raïms. Pel contrari, en les varietats blanques forànees (Chardonnay, Sauvignon blanc i Verdejo) s'establix que no podran ser les predominants en la composició final del vi. Per tant, si s'indiquen les varietats en l'etiqueta, deurà figurar sempre en primer lloc la varietat blanca autòctona (Viura, Garnacha blanca, Malvasía de Rioja, Maturana blanca, Tempranillo blanc o Turruntés).

L'incorporació d'estes noves varietats es va fer en la finalitat de recuperar el patrimoni vitícola rioixà -en el cas dels raïms autòctons- i per a incrementar la competitivitat dels blancs de Rioja en el mercat internacional -en el cas de les varietats blanques forànees.

Varietats experimentals

Archiu:Haro 03.jpg

Barricas de varis cellers rioixans.

Ademés d'estos raïms, el Consell Regulador autorisa en ocasions l'incorporació d'atres varietats baixe la denominació de "experimentals" sempre i quan no siga la varietat predominant i no s'especifique el seu nom en l'etiqueta o simplement es nomenen com "atres varietats". El cas més conegut és el del celler Hereus del Marqués de Riscal a la que se li permet incloure el raïm Cabernet sauvignon en alguns del seu coupages ("Gran Reserva" i "Baró de Chirel") ya que l'utilisa des de la seua fundació en 1858, molts anys abans de la formació del propi Consell Regulador. No obstant, a pesar dels més de 150 anys transcorreguts, llegalment se seguix considerant una varietat experimental. Molts atres cellers utilisen esta casta de raïm com a varietat experimental com: Cellers Marqués de Murrieta ("Dalmau"), Cellers Alicia Rojas ("Colecció Privada"), Cellers i Vinyes Marqués de Vargas, Martínez Bujanda ("Finca Valpiedra "), Cellers Paternina, Solarce, Baró de Llei ("Finca Monasteri"), Izadi o la La Rioja Alta ("Baró de Oña"). Atres varietats tinto cultivades com a experimentals són Merlot i Sirah (Cellers Enartis, Cellers Bagordi, Cellers Camp Vell, Facenda de Susar, etc.). Sobre les varietats blanques, algunes han deixat de ser experimentals com la Chardonnay i la Sauvignon blanc i unes atres ho seguixen sent. Per eixemple, el vi "Remelluri Blanco" de Granja Ntra. Sra. de Remelluri conté ademés de Chardonnay i Sauvignon blanc, Viognier, Roussane, Marsanne i Moscatell.

Superfície cultivada

La superfície cultivada en 2018, en hectàrees, segons les varietats de raïm i per comunitats autònomes és la següent:

Varietats	La Rioja	Àlaba	Navarra	Total Varietats per C.A.
Tempranillo	35 058,15	11 895,18	5489,51	52 442,83
Garnacha	3984,03	101,06	449,30	4.534,39
Mazuelo	889,62	97,26	253,39	1.240,27
Graciano	820,08	167,68	297,03	1.284,80
Maturana tinto	140,78	22,29	18,51	181,58
Unes atres tinto	78,56	33,77	22,37	134,70
Total tinto	40 971,22	12 317,24	6530,11	59 818,57
Viura	3.139,06	824,86	201,63	4.165,55
Malvasía	101,82	21,29	10,66	133,76
Garnacha blanca	156,67	7,82	53,10	217,60
Tempranillo blanc	602,75	32,03	116,52	751,30
Maturana blanca	33,84	0,22	0,99	35,06
Verdejo	207,37	2,07	118,07	327,51
Turruntés	5,08	0,01	0	5,09
Chardonnay	112,03	6,16	31,98	150,18
Sauvignon Blanc	161,84	16,03	21,74	199,60
Unes atres blanc	34,75	1,12	0,69	36,56
Total blanc	4555,22	911,60	555,39	6022,21
Total Varietats	45 526,43	13 228,83	7085,50	65 840,77

Com pot vore's, els raïms tinto representen el 90,85% i les blanques el 9,15%.

Sobre varietats, els raïms tinto es distribuïxen de la següent manera: Tempranillo: 87,67%, Garnacha: 7,58%, Mazuelo: 2,07%, Graciano: 2,15%, Maturana tinta: 0,30% i unes atres: 0,23%.

El percentage entre les blanques queda determinat aixina: Viura: 69,17%, Malvasía: 2,22%, Garnacha blanca: 3,61%, Tempranillo blanc: 12,48%, Maturana blanca: 0,58%, Verdejo: 5,44%, Turruntés: 0,08%, Chardonnay: 2,49%, Sauvignon Blanc: 3,31% i unes atres: 0,61%.

