Pont Viesgo
.jpg)
Pont Viesgo és un municipi i localitat de la comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya), situat en la comarca dels Valls Pasiegos. Per este municipi discorre el riu Pas. Un dels seus majors atractius culturals i turístics és el complex de les coves del mont Castell, format per quatre cavitats reconegudes com patrimoni de la humanitat per la seua art rupestre, encara que solament dos d'elles es poden visitar actualment (la cova de les Monedes i la cova del Castell). En els seus voltants es troba el Centre d'Art Rupestre de Cantàbria.
Pont Viesgo, i més concretament la localitat de Vargas, es troba en un creuament de camins: la carretera de Santander a Burgos (N-623) i la de la costa cantàbrica (N-634). El municipi va ser lloc de pas del ferrocarril Drassana-Ontaneda, del que permaneixen encara l'antiga estació i les vies transformades en via verda.
Símbols
Descripció de l'escut d'armes de l'Ajuntament de Pont Viesgo, Cantàbria (Segons l'Archiu d'Heràldica i Genealogia. Santander, maig de 1989):
Du en camp d'argent un Mont de Sinople (vert) carregat en la seua part baixa d'un Pont de pedra de tres ulls en el seu color natural colocat sobre roques baix el que discorre un riu en Argent i Azur.
Voreja l'escut una Filiera o Filete de Gules (roig).
Timbrat en Corona Real d'Espanya, composta d'un círcul engastat en pedres precioses compost de huit florines (vists cinc) i de fulls d'Acant interpoladas de Perles que convergixen en un Món de Azur en el Semi-meridià i l'Equador d'Or sumat d'una Creu. La Corona va forrada de Gules.[1]
Geografia
Integrat en la comarca de Valls Pasiegos, se situa a 31 quilómetros de Santander. El terme municipal està travessat per les següents carreteres:
- Autovia del Cantàbric (A-8): permet la comunicació ràpida en Bilbao i Oviedo.
- Carretera nacional N-634, alternativa convencional a l'anterior.
- Carretera nacional N-623, entre els pK 123 i 130, que unix Burgos en Santander.
- Carretera autonòmica CA-170, que es dirigix cap a Els Corrals de Buelna.
- Carreteres locals que conecten en Piélagos i Santiurde de Toranzo.
Clima
El territori municipal s'ubica en la regió climàtica de la Ibéria Verda de clima Europeu Occidental, classificada també com a clima templat humit d'estiu fresc del tipo Cfb segons la classificació climàtica de Köppen.[2]
Les principals traces del municipi a nivell general són uns hiverns suaus i estius frescs, sense canvis bruscs estacionals, sent la diferència entre l'hivern i l'estiu d'uns onze o dotze graus. L'aire és humit en abundant nuvolositat i les precipitacions són freqüents en totes les estacions de l'any, alcançant una mija anual entorn als mil doscents milímetros, en escassos valors excepcionals a lo llarc de l'any i màxims pluviométrico a finals d'autumne i en primavera.[3]
La temperatura mija de la regió ha aumentat en els últims cinquanta anys 0,6 °C, mentres que les precipitacions ha experimentat un descens del 10 %. Cada u dels anys de la série 1981-2010 varen ser clarament més secs i càlits que els de la série 1951-1980. I tot indica que les fluctuacions intra-estacionals del règim termo-pluviométrico varen ser més intenses durant el periodo 1981-2010.[4]
Naturalea
Pont Viesgo és un municipi eminentment rural en el qual existixen diversos recursos naturals d'interés. El principal és el riu Pas, que ho creua de sur a nort, primer fent de llímit en Santiurde de Toranzo, després desviant-se cap a la capital municipal, i finalment marcant el llímit en Castañeda i Piélagos.
L'orografia és prou accidentada, des dels 30 metros a la vora del riu Pas al nort fins als 815 metros del mont La Cuera, en l'extrem sur. De les seues montanyes, destaquen l'Alt de Camplé (682 m), el pic de la Capía (606 m) i el pico Castell (356 m), en la seua característica forma cònica i la seua riquea rupestre, aixina com la zona sur de la dilatada serra del Dobra, que ocupa la part central d'este municipi. L'Alt de Filles o Collado de Trescampo (292 m), en la carretera des de Pont Viesgo a Els Corrals de Buelna, permet passar de la vall del riu Pas al del riu Besaya. Deuen mencionar-se, finalment, els monts de Filles i Aés, de major altitut pero de formes més suaus, i dominats per extensos boscs caducifolios, en roures i hages. En el restant del municipi predomina l'arborat de repoblament: eucaliptos i pins per a la seua explotació industrial. La capital municipal s'alça a 71 metros sobre el nivell de el mar.
