Casa-forta del Campillo
La casa-forta del Campillo és una residència palatina tardomedieval, en orígens en el XII, pertany al sexmo segoviano de Casarrubios. Es troba en la finca del mateix nom, dins del municipi espanyol de L'Escorial, en la zona noroest de la Comunitat de Madrit, emplaçada entre Sant Lorenzo i Guadarrama
Històricament ha estat vinculada a la realea, en primer terme, com a pabelló de caça de la Casa de Trastámara i, posteriorment, com partix integrant del territori de realengo i abadengo, al que va quedar adscrit l'entorn del Monasteri de l'Escorial, en temps de Felipe II.
Història
[editar | editar còdic]
L'edifici està situat en una antiga vila d'orige medieval, a la que la Casa de Trastámara acodia en assiduïtat, donada la seua riquea cinegética, i que va quedar despoblada durant el procés de anexió desenrollat pel rei Felipe II (1527-1598) a partir de 1561, per a la constitució del Real Lloc de l'Escorial.
A partir dels sigles XI-XII es va repoblar la zona a on està ubicat El Campillo despuix de la caiguda de Toledo, gràcies als ganaders segovianos que varen aprofitar el terreny com a passos per als seus ganados. A partir de el XIII es va repartir el terreny en sexmos.
El poble va quedar convertit en una finca de recree, ya que en l'edificació del Monasteri de l'Escorial, Felipe II va comprar a Bernardino de Cárdenas els llocs de Campillo i Monasteri integrant-ho en el vast parc natural per a us personal del monarca, en la que també es realisaven explotacions agrícoles i ganaderes, destinades a l'abastiment del Monasteri de l'Escorial.
La torre va ser reformada per Francisco de Mora en el XVI per a que poguera estar integrada dins de les possessions de l'Escorial i com una residència més en el camí del Monasteri de Sant Lorenzo de l'Escorial.
No existixen senyes concretes sobre l'orige de l'edifici. És provable que fora manat alçar per Enrique IV de Castella (1425-1474), qui va dotar a la construcció d'un aire fortificado. En el pas del temps, va ser transformant-se, en la progressiva eliminació dels elements militars primitius i la seua adaptació en residència palatina. Les principals reformes i remodelacions varen ser mampreses en la segona mitat de el XVI, durant el regnat de Felipe II. En esta época es va permetre la construcció de vivendes a alguns servidors del monarca en les afores de la residència regio, aixina per eixemple, Jehan Lhermite va construir la seua al nort.[1]
Per esta casa-forta han desfilat diferents personalitats històriques, cas de Rodrigo Manrique, pare del poeta Jorge Manrique, i Isabel la Catòlica. Actualment es troba gestionada per una empresa privada, que explota el lloc com a centre de convencions i events.
Descripció
[editar | editar còdic]L'edifici està realisat enterament en mampostería de pedra de granit, en cobertes de teixixca. Presenta un aspecte auster, en la llínea de les cases de labranza de la serra de Guadarrama, en l'alvertent meridional de la qual es troba emplaçat. Consta de dos grans volums, construïts a cinc i dos altures, en planta quadrangular i rectangular, respectivament. En una dels cantons de l'estructura, s'eleva una torre de planta irregular. Destaca el seu accés principal, conformat per una portada d'estil gòtic tardà.
L'edificació de la casa-torre escomençaria de la primera donació als germans Ajofrín a finals de el XIV, oferint el seu aspecte fortificado, no obstant, despuix de la seua adquisició per Felipe II la casa-torre va sofrir una gran reforma que cambiaria el seu aspecte interior i exterior. El seu resultat va ser una via integrada en el paisage del mateix periodo que el Monasteri de l'Escorial.
La seua funcionalitat com a castell, en estar edificada en el XIV quan la frontera Andalusí, la casa-torre del Campillo seria una mostra del procés de feudalización del seu sigle de construcció.
La reforma de Francisco de Mora va tindre obertures en les fronteres, en forma rectangular de proporció 2-1, la seua pèrdua d'aspecte de fortalea en perdre els torreones dels cantons. Interiorment es va dur la realisació de grans arcs de granit i una gran escala de volta de granit en antepecho del mateix material, que conduiria a una sala d'armes.
La casa-forta és el núcleu central de la finca del Campillo, a on també es conserven atres construccions d'interés històric-artístic, com les caballerizas, l'iglésia de la Santíssima Trinitat (també coneguda com a ermita de santa Filomena) i la font del Camí Real.
Vore també
[editar | editar còdic]- Patrimoni artístic i turisme en la Comunitat de Madrit
- Ruta Imperial de la Comunitat de Madrit
- Real Lloc de Sant Lorenzo de l'Escorial i L'Escorial
- Columna del Príncip de Gales.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lhermite, Jehan (1890). Li passetemps de J. Lhermite (en fr), Amberes, pp. 307-310.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la Casa-forta del Campillo (L'Escorial).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa-fuerte de El Campillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.