Viticultura

Archiu:Vid.podada.jpg

Vinya en Elciego (Àlaba) en la típica poda de la regió.

La poda consistix en formar el cep en tres braços i dos polzes en cada braç. Cada polze tindrà dos ulls de les que brotaran els sarmientos. La verema es fa manualment en el més d'octubre. Per a garantisar la calitat es restringix la cantitat a 6500 kg/ha para varietats tinto i 9000 kg/ha para blanques.

Elaboració

Proporció de varietats segons el tipo de vi

Tradicionalment el vi de Rioja s'ha elaborat ensamblando diferents tipos de varietats de raïm, encara que hui en dia també és molt comú trobar vins monovarietales.

D'acort en el Reglament de la D.O.Ca. Rioja (BOE-A-2004-18384) i la seua última modificació (BOE-A-2009-8950), els diferents tipos de vi deuen amprar les varietats autorisades en les següents proporcions:

• Vino tinto: En els vino tinto elaborats en raïm desgranat, deurà amprar-se, com a mínim, un 95% de raïm de les varietats Tempranillo, Garnacha tinta, Graciano, Mazuelo i Maturana tinta. En els vino tinto elaborats en raïm sancer, este percentage serà, com a mínim, del 85%. Per a que un vi de Rioja siga categorizado com a Criança, Reserva o Gran Reserva també deurà tindre, com a mínim, 85% de Tempranillo.

• Vins blancs: S'ampraran exclusivament raïms de les varietats Viura, Garnacha blanca, Malvasía, Maturana blanca, Tempranillo blanc i Turruntés. Es poden amprar també raïms de les varietats Chardonnay, Sauvignon blanc i Verdejo sempre i quan no siguen la varietat predominant en el producte final.

• Vins rosats: S'amprarà un mínim del 25% de raïms de varietats Tempranillo, Garnacha tinta, Graciano, Mazuelo i Maturana tinta. En el cas de que s'ampren les varietats Chardonnay, Sauvignon blanc o Verdejo no deuen ser la varietat predominant en el producte final.

Métodos d'elaboració

• Vino tinto. Existixen dos métodos d'elaboració: el de maceración carbónica (tradicional dels cosecheros, per al seu comerç primerenc) i un atre en el que s'elimina el raspón de l'arracada abans de la fermentació (utilisat per les empreses bodegueras, per a destinar-los a criança).

• Vins blancs. El raïm passa sancera a la escurridora, s'eliminen els raspones i els hollejos, i el most obtingut entra en els depòsits per a la seua fermentació.

• Vins rosats. El raïm passa a la escurridora despalillada i llaugerament enforfoguida, procedint-se a la maceración del líquit en els hollejos. El most obtingut es decanta abans d'entrar en els depòsits de fermentació.

Classificació

Archiu:Bottles of Rioja Wine.jpg

Vins de denominació Rioja en un celler d'Haro.

L'elaboració es realisa en barricas de roure de 225 litros durant un temps que oscila entre 1 i 3 anys, i posteriorment en la pròpia botella durant un periodo de 6 mesos a 6 anys.

Depenent del temps que el vi permaneix en barrica es classifica com:

• Criança:
  • En els vino tinto el periodo de criança en barrica de roure i botella té que ser d'un mínim de dos anys naturals a contar des de l'1 d'octubre de l'any de la collita de que es tracte, seguida i complementada en envelliment en botella. El temps mínim que deu permanéixer en barrica és d'un any.
  • En el cas de blancs i rosats el temps total és el mateix que per als tinto, pero solament és obligatori un mínim de sis mesos en barrica.

Archiu:Un vino Rioja crianza.jpg

Un vi Rioja criança.

• Reserva:
  • En els vino tinto el periodo de criança en barrica de roure i botella té que ser d'un mínim de trentassís mesos, en un temps mínim de permaneixia en barrica de roure de dotze mesos i sis de botella.
  • En el cas de blancs i rosats el temps total entre criança en barrica de roure i botella té que ser un periodo mínim de vintiquatre mesos, en una duració mínima de criança en barrica de roure de sis mesos.
• Gran Reserva:
  • En els vino tinto el temps té que tindre un mínim de temps en celler de cinc anys; a repartir entre la barrica i la botella, sent un mínim de dos anys d'estància en cada u dels recipients.
  • En el cas de blancs i rosats: criança en barrica de roure i botella durant un periodo total de quarantahuit mesos, com a mínim, en una duració mínima de criança en barrica de roure de sis mesos.

