Lilium candidum

azucena (Lilium candidum)

La azucena o lliri blanc (Lilium candidum) és una planta floral, vivaç i bulbosa de porte herbáceo, que pertany a la família de les liliáceas. És originària de la regió mediterrànea i Àsia occidental, es caracterisa per les seues brots empinats i foliosos que poden alcançar fins a un metro d'altura.

S'usen pel seu valor ornamental ya que produïxen grans flors en forma de trompeta, d'un color blanc inmaculado i grans estams grocs. Produïxen una intensa i dolça fragància durant la seua floració en primavera i estiu.

Etimologia

«Azucena» prové de l'àrap andalusí السوسنة as-sūsana, a la seua volta de l'àrap clàssic سُوسَن sūsant, i a la seua volta del pelvi swsn' o el grec antic σοῦσον soûson, i en última instància del egipcíac zšn (‘flor de loto’).

Descripció

Posseïx un talle subterràneu bulboso i un atre aéreu herbàceu proveït de numerosos fulls.

Florés aparents, hermafroditas, actinomorfas, i trímeras. Estan situades en la terminació de l'escape o talle herbáceo, presenten un periantio de sis tépals blancs, lliures entre sí, proveïts de nectarios.

Androceo format per sis estams i gineceo d'ovari súpero (els demés verticilos s'inserten en el receptàcul per baix d'aquell: flors hipoginas), tricarpelar i pluriovulado.

El frut és una càpsula de dehiscencia loculicida i les llavors madures tenen color pàlit.

Atres aspectes

El gènero Lilium comprén unes cent espècies, pròpies de les zones templades de l'hemisferi boreal. Entre elles es troba la ya comentada L. candidum, que és una planta originària de Síria i Palestina, proveïda de grans flors blanques i olor penetrant. Per la blancor de les seues flors, l'ha passat a ser sinònim de purea i en este sentit s'ha incorporat a la tradició popular.

Atres espècies del mateix gènero Lilium pero espontànees en la península ibèrica són: L. martagon, la azucena selvada, que té flors de color rosat en màcules roges i viu en els boscs, sobretot en els caducifolios del pis montano, de les regions septentrionals de la Península. Té clares preferències edàfiques pels sols húmics rics en bases i també mostra excelent desenroll en els sols forestals en carbonat càlcic en el perfil. L'espècie del Pirineu és el L. pyrenaicum, que té unes bellíssimes flors grogues, i viu en comunitats herbàcees i linderos de bosc en el pis dels hayedos i abetales del Pirineu central i oriental.

Història

En l'edicte de Carlomagno Capitulara de villis vel curtis imperii apareix mencionada en el nom de lilium.

Va existir una orde de cavalleria anomenada Orde del Terrat o de les Azucenas, creada a mitan de el XI pel rei García Sánchez, cridat el de Nájera.

Taxonomia

Lilium candidum va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 61. 1753.

Etimologia

Lilium: nom genèric llatío deriva del grec antic λείριον, leirion, que generalment es referix als verdaders lliris blancs com es ejemplifica pel Lilium candidum. La paraula va ser presa del copto (Fayyumic) hleri, des de hreri, i el demótico hrry, a la seua volta pres de la paraula egipcíaca hrṛt = "flor". Meillet sosté que tant la paraula egipcíaca com la grega són possibles préstams d'un llenguage extint del Mediterràneu oriental. Els grecs també usaven la paraula κρίνον, krinon , encara que per als lliris no blancs.

Candidum: epítet llatío que significa "molt blanc".

Sinonímia

• Lilium peregrinum Mill., Gard. Dict. ed. 8: 2 (1768).
• Lilium album Houtt., Nat. Hist. 2(12): 228 (1780).
• Lilium striatum Baker, J. Roy. Hort. Soc., n.s., 4: 41 (1877), pro syn.

Noms comuns

• Castellà: azucena, azucena blanca, azucena comuna, azucena en la flor rayada de llínees purpúreas, azuzena, lilio, lliri blanc, rosa de Juno, vara de Sant Josep, lliri de Sant Antonio.

Enllaços externs

• https://web.archive.org/web/20090728091736/http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/38968/synonymie