Institut Espanyol d'Oceanografia
El Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) d'Espanya és un organisme públic d'investigació, adscrit com a centre nacional al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). El seu objecte d'estudi són les condicions físiques, químiques i biològiques de les mars que banyen el llitoral espanyol, en les seues aplicacions als problemes de la peixca, sent la seua missió actual l'investigació i el desenroll tecnològic, inclosa la transferència de coneiximents, sobre la mar i els seus recursos.[1]
El IEO no es llimita a realisar investigació bàsica i aplicada, també assessora científica i tecnològicament al Govern d'Espanya, als governs autonòmics espanyols i a l'Unió Europea, en assunts relacionats en l'oceanografia i les ciències del mar. De fet, segons la Llei de Peixca Marítima de 2001, el IEO és l'organisme investigador i assessor per a la política sectorial peixquera del Govern. Ademés, és el representant científic i tecnològic d'Espanya en la majoria dels fòrums i organismes internacionals relacionats en la mar i els seus recursos.[2]
Des de juliol de 2020 la seua direcció recau en Javier Tomás Ruiz Segura.[3]
Funcions
És un organisme autònom, classificat com a Organisme Públic d'Investigació (com lo són el CSIC, l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) o el IGME, entre uns atres), dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. El IEO té com a missió l'investigació i el desenroll tecnològic, inclosa la transferència de coneiximents, sobre la mar i els seus recursos.[4] Les seues funcions són d'investigació científica i d'assessorament tècnic i respal al govern. Funcionalmente es dividix en tres àrees, respectivament dedicades als recursos peixquers, l'acuicultura i la conservació del mig marí.
La seua publicació principal és el Bolletí. Institut Espanyol d'Oceanografia, una revista científica que es publica, en distintes capçaleres, des de 1916.
L'Institut orienta les seues investigacions preferentment als problemes relatius a l'explotació dels recursos peixquers i a la contaminació, sent una atra de les seues funcions l'assessorament de les administracions públiques sobre la gestió racional i la protecció del mig marí. Com a organisme del govern, representa a Espanya en les negociacions internacionals, incloses les bilaterals en països com Mauritània, Marroc, Canadà… en que els seus bancs faenar els peixquers espanyols; com en les multilaterals, en el sí de les diverses comissions internacionals.
Mijos
Com a organisme nacional, conta en una ret de centres distribuïda. La sèu central es troba en Madrit, i conte ademés en centres en La Corunya, Càdis, Fuengirola (Màlaga), Gijón (Astúries), Palma de Mallorca (Balears), Sant Pedro del Pinatar (Múrcia), Santander (Cantàbria), Santa Creu de Tenerife i Vigo (Pontevedra). Ademés té plantes d'experimentació en cultius marins en El Bocal en Santander (Cantàbria), Mazarrón (Múrcia), Santa Creu de Tenerife i Vigo (Pontevedra).
Ademés d'atres embarcacions menors, l'Institut posseïx una flota de varis bucs oceanogràfics (B/O) d'entre 14,3 i 46,7 metros d'eslora: Lura (14,3 m d'eslora), J.Mª. Navaz (15,8 m), Francisco de P. Navarro (30,5 m), ' (46,7 m) i ' (46,7 m).
En cooperació en l'Institut Francés d'Investigació per a l'Explotació de la Mar (IFREMER), l'IEO va contribuir a finançar la construcció del buc de 75 metros d'eslora Thalassa. Este buc era gestionat per IFREMER, i va ser amprat dos mesos a l'any per el IEO fins a 2012, quan va véncer l'acort d'utilisació.
Referències
- ↑ «Estatut de el IEO».BOE.Consultat el 25 de febrer de 2020.
- ↑ «BOE-A-2001-6008 Llei 3/2001, de 26 de març, de Peixca Marítima de l'Estat.». www.boe.es. Consultat el 2023-10-26.
- ↑ «El biòlec Javier Ruiz, nou director de l'Institut Espanyol d'Oceanografia» (en és). EL PAÍS. Consultat el 2020-12-06.
- ↑ «BOE.és - Document consolidat BOE-A-2000-21831». www.boe.es. Consultat el 8 de decembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto Español de Oceanografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.