Afiggues

Les calificacions de les collites de la D.O.Ca. Rioja otorgades pel seu Consell Regulador des de la seua fundació en 1926 són les següents:

1925 Molt bona 1926 Mijana 1927 Mijana 1928 Molt bona 1929 Normal 1930 Mijana 1931 Molt bona 1932 Normal 1933 Normal 1934 Excelent 1935 Molt bona 1936 Normal 1937 Normal 1938 Mijana 1939 Normal 1940 Normal 1941 Bona 1942 Molt bona 1943 Bona 1944 Bona 1945 Bona 1946 Normal 1947 Molt bona 1948 Excelent 1949 Molt bona

1950 Normal 1951 Normal 1952 Excelent 1953 Mijana 1954 Bona 1955 Excelent 1956 Bona 1957 Normal 1958 Excelent 1959 Molt bona 1960 Bona 1961 Bona 1962 Molt bona 1963 Normal 1964 Excelent 1965 Mijana 1966 Normal 1967 Normal 1968 Molt bona 1969 Normal 1970 Molt bona 1971 Mijana 1972 Mijana 1973 Bona 1974 Bona

1975 Molt bona 1976 Bona 1977 Normal 1978 Molt bona 1979 Normal 1980 Bona 1981 Molt bona 1982 Excelent 1983 Bona 1984 Normal 1985 Bona 1986 Bona 1987 Molt bona 1988 Bona 1989 Bona 1990 Bona 1991 Molt bona 1992 Bona 1993 Bona 1994 Excelent 1995 Excelent 1996 Molt bona 1997 Bona 1998 Molt bona 1999 Bona

2000 Bona 2001 Excelent 2002 Bona 2003 Bona 2004 Excelent 2005 Excelent 2006 Molt bona 2007 Molt bona 2008 Molt bona 2009 Molt bona 2010 Excelent 2011 Excelent 2012 Molt bona 2013 Bona 2014 Bona 2015 Molt bona 2016 Molt bona 2017 Molt bona 2018 Bona 2019 Excelent 2020 Molt bona 2021 Molt bona 2022 Molt bona 2023 Molt bona

Localitats que integren la D.O.Ca. Rioja

Archiu:Rioja alta and Río Ebro. caps block 74

Rioja Alta prop de Sant Vicente de la Sonsierra

Archiu:Caps block 75 Rioja locator map.svg

Subzonas de producció

Els térmens municipals englobats en la D.O.Ca. Rioja, desglossats per subzonas i províncias són els següents:

• Rioja Alta:
  • Comunitat Autònoma de la Rioja: Ábalos, Alesanco, Alesón, Anguciana, Arenzana d'Avall, Arenzana de Dalt, Azofra, Badarán, Banyares, Banys de Riu Tobía, Banys de Rioja, Berceo, Bezares, Bobadilla, Briñas, Briones, Camprovín, Canillas de Riu Tòrt, Canyes, Cárdenas, Casalarreina, Castañares de Rioja, Cellorigo, Cendrer, Cidamón, Cihuri, Cirueña, Cordovín, Cuzcurrita de Riu Tirada, Daroca de Rioja, Entrena, Estollo, Ezcaray, Foncea, Fonzaleche, Fuenmayor, Galbárruli, Gimileo, Haro, Hervir, Herramélluri, Hormilla, Hormilleja, Forns de Moncalvillo, Huércanos, Lardero, Leiva, Logronyo, Manjarrés, Matute, Medrano, Nájera, Navarrete, Ochánduri, Ollauri, Rodezno, Sajazarra, Sant Asensio, San Millán de Yécora, San Torcuato, Sant Vicente de la Sonsierra, Santa Coloma, Sojuela, Sorzano, Sotés, Tirgo, Tormantos, Torrecilla sobre Alesanco, Torremontalbo, Treviana, Tricio, Uruñuela, Ventosa, Villalba de Rioja, Villar de Torre, Villarejo i Zarratón.
  • Província de Burgos (Castella i Lleó): Enclavament del terme municipal de Miranda d'Ebre denominat El Vedell.

