Anar al contingut

Cova del Castell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cova del Castell

La cova del Castell és un jaciment arqueològic enquadrat en el complex de coves del mont Castell, situat en Pont Viesgo (Cantàbria, Espanya). Està inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de juliol de 2008, dins del conjunt «Cova de Altamira i art rupestre paleolític del rebanc cantàbric».[1]

La cova va ser descoberta en l'any 1903 per Hermilio Alcalde del Riu, un dels pioners en l'estudi de les primeres manifestacions rupestres de Cantàbria. L'excavació a càrrec d'Hugo Obermaier i Paul Wernert va durar de 1910 fins a 1914. Va ser finançada pel príncip Alberto I de Mónaco. Antany, l'entrada de la cova era de menor tamany que en l'actualitat, ya que va ser ampliada en les primeres excavacions arqueològiques del vestíbul. Les evidències arreplegades en el nivell 18 del jaciment arqueològic semblen demostrar la convivència d'abdós Homo: el neandertal i el sapiens fa uns 30 000 anys, milenis abans de les primeres pintures de la pròpia cova d'Altamira.[2]

Excavacions arqueològiques en la zona de l'entrada a la cova del Castell (2024).

A través de la citada entrada s'accedix a les diferents sales en les que s'ha descobert una larguísima seqüència, des del Paleolític Inferior fins a l'Edat del Bronze, en una estratigrafia que comprendria 120 000 anys. En ella s'han trobat més de 150 figures que ya estan catalogades, entre les que destaquen els gravats de vàries ciervas en omóplatos en acabaments rayados a modo de sombrejat. Una atra de les figures a destacar és la de la constelació Corona Borealis, que estaria entre les més antigues representacions estelars conegudes.[3]

Entre les pintures representant a la fauna que va coexistir en els successius grups humans que varen poblar la cova i distints símbols de significat desconegut destaquen el conjunt de mans en negatiu, més de cinquanta. Segons l'anàlisis realisat per l'arqueòlec Dean R. Snow, la majoria de les mans pertanyen a dònes, lo que qüestiona la suposició tradicional de que els artistes de les cavernes eren varons.[4]

Algunes d'estes pintures podrien ser les més antigues conegudes, en una antiguetat superior als 40 000 anys.[5]

Restants paleontológicos

En este jaciment s'han trobat fragments d'ossos que evidencien rituals relacionats en la mort,[6] o senyals d'haver segut depredados.[7]

Un dels pocs restants humans del Pleistoceno de Cantàbria va ser trobat en esta cova. Va pertànyer a un neandertal.[8]

Referències i notes

  1. ↑ «Cave of Altamira and Paleolithic Cave Art of Northern Spain». UNESCO Culture Sector. Archivat des de l'original, el 1 de novembre de 2012. Consultat el 17 de febrer de 2013.
  2. ↑ Pérez, José Luis. «Neanderthales i homo sapiens varen conviure en la cova del Castell: El director de les excavacions, Federico Bernaldo de Quirós, alvança els resultats de l'última campanya»(HTML), ediariomontanes.és, El Diari Montañés (Grup Vocento)(Pont Viesgo (Cantàbria)), 31 de juliol de 2011. Consultat el 1 d'agost de 2011.
  3. ↑ http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/871930.stm
  4. ↑ Snow, Dean R.(2013).«Sexual Dimorphism in european upper paleolithic cave art».American Antiquity.Society for American Archaeology.78(4): 746–761.doi:10.7183/0002-7316.78.4.746.
  5. ↑ «U-Séries Dating of Paleolithic Art in 11 Caves in Spain» (en anglés). Science.
  6. ↑ https://elpais.com/elpais/2019/08/13/ciència/1565716811_677793.html
  7. ↑ ¿El caçador caçat? Un fragment de cràneu humà en la cova del Castell
  8. ↑ El premolar neandertal de la cova del Castell, peça del més del MUPAC

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cova_del_Castell&oldid=1454637»