Història
En este territori, la presència humana data des de fa més de 150 000 anys, com acrediten les distintes coves que hi ha en el Mont Castell, en les que hi ha mostres que van des del Paleolític fins a l'Edat del Bronze. En época dels romans també varen estar habitats estos monts, com a prova el jaciment arqueològic del Camp Les Cerques (Filles), a on es va assentar un campament romano en capacitat de fins a dos legions, que varen participar en les guerres càntabres.
Ya en l'Alta Edat Mija, Pont Viesgo s'inclou en el vall de Toranzo, dins de la Merindad de les Astúries de Santillana. Pont Viesgo era un lloc estratègic per a la vigilància de les valls de Toranzo i Piélagos, i pas obligat cap a la replanell castellà. Les distintes poblacions de Pont Viesgo estan documentades des de l'any 1000, depenent del señorío abacial de Santa Creu de Castañeda o de Santillana de la Mar. En estos documents s'aludix al pont sobre el riu Pas, d'a on li vindria el nom al municipi. Posteriorment, va passar la vall al señorío dels marquesos d'Aguilar de Campoo, comtes de Castañeda, declarant-se la seua condició de behetría en el Pleit de les Nou Valls, fallat en 1661. Va passar llavors a formar part del Real Valle de Toranzo; no obstant, va seguir eixercint-se señorío pels marquesos d'Aguilar fins a l'any 1779, data en que va poder recuperar plenament la seua condició de realengo.
Durant els sigles XVII i XVIII, esta zona va viure una fase de desenroll econòmic, construint-se numeroses casonas que encara poden vore's hui en dia. Ya en el XVIII eren conegudes les qualitats de les aigües termals del manantial de Pont Viesgo. Pont Viesgo va ser un dels ajuntaments constitucionals, pero que com el restant d'Espanya, no va tindre plena efectivitat fins al decés de Fernando VII en els anys 1830. Vargas va ser també escenari de la batalla de Vargas, en les guerres carlistas. En 1862 les aigües del balneari varen ser declarades d'utilitat pública. A principis de el XX va començar a investigar-se i visitar-se el conjunt rupestre del Mont Castell, lo que, junt en l'existència del balneari, va determinar l'afluència de turistes a la localitat.
Demografia
Pont Viesgo conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
Núcleus de població
Pont Viesgo és també el nom de la capital del municipi. Tenia 530 habitants en l'any 2008 (INE). Està a 71 m s. n. m., junt a un pont per a creuar el riu Pas. Dista 28,5 quilómetros de la capital regional. S'ha convertit en un centre turístic. Del seu patrimoni arquitectònic destaca la «Casona de Fonts Pila», d'estil neomontañés, proyectada en l'any 1928, declarat be d'interés cultural, en la categoria de monument, per decret 68/2002, de 6 de juny.
Des de Pont Viesgo es pren una carretera cap al Mont Castell, a on es troben quatre covas en art del Paleolític: cova del Castell, cova de la Pasiega, cova dels Fumerals i cova de les Monedes, totes elles bens d'interés cultural llegalment protegits. Junt a elles hi ha un centre d'interpretació. Des d'esta localitat de Pont Viesgo partixen vàries senderes de menut recorregut de Cantàbria: la PR-S.17, cridada «El Castell», pujada de 5 quilómetros anada i regrés; la PR-S. 18, «La Capía», pujada de 12 quilómetro anada i regrés i la PR-S. 19, «Corrobárceno», circuit de 3 quilómetros anada i regrés.
Economia
Com molts uns atres municipis càntabres, se seguix eixercint la tradicional activitat agrària i ganadera, pero no aplega al 10 % de la població activa, havent cedit el lloc preponderant al sector servicis, tenint especial importància el turisme tant cultural de visita a les coves com a termal. El sector terciario ocupa a casi la mitat de la població activa.
Administració i política
L'Ajuntament de Pont Viesgo és l'institució encarregada del govern i administració municipal. Està compost per l'alcalde a càrrec del poder eixecutiu i onze regidors que eixercixen com a poder llegislatiu. Els regidors són elegits directament pel veïnat per mig de sufragi universal, mentres que l'alcalde és triat en segona instància per estos, entre els caps de llista en representació en el Ple.[5]
Óscar Villegas (Partit Regionaliste de Cantàbria, PRC) és l'actual alcalde del municipi.
