Parc Arqueològic de Belmaco
El Parc arqueològic de Belmaco (també conegut com a Cova de Belmaco) és un dels més importants espais arqueològics de Canàries, ubicat en la Vila de Mall, s'associa el descobert al governador militar de l'illa de La Palma, Dumenge van de Walle en 1762.[1][2][3][4][5] Es tracta del primer jaciment arqueològic descobert en Canàries.[6] El conjunt està declarat Be d'Interés Cultural en categoria de Zona Arqueològica.[7] El conjunt arqueològic de Belmaco ho formen dèu coves naturals d'habitació i una estació de gravats rupestres.
Els benahoaritas criaven guanyat en Belmaco i cremaven pinocha per a desparasitar.[8]
Localisació
[editar | editar còdic]L'enclavament es troba en el barranc de Tigalate, en el terme municipal de Vila de Mall, a uns 350 metros sobre el nivell de la mar i a pocs quilómetros del llitoral oriental palmero. El seu entorn està format per un paisage de colades volcàniques cobertes de pinada i menuts bancales agrícoles.[9]
Descripció
[editar | editar còdic]El conjunt arqueològic de Belmaco està format per dèu coves naturals d'habitació i una estació de gravats rupestres (petroglifos) situats en les afores de les cavitats. Les coves presenten adaptacions per a us domèstic, en restants de llars, útils de pedra i fragments ceràmics. Els petroglifos, gravats sobre la roca basàltica, inclouen motius geomètrics espirals i meandriformes, característics de l'art rupestre benahoarita.[10]
En l'entorn s'han trobat també restants d'activitat ganadera. Investigacions recents han identificat indicis de crema de pinocha —acículas de pi canari— possiblement per a desparasitar el ganado, pràctica documentada en fonts etnogràfiques.[11]
Cronologia i context cultural
[editar | editar còdic]Els materials arqueològics i els anàlisis de context situen l'ocupació del conjunt en el periodo dels benahoaritas, els antics habitants prehispànics de la Palma, entre els sigles VIII i XV. Els petroglifos de Belmaco són un dels primers eixemples coneguts d'art rupestre de Canàries i han segut interpretats com a manifestacions simbòliques o religioses lligades a la cosmovisió insular.[12]
Investigacions
[editar | editar còdic]El descobriment de Belmaco en 1762 per Dumenge van de Walle va marcar l'inici de l'arqueologia en Canàries. A lo llarc de el XIX, diversos viagers i naturalistes europeus varen visitar el lloc, i en el XX es va consolidar el seu estudi sistemàtic per part del Museu Arqueològic Benahoarita i el Cabildo Insular de la Palma. El jaciment va ser declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Zona Arqueològica, i es va crear un chicotet parc arqueològic i centre d'interpretació per a la seua conservació i divulgació.[13]
Conservació i visita
[editar | editar còdic]El Parc Arqueològic de Belmaco està gestionat pel Cabildo Insular de la Palma. Oferix visites guiades, recorreguts senyalisats i un centre interpretatiu en reproduccions i panels explicatius. L'accés és lliure durant l'horari d'obertura i forma part de la ret d'espais culturals de l'illa dedicats al patrimoni benahoarita.[14]
Galeria
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 27 de febrer de 2018 (en és-ES).
- ↑ «[2]». Consultat el 27 de febrer de 2018 (en és).
- ↑ «[3]». Consultat el 27 de febrer de 2018 (en és).
- ↑ «[4]». Consultat el 27 de febrer de 2018 (en és).
- ↑ «[5]». Consultat el 27 de febrer de 2018 (en és-ES).
- ↑ «Parc Arqueològic de Belmaco | Reserva Mundial de la Biosfera La Palma» (en és). www.lapalmabiosfera.es. Consultat el 27 de febrer de 2018.
- ↑ «Petroglifos de Belmaco (Illa de la Palma) - 17590 - Biodiversitat Virtual / Etnografia» (en és). Biodiversitat Virtual Etnografia. Consultat el 28 de febrer de 2018.
- ↑ «Els benahoaritas criaven guanyat en Belmaco i cremaven pinocha para desparasitar». El Apurón. Consultat el 2023-09-03.
- ↑ «Parc Arqueològic de Belmaco». Visit La Palma. Consultat el 17 d'octubre de 2025.
- ↑ «[6]». Consultat el 17 d'octubre de 2025.
- ↑ «Els benahoaritas criaven guanyat en Belmaco i cremaven pinocha para desparasitar». El Apurón. Consultat el 17 d'octubre de 2025.
- ↑ «[7]». Consultat el 17 d'octubre de 2025.
- ↑ «Parc Arqueològic de Belmaco». Reserva Mundial de la Biosfera La Palma. Consultat el 17 d'octubre de 2025.
- ↑ «Parc Arqueològic de Belmaco». Turisme de Canàries. Consultat el 17 d'octubre de 2025.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque Arqueológico de Belmaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.