Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica
El Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica (Arqva) d'Espanya es troba situat en la ciutat de Cartagena, en la Regió de Múrcia. És un museu nacional d'Espanya adscrit al Ministeri de Cultura i la seua gestió correspon exclusivament a la Direcció general de Belles arts i Patrimoni Cultural.
Història
[editar | editar còdic]L'institució rebatejada com a Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica (Arqva) sorgix de la fusió dels vocables llatins Archaeologia i Aqua. L'orige històric d'este Museu es troba en la creació en l'any 1970 del Patronat d'Excavacions Arqueològiques Submarines. Posteriorment, en 1980, es va crear el Museu i Centre Nacional d'Investigacions Arqueològiques Submarines en Cartagena.
La primera sèu del museu es trobava en el Dic de Nadal, en un conjunt de cinc edificis: les sales d'exposicions en un antic lazareto; el Centre Nacional d'Investigacions Arqueològiques Submarines en un edifici modern inaugurat oficialment el 28 de març de 1982 i obra de l'arquitecte Pedro San Martín. Atres tres edificis, propietat de l'Autoritat Portuària de Cartagena acollien almagasens i laboratoris.
En 1983, el Museu va canviar la seua denominació per la de Museu Nacional d'Arqueologia Marítima, mentres que el Centre Nacional d'Investigacions Arqueològiques Submarines va mantindre el seu nom i dependència.
En 2001 va ser aprovada, la construcció d'una nova sèu per al museu en Cartagena, que va concloure en 2007. Des de principis de 2007 fins a finals de 2008 el museu va permanéixer tancat per les llabors de trasllat al nou edifici, que va ser inaugurat el 26 de novembre de 2008, despuix de varis retarts, per l'infanta Cristina.
A lo llarc de la seua història ha tingut huit directors: El primer, a qui li va correspondre l'inauguració del llavors Museu Nacional d'Arqueologia Submarina, va anar el cartagenero Juliol Mas. A ell li varen seguir Alicia Rodero Riaza, Víctor Antona del Val, Paloma Cabrera, Iván Negueruela, Rafael Azuar i de nou Iván Negueruela (per sentència judicial). Des d'agost fins a decembre de 2010 el lloc de director va permanéixer vacant, nomenant-se en esta data a Xavier Net, exdirector del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. En 2013 i, de nou per sentència judicial, Iván Negueruela va ser renomenat director, permaneixent en el càrrec fins a la seua jubilació, en 2021.Des de març de 2022 ostenta la direcció Rafael Sapient.[1]
Baixe la direcció d'Alicia Rodero des de 1983 fins a 1986 es va començar a desenrollar un intens programa de prospeccions sistemàtiques de la costa, que va continuar en Víctor Antona del Val de 1986 a 1989. Est va iniciar els cursos de buceig professional i d'arqueologia subaquàtica per a arqueòlecs en els jaciments- escola. També va crear el laboratori de fustes arqueològiques saturades d'aigua. De 1989 a 1993 el centre ho va dirigir Paloma Cabrera, que va seguir en les tasques de formació dels arqueòlecs subaquàtics i va desenrollar una important activitat d'investigació i documentació, ampliant l'inventari de jaciments arqueològics subaquàtics.
Es varen iniciar en esta etapa algunes de les àrees de treball més importants del museu: la cubrición de derelictes com a mida de protecció, l'edició de publicacions periòdiques i la participació en proyectes internacionals sobre conservació de fustes arqueològiques saturades d'aigua.
En Iván Negueruela de 1995 a 2005 i en el 2010 s'han produït alguns de les troballes més importants del centre, que són els derelictes fenicis de la plaja de Mazarrón. Durant estos anys hi ha hagut una intensa activitat formativa i de cooperació en Grups Especials d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil en la protecció del patrimoni subaquàtic. Sobre les mides de protecció in situ cal mencionar el desenroll de la caixa forta que protegix el derelicte existent en la plaja de l'illa de Mazarrón, que és un model referent per a atres països.
