La Porta de Segura
.jpg){kind=link}
La Porta de Segura és una localitat i municipi espanyol situat en la part septentrional de la comarca de la Serra de Segura, en la província de Jaén, comunitat autònoma d'Andalusia. Llimita en els municipis de Pont de Génave, Segura de la Serra, Orcera, Génave, Torres de Albanchez, Benatae i Beas de Segura. Conta en una població de Plantilla:Població-és wd. Pel seu terme discorren els rius Guadalimar, Ferrers —inclós l'embassament del Guadalmena— i Trujala.
El municipi porteño comprén els núcleus de població de la Porta de Segura —capital municipal—, Els Pascuales, Els Plans, Bonache, Els Yegüerizos i La Agracea.
Una menuda part del seu terme ho ocupa el parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles.
Toponímia
[editar | editar còdic]El seu nom es deu a que la seua situació li convertix en un dels accessos a la serra de Segura, actuant com a porta d'entrada a esta serra. Aixina mateix, per a anar a gran part dels pobles de la serra este cal passar per este lloc.
Símbols
[editar | editar còdic]La descripció de l'escut és la següent:
Geografia
[editar | editar còdic]El seu terme, en una extensió superficial de 97,38 km², està localisat casi totalment dins del parc natural de la Serra de Cazorla, Segura i Les Viles, en la comarca de Serra de Segura. Es troba a 136 km de Jaén. Està travessat per la carretera nacional N-322, entre els pK 226 i 232, ademés de per les carreteres autonòmiques A-310, que conecta la N-322 en Siles, A-317, que es dirigix cap a Forns, i per carreteres locals que permeten la comunicació en Pont de Génave i Orcera.
| Noroest: Orcera | Nort: Génave | Noreste: Torres de Albanchez |
| Oest: Orcera i Segura de la Serra (exclavament) | Archiu:Rosa de los vientos.svg | Est: Benatae |
| Suroest: Segura de la Serra (exclavament) | Sur: Pont de Génave i Beas de Segura | Surest: Orcera |
El relleu del municipi està definit per les primeres elevació de la serra de Segura a l'est i de la Serra de Cazorla al sur, per la vall del riu Guadalimar en la zona central, pel cerro Salfaraf al noroest (1074 m) i per la vall del ric Ferrers en l'extrem nort-occidental, que descendix cap al embassament del Guadalmena. Pel noreste s'alça una atra cadena montanyosa que fa de llímit natural en Torres de Albanchez que supera els 900 m d'altitut. L'altitut oscila entre els 1245 m al sur (pico Buitreras), en el llímit en Orcera, i els 550 m a la vora del riu Guadalimar. El poble s'alça a 584 m sobre el nivell de l'mar.
| Terme municipal | Punt geodèsic | Altitut | Número | Full MTN | Coordenades | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| La Porta de Segura | Buitreras | 1.245,295 | 88739 | 887 | {{ | dms-lat=38°21′N | dms-long=02°44′O | dec-lat=38.35 | dec-long=-2.733 | default=dms|name=}}</noinclude> |
| La Porta de Segura | Salfaraf | 1.074,669 | 86413 | 864 | {{ | dms-lat=38°21′N | dms-long=02°44′O | dec-lat=38.35 | dec-long=-2.733 | default=dms|name=}}</noinclude> |
Història
[editar | editar còdic]No hi ha notícies d'esta població en época islàmica pero provablement va deure haver un assentament que controlaria el pont, ya que les cròniques indiquen que el lloc va ser conquistat i entregat a l'orde de Santiago a mitan de el XII, incorporant-se com a llogaret de Segura de la Serra, en la circumscripció de la qual va permanéixer fins a el XIX. La posició estratègica d'esta població, en l'entrada natural a la serra de Segura, va originar l'alçament de construccions defensives des d'época islàmica. Segons els texts àraps la serra de Segura es va poblar de numerosos llogarets, llocs de refugi i castells-fortalees, fins a un número de 300. En la Porta hi ha constància de dos fortalees, la que es va emplaçar en el lloc que hui ocupa el seu caixco urbà i la de Bujalamé o Bujalamed, de la que es conserva una estilisada torre.
La fortalea que es va alçar en La Porta de Segura en época islàmica, tindria com a funció principal servir de refugi als llogarets que poblaven el seu entorn. Un complex recint fortificado que el temps i el creiximent de la població s'han encarregat d'arrasar.
En 1235 va ser conquistada pels Cavallers de Santiago i va passar a engrossar l'extens señorío de l'Orde en sèu en Segura de la Serra. En 1243, l'emir de la taifa de Múrcia (Ibn Hud al-Dawla) va firmar les capitulacions d'Alcaraz, en el rei Fernando III. El territori de Segura de la Serra s'integra aixina a la Corona de Castella dins de Regne de Múrcia fins a 1833, en que es crea l'actual Província de Jaén.
En 1576 La Porta contestava a les Relacions Topogràfiques de Felipe II, en les que se senyala que dins del castell existia una iglésia. Durant este regnat va estar inclosa primer en la demarcació territorial de Toledo i dins de l'Encomana de l'Orde de Santiago, passant, posteriorment, a la dependència del Governador de Segura.