Cultura
Patrimoni
Sis són els bens d'interés cultural del municipi:
- Casona dels Fonts-Pila, en la categoria de monument.
- Cova de la Pasiega, en la categoria de zona arqueològica i que forma part del lloc Patrimoni de la Humanitat Art rupestre paleolític del Nort d'Espanya.
- Cova del Castell, zona arqueològica, també Patrimoni de la Humanitat.
- Cova dels Fumerals, zona arqueològica, Patrimoni de la Humanitat.
- Cova de les Monedes, en Filles, zona arqueològica, Patrimoni de la Humanitat.
- És un dels municipis en els que es troba la zona arqueològica denominada Conjunt Arqueològic format pels jaciments de l'Espina del Gallego, Cildá, el Cantón i Camp de les Cerques; els atres són Corvera de Toranzo, Anievas, Molledo, Arenes de Iguña i Sant Feliços de Buelna.
Ademés, en este municipi es troba una de les locomotores de vapor (Udías, María, Revilla, Peñacastillo, Reyerta i Begoña 3) incloses en l'Inventari General de Cantàbria; en concret, es tracta de la locomotora Reyerta, que es troba en l'antiga estació de FEVE.
cal mencionar que en el cim del Mont Castell s'han trobat restants de lo que sembla ser una fortalea migeval, sense que hi haja documentació ni vestigis arqueològics que permeten considerar-ho un castre prerromano.
Per lo que es referix al patrimoni religiós, l'iglésia parroquial de la capital, dedicada a Sant Miguel, és dels anys 1950, si be conserva una torre de el XVII. Atres iglésies són: la de Sant Nicolás en Les Presillas, Sant Vitores en Filles, Santa María en Vargas i la de Sant Román en Aés. En esta última localitat es troba, ademés, el santuari de La nostra Senyora de la Gràcia.
En Aés poden vore's tant cases en escut de el XVII com a construccions populars en les que la solà o balcó orientat al sur corre entre dos hastiales o murs tallafocs de mampostería. En atres localitats del municipi poden vore's diverses cases senyorials que daten de l'época barroca i estan realisades en sillería.
Festes
- 20 de giner, La Perola, en Vargas.
- Segon dumenge de maig, Dia Nacional de les Vies Verdes, celebrat en tota Espanya, ací es commemora en una marcha cicloturista que recorre l'antic traçat del ferrocarril Drassana-Ontaneda
- 23 de maig, Verge de Gràcia, en Aés
- 10 de juliol, Sant Cristóbal, en Les Presillas
- 22 de juliol, La Magdalena, en Vargas
- 10 d'agost, Sant Lorenzo, en Les Presillas
- 26 d'agost, Sant Vitores, en Filles
- 1 de setembre, El Bon Succés, en Filles
- 29 de setembre, Sant Miguel Arcàngel, en Pont Viesgo
- 4 de decembre, Santa Bàrbara, en Corrobárceno
Persones notables
- Artícul principal → .
Ciutats agermanades
Premis a la localitat
En 1965 Pont Viesgo va rebre el Premi Comte de Guadalhorce, per part de la Direcció general de Carreteres del Ministeri d'Obres Públiques, pel embellecimiento i conservació de la travessia de la carretera nacional.
La localitat va ser guardonada en el premi Premie Poble de Cantàbria en 2007, despuix de valorar-se setze actuacions portades a terme en el poble, generadores d'un itinerari paisagístic en tot el núcleu de gran valor estètic i funcional.
Vore també
Referències
- ↑ B.O.C. n.º de 09/04/1991
- ↑ Ancell Trueba et al, 2012, p. 5.
- ↑ Ancell Trueba et al, 2012, pp. 7-16.
- ↑ Ancell Trueba et al, 2012, pp. 17-19.
- ↑ «Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General [TEXTO CONSOLIDADO»].BOE.(147)
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Pont Viesgo».
Bibliografia
- «Termopluviometría de Cantàbria durant el periodo 1981-2010». Agència Estatal de Meteorologia. Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2017. Consultat el 27 de decembre de 2017.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pont Viesgo.- Ajuntament de Pont Viesgo
- PR-S.17: El Castell
- PR-S.18: La Capía
- PR-S.19: Corrobárceno
- Pont Viesgo en Cantàbria Infinita
- Pont Viesgo en Cantàbria 102 municipis
- Pont Viesgo en Cantàbria Jove
- Guia Turística
- Informació de les coves de Pont Viesgo i rutes per les afores
- Passege en 3 dimensions per Pont Viesgo ademés de guia turística de la zona
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente Viesgo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.