• Rioja Oriental o Rioja Baixa:
  • Comunitat Autònoma de la Rioja: Agoncillo, Aguilar del Riu Alhama, Albelda, Alberite, Alcanadre, Aldeanueva d'Ebre, Alfaro, Arnedillo, Arnedo, Arrúbal, Ausejo, Autol, Bergasa, Bergasillas Bajera, Calahorra, Cervera del Riu Alhama, Clavijo, Corera, Cornago, El Redal, El Villar de Arnedo, Galilea, Grava'ls, Herce, Igea, Lagunilla de Jubera, Leza de Riu Leza, Molins de Ocón, Murillo de Riu Leza, Mur d'Aigües, Nalda, Ocón (La Vila), Pradejón, Préjano, Quel, Ribafrecha, Racó de Soto, Santa Engracia de Jubera (zona Nort), Santa Eulalia Bajera, Tudelilla, Villamediana de Iregua i Villarroya.
  • Navarra: Andosilla, Llaures, Azagra, Bargota, Mendavia, Sant Adrián, Sartaguda i Viana.
• Rioja Alavesa:
  • Província d'Àlaba (País Vasc): Banys d'Ebre, Barriobusto, Cripán, Elciego, Elvillar, Labastida, Laguardia, Lanciego, Lapuebla de Labarca, Leza, Moreda d'Àlaba, Navaridas, Oyón, Samaniego, Salinillas de Buradón, Villabuena d'Àlaba i Yécora.

Normativa

Archiu:Rolla de viño Rioja.jpg

Corcho de vi rioja.

El Reglament actual de la D.O.Ca. Rioja ve recollida en l'Orde Ministerial:

• [BOE-A-2004-18384] Orde APA/3465/2004, de 20 d'octubre, per la que s'aprova el Reglament de la Denominació d'Orige Calificada "Rioja" i del seu Consell Regulador. (BOE 27-10-04)

Este Reglament ha segut modificat posteriorment per les següents Órdens Ministerials:

• [BOE-A-2007-19803] Orde APA/3332/2007, de 2 de novembre, per la que es modifica el Reglament de la Denominació d'Orige Calificada «Rioja» i del seu Consell Regulador. (BOE 16-11-2007)
• [BOE-A-2008-4991] Orde APA/689/2008, de 7 de març, per la que es modifica el Reglament de la Denominació d'Orige Calificada «Rioja» i del seu Consell Regulador. (BOE 14-03-2008)
• [BOE-A-2009-8950] - Orde ARM/1372/2009, de 27 de maig, per la que es modifica el Reglament de la Denominació d'Orige Calificada «Rioja». (BOE 29-05-2009)
• [BOE-A-2010-12470] Orde ARM/2120/2010, de 30 de juliol, per la que es modifica el Reglament de la Denominació d'Orige Calificada Rioja i del seu Consell Regulador (BOE 03-08-2010)

Un atre document important és

• [BOE-A-2008-12387] Real Decret 1244 /2008, de 18 de juliol, pel que es regula el potencial de producció vitícola. (BOE 19-07-2008)

Grau en Enologia

Archiu:FacCiencias.jpg

Facultat de Ciències, Estudis Agroalimentaris i Informàtica de l'Universitat de la Rioja.

l'Universitat de la Rioja (UR) impartix el Grau en Enologia en la Facultat de Ciències, Estudis Agroalimentaris i Informàtica des de 1996 i és el segon campus espanyol que va crear esta titulació oficial de segon cicle.

Els alumnes de la UR completen la seua formació teòrica en un practicum de tres mesos en alguna dels cellers de la DOCa Rioja i, gràcies a les instalacions del Complex Científic Tecnològic -dotades en Celler Experimental i Sala d'Anàlisis Sensorial-, completen el cicle de la vinya, des de la verema fins a l'embotellat dels seus propis vins.

Ademés, l'Universitat de la Rioja impartix el programa de doctorat en Enologia, el màster en Turisme Enológico, el màster en Viticultura, Enologia i Direcció d'empreses i varis cursos d'Especialiste Universitari.

Cultura del Rioja

El vi impregna múltiples facetes de la vida en La Rioja i dispon de variades manifestacions culturals, com el cicle de concerts en celler Catarsis, el programa El Rioja i els 5 Sentits, el Museu Vivanco de la Cultura del Vi en Briones, la popular Batalla del Vi d'Haro o la Batalla del clarete de Sant Asensio, les Festes de la Verema en Logronyo i, organisat de forma independent, el Festival Mariquitina's Day.

Vore també

• Vins d'Espanya
• Gastronomia de la Rioja (Espanya)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rioja (vi).
• Consell Regulador DOC Rioja
• DO Rioja - Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí
• a_els_vins_Rioja Varietats de raïm per als vins Rioja
• a_els_vins_Rioja Archivat el 25 de setembre de 2022 archivat en Wayback Machine. Vins i Cellers de Rioja
• Blog sobre el vi DOCa Rioja

• Denominació d'Orige Protegida (DOP) 'Rioja' en la web oficial de la UE 'GIview'