Per la seua situació geogràfica, La Porta va ser en Segura de la Serra mojón dels regnes de Toledo, Granada i Múrcia, i en tota la comarca serrà-segureña va passar a dependre de la província de Jaén en 1833. En 1833 rebia el títul de vila. Fins a la reforma de la nomenclatura municipal de 1916 el municipi es dia simplement La Porta. En dita data el seu nom va ser modificat pel de La Porta de Segura.[2]
Demografia
[editar | editar còdic]La Porta de Segura conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
| Núcleus de població | Habitants | Hòmens | Dònes | Distància (km) |
|---|---|---|---|---|
| La Porta de Segura (Núcleu principal) | 2.462 | 1.221 | 1.241 | 0 km |
| Els Pascuales | 88 | 43 | 45 | 9 km |
| La Agracea | 6 | 0 | 6 | 6 km |
| Bonache | 14 | 6 | 8 | 7 km |
| Els Plans | 38 | 20 | 18 | 3 km |
| Els Yegüerizos | 30 | 17 | 13 | 5 km |
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]Evolució del deute viu municipal
[editar | editar còdic]El concepte de deute viu contempla només els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial. Plantilla:Gràfica d'evolució
Cultura
[editar | editar còdic]Gastronomia
[editar | editar còdic]Festes
[editar | editar còdic]- Sant Blas: Se celebra durant els dies 1, 2 i 3 de febrer. El primer dia escomencem les festes donant una menuda crida en honor al sant,contant la seua història,les seues costums en anys anteriors,anècdotes..Més vesprada escomencem la crema de pólvora en una "mascletá". El dia dos se seguix realisant la crema de pólvora en el recint habilitat per a això durant tot el dia. Per la vesprada per a lo més menuts realisen activitats i de nit es realisa una verbena per a tots els habitants i veïns d'atres localitats que vullguen assistir. El dia tres se celebra la processó en honor al sant i la crema de pólvora es deu finalisar alguna cosa abans de la mijanit. Els aficionats solen dur roba vaquera o teixit que no es creme fàcilment.
- Verge del Carmen: Se celebra el dia 16 de juliol. Va precedida de la Semana Cultural. Durant la festivitat se celebren verbenes i diversos actes.
- Fira de Sant Mateo: Se celebra del 21 al 24 de setembre. El dia del patró és el dia 21. Durant la festivitat se celebren verbenes i diferents actes; com a tancades, corregudes de bous…
Patrimoni
[editar | editar còdic]- Iglésia de Sant Mateo: iglésia del terme de la Porta de Segura dedicada a Sant Mateo, construïda sobre les ruïnes d'una atra anterior, arrasada en 1810. Va ser reconstrudia per l'Infant don Francisco de Paula, com resa una inscripció sobre la seua porta principal, en 1821. Baixe l'altar major va estar enterrada donya Ana Dureña, qui va donar a llum a la Moradura Gaspar de Dávalos en esta població. L'iglésia conta en una gran nau de planta oval, una capella a la seua esquerra, i un torreón que estaja a les campanes i el rellonge. El seu retaule va ser restaurat aproximadament fa uns 12 anys.
- Passejada del riu Guadalimar: en les vores del riu Guadalimar en el seu pas per la Porta de Segura s'estén una bonica passejada construïda en la década dels 90. Consta de dos quioscs i un parc infantil. En este lloc s'ubica els divendres "El mercadillo" a on es ven roba, sabates i encurtidos. En este lloc, travessant el riu es troba un pont en forma de barco construït per a facilitar el pas de gent d'una vora a una atra ya que abans de la seua construcció la gent tenia que rodejar tot el poble per a aplegar a l'atra part. El Barco va ser reconstruït en 2008 despuix d'una inundació que ho va arrasar el 21 de maig del 2007.
- Caseta dels Cañamares: a finals de la década dels 60 l'arc de l'antic pont d'orige àrap va ser ampliat i se li va afegir una passejada que discorre des del bar Cassino fins al principi del pont, aixina mateix es va construir una plaja artificial La Caseta dels Cañamares i en estiu es taponaba part de l'ull del pont per a deixar un lloc agradable per als banyistes. En dit lloc se celebraven i se celebren les verbenes de les festes patronals, aplegant a actuar en este lloc estreles com Mocedades, Tony Ronald, María Jiménez, Sergio i Estíbaliz,... No obstant ha perdut la seua funció de plaja artificial pero seguix sent un lloc agradable a on donar una passejada o prendre un aperitiu.
- Caixco Antic: també denominat Barri de Beas i el Peñón a on es trobava l'antic quarter i l'ajuntament. Format per carrers estrets que fins a principis dels 70 es mantenien en el seu estat original de pedra i terra. Es troba en la part superior del poble, en el marge dret del riu. Les cases es conserven casi igual que com es varen construir en la seua época.
- Castell: també se li crida presó ya que durant la Guerra Civil va realisar eixa funció. És un torreón que queda en peu de l'antic castell d'orige àrap que es creu que ocupava gran part del poble del que es conserven els fonaments de dos torreones a abdós costats de l'ull del pont i este atre torreón que possiblement era la torre de l'homenage d'este castell.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jaén, Pobles i Ciutats. Volum VI, pàgina 2171. Heràldica de la Porta de Segura. Enciclopèdia editada pel Diari Jaén, 1998.
- ↑ Gasseta de Madrit.(184)
- 11-16.ISSN 0212-1220.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en La Porta de Segura».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AA. VV. Jaén pobles i ciutats. Jaén, 1997.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Porta de Segura.- Plantilla:Wikimapia
- Sitie web de l'Ajuntament de la Porta de Segura
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Puerta de Segura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.