El Festival dels Patis Cordovesos és un concurs de patis de Còrdova (Espanya) celebrat des de 1921 i que es realisa, generalment, durant la primera i segona semana del més de maig. Els participants decoren i òbrin els seus patis gratuïtament per a que puguen ser visitats dins de l'horari establit per a tal fi. En 1980 varen ser declarats com Festa d'Interés Turístic Nacional, i despuix d'un llarga tramitació, varen conseguir inscriure's com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 6 de decembre de 2012.[1]
Els patis durant el Festival s'establixen en tres categories: «Arquitectura Antiga», «Arquitectura Moderna» i «Patis Singulars». El número de patis participants ha anat en aument en el temps, en 2022 es va establir per primera volta un màxim de 55 patis.[2] El Festival va alcançar el major número de visitants en 2018, en més d'un milló de persones, convertint maig en el més més turístic de Còrdova.[3] Ademés, el festival es completa en un programa educatiu organisat pel Ajuntament de Còrdova l'objectiu del qual és donar a conéixer als estudiants l'arquitectura i el patrimoni, aixina com promoure el respecte pel mateix. En els últims anys, els patis en concurs se senyalen en tests de bardices que es coloquen flanquejant les portes, de modo que puguen ser identificats de manera clara.
El primer Festival de Patis Cordovesos va ser convocat pel alcalde de Còrdova Francisco Fernández de Taula en 1921 com a «Concurs de Patis, Balcons i Escaparats». Es varen establir tres premis de 100, 75 i 50 pessetes que varen ser repartits entre els tres únics participants: Empedrada, 8, en el barri de Santa Marina, Bon Pastor, 7, i Almanzor, 11, abdós en la Judería de Còrdova. Per l'escassa resposta veïnal, el concurs no va tornar a celebrar-se, sino que entre 1925 i 1929 es va celebrar el concurs de creues de maig en l'interior de numerosos patis, sense valorar els patis com a tal. En 1933, durant la Segona República i l'alcaldia de Francisco de la Cruz Ceballos, el concurs de patis va renàixer, varen començar a popularisar-se, presentant-se 16 patis repartits per la ciutat, en premis quantiosos per a l'época.[4][5]
Durant la Guerra civil espanyola (1936-39) el concurs va ser cancelat, retornant una volta conclosa la lluita en 1939 com un acte més de la fira cordovesa; per lo que es torna en l'any 1943 a comentar per la prensa local la necessitat de tornar al tradicional Concurs de Patis. Per a això es fa una enumeració d'alguns que en aquella época estaven adornats i eren visitats sense que hi haguera respal i concurs per part del Ajuntament. Eren els següents: carrer Leiva Aguilar 10, carrer Bon Pastor, carrer dels Àngels, Casa de les Bulas cantó a carrer Judeus. Va ser en l'any 1944, durant el mandat d'Antonio Lluna Fernández, la primera constatació de posguerra en la qual es convoca concurs, quan també s'establixen els primers criteris de valoració com l'arquitectura, la decoració i les seues característiques.[4] Els dos anys següents se celebra el Festival, encara que no es daten els premis, per lo que va a ser en 1947 quan es consolide el concurs.
Durant l'alcaldia d'Antonio Cruz-Comte, el Festival dels Patis va a evolucionar notablement, aumentant la quantia del primer premi des de les 3.000 fins a les 8.000 pessetes en 1962, últim any del seu govern. Ademés, es concedixen ajudes a patis que no han obtingut cap premi per a compensar l'esforç i la despesa. En l'objectiu d'impulsar el concurs, se celebren concerts de música clàssica i certàmens de bellea. En l'arribada de la democràcia i l'alcaldia de Juliol Anguita, es va establir que els patis deuen adornar-se en flors del temps, es prohibix la venda de beguda en el seu interior i no es valora l'actuació d'artistes flamencs. En 1980 varen ser declarats com Festa d'Interés Turístic Nacional i en 1988 entren en joc més criteris com la varietat floral, el conte de tests i arriates i l'allumenament natural. Una década despuix de dividiran els premis en dos categories: arquitectura antiga (des de el XVI fins a 1960) i arquitectura moderna (des de 1960 fins a l'actualitat).[4]
El 6 de decembre de 2012 el Festival dels Patis va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'UNESCO en una sessió celebrada en París. Durant els últims anys i per dita declaració, el número de visitants no ha parat de créixer, aplegant en les últimes edicions a superar el milló de turistes durant les dos semanes que dura el Festival.[3] En 2020 va ser la primera volta que el Festival es va celebrar en octubre per la pandèmia de covid-19, mentres que a l'any següent va tornar al més tradicional de maig.[6] En 2022 el número de participants va ser aumentat a 55 patis, ademés d'afegir-se una nova categoria: «Patis singulars», entitats, associacions o congregació religioses sense ànim de lucre ubicades dins del caixco històric.[2]
En 2023 la nova categoria de «Patis singulars» es renombró «Arquitectura singular» en la mateixa denominació: entitats, associacions o congregació religioses sense ànim de lucre. Aixina mateix, es premia al «Pati jove», pertanyent a menors de 35 anys i el premi dels quals són 800 euros.[7]
Archiu:Sstatua dedicada a los patios, Cordoba-1.jpgEstàtua inaugurada en 2015 en el barri de Sant Basilio.«La Regaora». En abril de 2014, un parell d'anys despuix de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, es va inaugurar un monument dedicat als cuidadors de patis, en la Porta del Racó, realisat per José Manuel Belmonte, que representa a una dòna en la típica filigrana cordovesa regant uns tests reals a l'estil tradicional en la canya i la llanda. Va tindre un cost de 30.000 euros que varen ser finançats per Cerveses Alhambra.[8]
«El yayo i el chiquet». En maig de 2015 es va inaugurar l'escultura del yayo i el chiquet, que representa el pas generacional de la tradició dels patis, ya que li està entregant un test al net que la rep pujat a una escala. Es troba en el barri de San Basilio, en el carrer Martín de Rosegue.[9]
«El pou de les flors». L'última escultura de Belmonte va ser instalada el 6 de juliol de 2022 en la plaça del poeta Juan Bernier.[10]
Des de l'any 2010, el Real Jardí Botànic de Còrdova entrega un guardó a la planta més destacable del Festival dels Patis, tant per les seues característiques com pel conte dels seus propietaris.