Derelicte fenicio de Baix de la Campana

El derelicte fenicio del Baix de la Campana és un derelicte de el VII d'un barco comercial fenicio trobat en el Baix de la Campana, un sec de roca sumergit prop de l'illa Grosa, front a les costes de La Mànega, en el municipi de Sant Javier (Regió de Múrcia, Espanya).

Este derelicte va ser descobert accidentalment en la década de 1950. És el primer derelicte fenicio fins a la data somés a una excavació arqueològica. En el transcurs de quatre temporades de camp, els investigadors varen realisar casi 4000 immersions i més de 300 hores d'exploració. El barco afonat va derramar la seua càrrega dins i al voltant d'una cova submarina en la vora del sec Baix. Entre els artefactes recuperats es trobaven fragments del caixco del barco, junt en vasijas de terracota, incloses ánforas, bols i plats. Entre el carregament hi havia claus de marfil d'elefant, lo que indica conexions comercials fenicias en regions a on els elefants eren natius. Ademés, el descobriment de lingots d'estany, lingots de coure i pepites de galena sugerix la participació del barco en rets comercials de llarga distància. El carregament també contenia pinyes, pentines de fusta de doble cara, nòduls d'àmbar del Bàltic i diverses matèries primeres com a fusta i resina. Del derelicte també es varen recuperar recaptes i objectes personals de la tripulació, com una peça de joc, una pedra d'esmolar en grafitis fenicios i anous i llavors. El derelicte del Baix de la Campana va pertànyer a comerciants fenicis del Mediterràneu oriental.

Ubicació i descobriment

Illa Grosa. Mar menor.

El Baix de la Campana, situat aproximadament 2.5 quilómetros (1,6 el meu) front a la costa de La Mànega de la Mar Menor, està format per tres formacions geològiques: Illa Grosa, roca El Farallón i sec La Laja. La Laja, també coneguda com el Baix de la Campana, és un sec poc profunt que s'eleva des d'una profunditat d'uns 16 metros (52.5 pies) dins de 2 metros (6.6 pies) de la superfície de l'aigua, lo que la convertix en un perill per a la navegació. Els restants de naufragis que rodegen el Baix indiquen el seu perill històric. El material arqueològic va ser descobert per primera volta en el lloc en 1958 per buços de salvament comercials i més vesprada per buços recreatius. El Ministeri de Cultura espanyol va portar a terme inspeccions en 1972 i 1988, lo que va dur a la conclusió de que els artefactes recuperats representaven tres naufragis distints de diferents periodos: fenicis de finals de el VII, púnicos de el II i romans de el I En 2006, l'Institut d'Arqueologia Nàutica (INA) va iniciar una investigació i va formalisar una cooperació en el Ministeri de Cultura d'Espanya en 2007. Un estudi realisat per el INA en 2007 en el costat oriental del Baix va confirmar troballes anteriors i va indicar que la majoria dels restants dels barcos fenicis permaneixien enterrats baix roques, sediment i pastures marines. Com a resultat, en 2008 es va iniciar una excavació i un estudi a gran escala. L'àrea investigada media aproximadament 20 m × 20 m (66 peus × 66 peus); llimita en la seua vora occidental en la cara escarpada del Baix de la Campana, que conté una cova poc profunda en el cantó noroest, a on es varen ubicar molts de les troballes de derelictes.

Restants del barco

Acoplament dels taulons dels antics barcos en doble caixa (mortaja) i mechó postiç

Poc ha sobrevixcut del barco fenicio. Els restants del barco i la seua càrrega es varen concentrar principalment a lo llarc del brode nort del lloc, inclosa la cova i l'àrea del clavill.

Les excavacions han tirat pedres de llastre utilisades com a pesos per a proporcionar estabilitat al barco, material de estiba utilisat per a mantindre la càrrega en el seu lloc i només un fragment de fusta del caixco, provablement fusta blana, que medix aproximadament 43 centímetros (16.9 plg) de llarc, 11 centímetros (4.3 plg) d'ample i 35 milímetros (1.4 plg) de gruixa. Este fragment conserva part d'una junta en bisell i la major part d'una caixa (mortaja), en un forat per a clavilla de mechó.

Referències

Fonts

• «Study of the bioerosió of Phoenicianelephant tusks from the shipwreck of Baix de la Campana: lots of hypotheses, few certainties».Facies.65(2)

10.ISSN 1612-4820.doi:10.1007/s10347-019-0553-8.

• Prim. «History's 10 greatest wrecks - Baix de la Campana». www.archaeology.org. Archivat des d'el original, el 2023-06-20. Consultat el 2024-03-14.
• Institut d'Arqueologia Nàutica. «Baix de la Campana Iron Age Shipwreck Excavation» (en en-us). Institut d'Arqueologia Nàutica. Archivat des d'el original, el 2023-12-07. Consultat el 2024-03-13.
• «Mogador, 'factoria extrema' i la qüestió del comerç fenicio en la costa atlàntica africana».Gerión.33(33)

55–76.ISSN 0213-0181.doi:10.5209/rev_GERI.2015.49050.

• «The Baix de la Campana shipwreck and colonial trade in Phoenician Spain».Assyria to Iberia at the Dawn of the Classical Age.Metropolitan Museum of Art.Nova York:

230–242.