Iglésia de Sant Pedro (Terol)
La iglésia de Sant Pedro de Terol és una iglésia de el XIV pertanyent a l'arquitectura mudéjar d'Aragó, declarada Patrimoni de la Humanitat.[1] El seu campanar, la torre de Sant Pedro, és l'eixemple més antic del mudéjar turolense i data de el XIII. L'interior del temple va ser decorat entre 1896 i 1902 en estil moderniste neomudéjar per Pablo Monguió Segura i l'artiste plàstic Salvador Gisbert, que varen erigir, ademés, un nou claustre. En una de les seues capelles laterals varen yacer els Amants de Terol. Des de 2005 es visita, en el Mausoleu dels Amants, un espai museístic construït anex a l'iglésia.
Història
[editar | editar còdic]
En 1220 dos discípuls de Sant Francisco d'Assís, Juan de Perusa i Pedro de Saxoferrato, varen fundar en Terol un convent franciscano l'ermita del qual de Sant Bartolomé va ser derribada per orde del arquebisbe de Saragossa García Fernández d'Heredia, per a iniciar en 1392 la construcció de l'iglésia que hui es contempla.
En 1555 es varen descobrir les mòmies d'Els Amants de Terol en el subsol d'una de les capelles laterals, que a partir d'eixe moment estaria dedicada a capella dels Amants. En ella es va estajar un retaule dedicat a Sant Cosme i Sant Damián esculpido per Gabriel Joly, artífex del retaule de la catedral turolense, abans de 1537.
L'iglésia consta d'una elevada nau única de cinc trams en capelles laterals entre els contraforts, àbsit poligonal i cor alt als peus. Es cobrix en voltes de crucería senzilla reforçades per arcs fajones apuntats i transmet una gran sensació d'unitat i amplitut.
En el hastial occidental del temple s'obri un gran rosetón en la zona superior i la portada principal en la zona inferior, oberta per mig d'un arc deprimit rectilíneo emmarcat per arquivoltas apuntades i abocinadas arrematades per un gablete i flanquejades per pináculos, mentres que la portada secundària es localisa en el mur de l'Epístola i és d'estructura similar a la descrita, pero de menors proporcions.
En la seua construcció varen intervindre Conrat Rei i Gonzalvo de Vilbo, mestres que treballaven habitualment per a la família Fernández d'Heredia.
La torre-campanar
[editar | editar còdic]La torre de Sant Pedro és l'exponent més antic del mudéjar turolense. Construïda en l'últim terç de el XIII, es va adossar als peus de l'iglésia originària, anterior a l'actual edifici.
El claustre
[editar | editar còdic]El claustre de l'iglésia de Sant Pedro en Terol constituïx un dels escassos eixemples d'espais claustrales de l'art mudéjar en Aragó. Va ser construït en la segona mitat del sigle XIV adossat a l'iglésia, per encàrrec testamentario de l'acabalat turolense Francisco Muñoz, el qual va ser enterrat en una de les capelles de la pròpia iglésia. D'estil gòtic-mudéjar, està construït en rajola i conta en volta de crucería. Va contar en un aljibe situat en el pati, encara que actualment no es conserva. Si be es pensava fa vàries décades que la fàbrica medieval havia segut derribada i reconstruïda, hui dia està demostrat que entre 1901 i 1902 el claustre va ser reformat i redecorado per l'arquitecte Pablo Monguió, donant-li un aspecte neogótico. En dita actuació, es varen afegir finestrals de tracería i ménsulas figurades.
En 2007 ha segut restaurat, realisant-se també l'excavació arqueològica, localisant-se vàries criptes funeràries del sigle XVII i XVIII, convertides en osarios. Entre el material arqueològic recuperat, descolla una estela funerària medieval decorada en una creu i en les claus de Sant Pedro.