El 30 de novembre de 2012 la secretaria d'Estat de Cultura va anunciar que el tesor de 17 tonellades procedent de la fragata Nostra Senyora de les Mercés seria traslladat al Museu d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena (Arqva).[2][3] A penes dos dies despuix, el 2 de decembre de 2012, el tesor va aplegar al seu destí.[4] En tres campanyes arqueològiques, realisades en 2015,[5] 2016[6] i 2017,[7][8] el Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica, en la colaboració del Institut Espanyol d'Oceanografia i de l'Armada, va realisar una série d'immersions a gran profunditat (més de 1100 metros) per a traure de l'aigua les peces més susceptibles d'espoli i conéixer l'estat del derelicte, constatant que Odyssey havia arreplegat monedes realisant una agranada del sol marí que va danyar greument els restants del barco.
Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica
[editar | editar còdic]
El 26 de novembre de 2008 es va inaugurar la nova sèu del Museu, obra del prestigiós arquitecte Guillermo Vázquez Consuegra en el moll d'Alfonso XII de la ciutat de Cartagena, despuix d'un llarc periodo de construcció plagat de dificultats tècniques i econòmiques.
El proyecte del Museu va ser expost en l'exposició On-site: nova arquitectura espanyola dedicada als proyectes arquitectònics contemporàneus espanyols, exhibida a lo llarc del 2006 en el MOMA de Nova York. Ademés de nova ubicació va estrenar nou nom: Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica.
El proyecte de disseny, desenroll tècnic i eixecució museográfica ho va realisar arquitecte Boris Micka, quan treballava en l'empresa APD, va anar el primer museu d'Espanya allumenat completament en la tecnologia LED, l'allumenament dels espais museográficos va ser desenrollada per Ignacio Alcalà, que crea i representa un espai expositiu sumergit baix el nivell de el mar. Conserva els materials arqueològics relacionats en el tràfic marítim en el Mediterràneu, des de l'época fenicia, a través del món púnico, helenístic i romà.
En les seues sales s'exhibixen séries anfóricas, utilisades en el transport de materials líquits, de fabricació campaniense i de tipo netament romà. Materials metalúrgics, suntuaris com marfil, vidre, etc. Epigrafia relacionada en el transport, i completant l'informació científica i didàctica, gràfics. El ánfora és l'envàs per excelència durant esta época, i s'ha convertit en el fòssil director de l'investigació arqueològica subaquàtica, puix els seus restants inunden les costes del Mediterràneu.
Destaquen especialment els restants d'[[Barcos fenicis de Mazarrón|els dos barcos fenicis de el VII trobats en Mazarrón]], aixina com gran part del seu carregament. Els excepcionals restants dels barcos fenicis de Mazarrón (el Mazarrón I i de la reconstrucció del Mazarrón II, que està protegit baix les aigües), nos donen informació de quí eren, d'on venien; quins materials varen utilisar en la construcció de la nau, cóm navegaven o qué comercialisaven. D'época fenicia són també destacables els claus d'elefant procedents d'un carregament fenicio trobats en aigües de el cap de Pals.
Del periodo romà cal senyalar els barcos trobats en l'illa de Escombreras i el baix de la Campana.
Els restants disposts en vitrines, en un clar objectiu didàctic inviten al públic a participar en un joc de coneiximent i de participació activa que convertix la visita al museu en una experiència sensitiva.
Centre d'Investigacions Submarines
[editar | editar còdic]El Centre d'Investigació pretén polarisar l'estudi i catalogació del material arqueològic submarí. Per a això conta en laboratori, taller de restauració, gabinet de dibuix i planimetria, i amplis almagasens. Es completa en una biblioteca especialisada, archiu i banc de documentació arqueològica submarina no solament a nivell regional sino nacional i internacional, que té per objecte coordinar la llabor dels investigadors espanyols i estrangers. Entre el personal qualificat dispon d'una chicoteta unitat de buceadores especialistes.
