Verema
La verema és la recolecció o collita de les raïms, generalment referint-se a les que serviran a la producció de vi o licor. En el cas dels raïms de taula s'usa simplement el terme cull.
En les inscripcions egipcíaques es representa la verema i la chafa en lagares ya en el II mileni a. C.; els Faraons d'aquell temps tenien coperos oficials.
El periodo de verema varia entre febrer i abril (en l'hemisferi sur), i agost i octubre (en l'hemisferi nort). Açò depén del grau de maduració del raïm que es desige, és dir, del moment en que la relació percentual entre els sucres i els àcits en el gra de raïm han alcançat el valor òptim per al tipo de vi que es desija produir (Véraison). Si ben este paràmetro és genèricament vàlit per al raïm de taula, en el cas del raïm destinat a la producció vinera és necessari considerar atres paràmetros per a decidir quan és temps de verema. Açò pot dependre de:
- Condicions climàtiques: en aumentar la latitut, el raïm madur més vesprada.
- Zona de producció: els raïms de les vinyes expostes al Sur (en el hemisferi nort; al Nort en el hemisferi sur) maduren primer. En aumentar la altitut, el raïm madur primer.
- Tipo de raïm: les vinyes de raïm blanc maduren generalment primer que les de raïm negre.
- Tipo de vi que es vullga obtindre, determinat per la major o menor presència d'alguns components, tals com:
- sucres: una major cantitat de sucre aumentarà el grau alcohòlic del vi produït; presentar una justa cantitat de sucre és indispensable per a iniciar la fermentació alcohòlica.
- àcit: les substàncies àcides són necessàries tant per a evitar la proliferació de bactèrias causants de malalties com per a la conservació successiva del vi.
- components aromàtics: varien durant la maduració del raïm, contribuïxen a determinar les característiques orgàniques del vi.
«Ademés a l'hora de realisar la verema cal tindre en conte una série de factors per a que la recolecta es realise de la manera més òptima possible:
- El raïm deu estar seca en el moment de la recolecta.
- És recomanable que es realise la verema nocturna, d'esta manera la recollida es realisa a baixa temperatura per a evitar a l'altes temperatures durant el dia i impedir la fermentació dels raïms.
- Deu passar el menor temps possible entre la recollida i l'arribada al celler.
- Els recipients en els que es deposita el raïm deuen ser plans i en poca capacitat (normalment caixes de plàstic o fusta de 10-15kgs.), per a que el frut no s'esclafe.» [1]
Tipos de verema
[editar | editar còdic]
Existixen dos métodos de verema:
- Manual: és utilisada per a la producció de vi d'elevada calitat i de vins espumosos, per ad açò és necessari elegir les arracades de modo més selectiu, lo que inevitablement aumenta els costs de producció. D'esta manera també és més difícil per a l'agricultor, ya que deu estar de sol a sol alçant-se i acachant-se per a arreplegar el raïm i duent el capazo ple de raïm al tractor.
- Mecànica: la verema mecànica és més econòmica que la manual. La falta de personal qualificat i l'increment dels costs de recollida del raïm estan provocant que s'implante de forma accelerada en algunes comarques vitícoles, un fet que afecta sobretot a les grans explotacions, que necessiten de més mà d'obra. Per a realisar este tipo de verema, el cultiu deu estar format en espaldera.
Una pràctica utilisada és aquella anomenada verema escalar, que consistix en la recolecció dels raïms d'una vinya extensa en moments successius, i segons el grau de maduració de les arracades individuals. Una atra pràctica distinta és la cridada verema tardana o "clapix harvest", que consistix en retardar l'época de la verema a fi d'aumentar la cantitat de sucre del raïm. Este procediment és utilisat per a la producció de vi generós.
Durant la fase de collita dels raïms és necessari respectar de tots modos algunes regles; cal evitar arreplegar el raïm mullat (per pluja, rocío o boira), ya que el aigua pot influir en la calitat del most; ademés es deuen evitar verema en les hores més càlides del dia, per a impedir l'inici indeseado de la fermentació; les arracades deuen descansar en contenidors poc profunts per a evitar que s'esclafen; finalment, el raïm deu ser transportada als llocs en els quals serà efectuada la vinificación en el menor temps possible, per a evitar fermentació o maceraciones indeseadas.
Festejos de la verema
[editar | editar còdic]
«Varen sorgir com a símbol de l'alegria pel final de la collita. I encara que el turisme les està globalisant, lo cert és que estes celebracions es remonten als temps en que el vi era el pont entre deus i hòmens».[2]
Estan ben documentades que en la Antiga Grècia se celebraven les festes Oscoforias entre setembre i octubre, dedicades al deu Dioniso i en la Antiga Roma es festejaven les Vinalia Rustica el 19 d'agost en honor de Venus Obsequens, com propiciatorias de la verema.[3]
Cada regió les celebra a la seua manera, se celebren tant en el vell com en el nou món. En les principals regions productores són un important atractiu turístic, un dels principals detonadors del Enoturismo. Les festes de la verema es porten a terme puix, en la collita, i el seu temps va variant depenent els temps de collita de cada regió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tot sobre la verema.» En Copa De Baló.
- ↑ Lammers, Gerardo. «Les Festes de la Verema.» Revista Vinísfera.
- ↑ Juan de Deu de Gea RuizThamyris, nova series.7ISSN 2254-1799.Consultat el 23 de giner de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vendimia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.