La necròpolis medieval
[editar | editar còdic]En motiu de les obres de remodelació d'Entorn del Mausoleu dels Amants, en 2004 es va descobrir una necròpolis medieval del sigle XIII, que ocupava la superfície del propi Mausoleu i del pati d'accés. L'investigació arqueològica va permetre identificar-la en el cementeri de la primitiva iglésia de Sant Pedro. Despuix de la construcció de l'actual edifici del temple en el sigle XIV, l'àrea funerària es va abandonar passant a ser usada com a simple pati o corral.[2]
L'espai arqueològic en el pati de l'iglésia Sant Pedro
[editar | editar còdic]Anexe a l'iglésia i la claustre, el cridat pati-jardí va servir com a cementeri parroquial durant els sigles XVII-XIX. En 2006, 2013 i 2014 s'ha realisat l'excavació arqueològica, localisant-se els restants de tres vivendes de la Baixa Edat Mija, que varen ser destruïdes a finals de el XV, sense que es tornara a urbanisar este espai.[3] Alguna de les estàncies conservaven una altura de 3 m d'altura. L'última ocupació del solar correspon a un taller de vidre bufat de el XVII, en el que han aparegut cinc menuts forns circulares de fundició. Tots els restants constructius arqueològics s'han conservat baix l'actual paviment del pati.
No obstant, la troballa més important correspon en un extens arbellón o galeria tancada que travessa part del pati, i que formava part del aqüeducte Els Arcs, denominat en la seua época Duta de les Aigües, infraestructura de el XVI per a l'abastiment d'aigua en la ciutat, obra dissenyada per Pierre Vedel. La galeria servix com a protecció a la conducció d'aigua a través de arcaduces, situada en el seu interior. El arbellón es conserva en perfecte estat, i es pot recórrer el seu interior fins a alcançar l'edifici de l'Espai Amants, a on s'interromp.
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]Va ser declarada monument històric-artístic (hui be d'interés cultural) el 3 de juny de 1931. l'Unesco va senyalar l'iglésia de Sant Pedro com un dels edificis representatius del conjunt mudéjar de Terol, declarat Patrimoni de la Humanitat en 1986,[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mudejar Architecture of Aragon». UNESCO Culture Sector. Consultat el 16 de febrer de 2013.
- ↑ Franco Calvo, J. (2006): "Excavacions arqueològiques en l'entorn del Mausoleu dels Amants de Terol", Kausis 4.
- ↑ Hernández Pardos, A. (2010): "El pati de l'iglésia de Sant Pedro en Terol", Arqueologia Aragonesa 2006.
- ↑ Pàgina oficial de Patrimoni de la Humanitat de UNESCO
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Pedro (Terol).- Fundació Amants de Terol. Informació sobre l'iglésia, la torre i el mausoleu dels amants de Terol. Visita virtual a Sant Pedro.
- L'Iglésia de Sant Pedro en el Portal de Patrimoni Cultural d'Aragó
- Iglésia de Sant Pedro de Terol, en Artehistoria.
- Iglésia i Torre de Sant Pedro en Redaragón, El periòdic d'Aragó.
- [enllaç trencat].
- Part d'este text pren com a referència la declaració de Be d'Interés Cultural publicada en el BOA n.º 22 de data 2 de juliol de 2004, ORDEN de 16 de juny de 2004 del Departament d'Educació, Cultura i Deport [1] archivat en Wayback Machine., per la que es completa la declaració originària de Be d'Interés Cultural de la «Iglésia de Sant Pedro» en Terol, i s'ajusta al artícul 13 LPI.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Pedro (Teruel)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Bens d'interés cultural de la província de Terol
- Iglésies de la província de Terol
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Espanya (Arquitectura mudéjar d'Aragó)
- Iglésies d'Aragó del sigle XIV
- Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931
- Iglésies dedicades a Sant Pedro
- Iglésies mudéjares d'Aragó
- Edificis i estructures de Terol
- Patrimoni de l'Humanitat