El desenroll de l'activitat científica i investigadora portada a terme a lo llarc dels anys per este centre ha anat conformant les seues coleccions. Les quals procedixen en gran part de les troballes realisades a lo llarc de la costa suroriental mediterrànea de la península, en l'actual regió de Múrcia i que tenen una cronologia des de el VII fins al final de la romanidad, entre els sigles V i VI
Iniciatives
[editar | editar còdic]Parc arqueològic Illa Grosa
[editar | editar còdic]En 2014, una iniciativa de l'Associació d'Amics del Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena (AdArqua) impulsada per l'arqueòloga subaquàtica Carlota Pérez-Reverte i l'arqueòlec Felipe Cerezo Andreo, va propondre en el marc del Proyecte Illa Grosa la creació d'una ruta arqueològica subaquàtica en el derelicte fenicio de Baix de la Campana.[9][10]
Expedició arqueològica per a explorar els derelictes en el banc de Skerki
[editar | editar còdic]En 2022, l'arqueòloga subaquàtica Rocío Castell de Arqva i la conservadora Marta Arcs, varen participar en la missió internacional de l'Unesco en els bancs de Skerki junt a investigadors d'atres sèt països (Argèlia, Croàcia, Egipte, França, Itàlia, Marroc i Tunis) per a explorar derelictes sumergits entre les costes d'Itàlia i Tunis.[11][12]
Màster en Arqueologia Subaquàtica
[editar | editar còdic]En 2025, la Càtedra d'Història i Patrimoni de Cartagena, va crear el Màster en Arqueologia Subaquàtica, en colaboració en el Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica i baix la direcció de Carlota Pérez-Reverte.[13][14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nomenament de Rafael Sapient com a director del Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica».
- ↑ "El tesor de la Mercés es guardarà en Cartagena", El Món, 30 de novembre de 2012.
- ↑ "El tesor de la Mercés serà enviat al museu ARQUA de Cartagena" [1] archivat en Wayback Machine., El País, 30 de novembre de 2012.
- ↑ "El tesor de la Mercés ya està en Cartagena", El Món, 3 de decembre de 2012.
- ↑ «Recuperen un canó i 11 peces d'alt valor de les Mercés.». Diari de Jerez. Consultat el 1 de juliol de 2018.
- ↑ «L'exploració de la 'Mercés' polvorisa el récort de profunditat.». El Món. Consultat el 1 de juliol de 2018.
- ↑ «a-excavar-derelictes-gran-profunditat-201708301303_notícia.html Espanya demostra en la Mercés la seua capacitat per a excavar derelictes a gran profunditat.». ABC. Consultat el 1 de juliol de 2018.
- ↑ «La nostra Senyora de les Mercés.». ARQUA, Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica. Consultat el 1 de juliol de 2018.
- ↑ «Tres arqueòlecs funden el primer museu espanyol baix l'aigua» (en és). Diari ABC. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ «L'arqueòloga Carlota Pérez-Reverte propon crear una ruta submarina en el jaciment fenicio de la Campana» (en és). COPE. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ «Tres nous derelictes descoberts en un gran cementeri de barcos del Mediterràneu» (en és). Diari ABC. Consultat el 2026-03-23.
- ↑ «Rocío Castell: «Som insignificants si no contem en els demés»» (en és). La Veritat. Consultat el 2026-03-23.
- ↑ «La UPCT impartirà títuls d'Especialiste en Història i Patrimoni de Cartagena i en Arqueologia Subaquàtica» (en és-es). Cadena SER. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ «Cartagena crea un màster en Arqueologia Subaquàtica i un títul d'Especialiste en Història a través de la nova Càtedra». Consultat el 22 de març de 2026.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica.- Pàgina web de ARQUA
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Nacional de Arqueología Subacuática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.