Anar al contingut

Riu Cardener

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Cardener

El Cardener és un riu del noreste de la península ibèrica, afluent del Llobregat. Discorre per la comunitat autònoma espanyola de Catalunya, per les comarques de Solsonés i Bages, Barcelona.

Curs

Erro al crear miniatura:
Una de les fonts del Cardener

Té un cabal mig de 6,5 m³/s. Naix a una altitut d'aproximadament 1100 m, en les Fonts del Cardener, situades en una vall entre les serres del Port del Comte (2332 m) i la del Verd (2271 m), en el terme municipal de Menge i Pedra (Solsonés), i desemboca en el riu Llobregat en el terme de Castellgalí, despuix de 87 km de recorregut.

En el seu caixer es troben els embassaments de La Llosa del Cavall i Sant Ponce, situats respectivament en els térmens de Sant Lorenzo de Morunys i Clariana de Cardener. Este últim va ser proyectat en 1921. En abdós poden practicar-se deports aquàtics.

A lo llarc del seu curs travessa els térmens municipals i poblacions de Sant Lorenzo de Morunys, Solsona, Olius, Clariana de Cardener, Cardona, Suria, Callús, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa i Castellgalí.

Apareix descrit en el quint volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:[1]

CARDENER: r. en la prov. de Lleida, part. jud. de Solsona, térm. del l. de Menge: té orige d'una font abundant que naix en el espresado térm. i á la curta dist. d'1 leg., du ya prou aigua per a donar impuls á 6 o 7 rodes de molí. Té el seu curs de S. á N., i en el seu trànsit de 12 leg., fertiliza moltes terres que es troben á la seua der. é izq.; per este costat es troben els pobles de Castelló, Besora, Naués, Suria, Fuencadella i Manresa, i per aquell Sant Llorens, Guixes, Torrens, Olius, Joval, i Clariana, penetrant ya en el part. de Berga, prov. de Barcelona, i d'este al de Manresa, passant abans per les jurisd. de Cardona i Sant Joan de Vilatorrada per a reunir-se una miqueta mes avall al Llobregat baix dels murs de la c. de Manresa; en mig de la confluència del qual queda esta enclavada. En tot el seu curs es troben algunes palanques de fusta per a facilitar el seu pas d'un costat á un atre; 2 d'estes estan recolzades en les penyes que hi ha en abdós costats: tambien es troba un pont de pedra de 3 arcs, l'antiguetat dels quals s'ignora per la sensible perduda dels archius de la c. de Solsona. Són varis els r. i rieres que se li reunen abans de juntar-se en el citat Llobregat; els principals pel seu der. són els cridats Riunegre o r. Negre, Va salar, Sentis, Rapadell i les aigües que es desprenen de varis monts, formant rieres: pel seu izq. els denominats Aiguadora, Nauel, Ortons i Tordell en les aigües que tambien se li agreguen dels monts que troba á el seu pas. Es crien en ell escelentes truchas i esquisitas anguiles i barps. La profunditat del seu caixer en varis punts del seu trànsit, i el seu curs entre terreny montuoso i quebrado, fa que este r. reporte escassos beneficis á els pobles per a on pansa.
(Madoz, 1846, pp. 553-554)

Afluents

AFLUENTES EN EL SOLSONÈS
Per la dreta Distància des de
el naiximent
Per l'esquerra
0,4 km Rasa de Coll de Port
1,4 km Torrent dels Horts
Rasa del Calç Sant 1,9 km
Rasa del Voluntari 2,2 km
3,1 km riu Mosoll
3,6 km Riuet de la Pedra
Torrent dels Plans 5,8 km
6,3 km Riguera de Casabella
Torrent dels Salines 7,1 km
8,0 km Aigua de Valls
Rasa dels Valls 8,2 km
9,2 km Els Set Riberetes
Riguera de Sobirana 9,4 km
10,9 km Rasa dels Cases
Rasa de Torroella 11,5 km
Rasa de Vilamala 11,9 km
12,8 km Rasa de Revell
Rabeig del Cavall 13,2 km
Rasa de Capdevila 13,6 km
14,3 km Rasa de Sòria
Rasa de Torrenteller 15,1 km
Rasa de la Salada Vella 15,5 km
Rasa de Puitdeponç 17,4 km
Rasa del Puit 18,0 km
18,6 km Rasa de Peà
Rasa de Santandreu 18,9 km
Rasa de Vilanova 20,1 km
Rasa de Meix 21,3 km
Rasa de Sant Joan 23,6 km
24,5 km Rasa de Sociats
Ribera del Llissó 24,8 km
26,0 km Torrent de l'Alguer
27,1 km Rasa de Calç Cases
29,5 km Torrent d'Albereda
Rasa Perpètua 29,8 km
Rasa de Font Salada 30,9 km
32,3 km Rasa dels Ensorrats
Rasa de Sant Miquel 33,1 km
Rasa de la Flauta 33,2 km
33,3 km Rasa de Garrigó
34,2 km Rasa del Soldre
Riu Negre 36,1 km
Rasa del Rèvol 36,6 km
AFLUENTES EN EL BAGES
38,1 km Torrent de Sant Grau
39,7 km Riu Aigua d'Ora
40,7 km Torrent de Malamata
Torrent de Menge 40,9 km
Torrent del Cadenes 41,0 km
45,7 km Riguera de Navel
47,2 km Riguera de Valldeperes
Torrent de Tresserres 50,2 km
Torrent de la Fàbrega 54,7 km
Torrent de Davins 55,4 km
Riguera de Sale 57,2 km
Riguera de Coaner 59,3 km
62,2 km Riguera d'Hortons
65,0 km Riguera de Tordell
65,5 km Riguera de Camprubí
Torrent de Calç Mateu 66,7 km
67,4 km Torrent de Boadella
Torrent de Jaumandreu 70,8 km
71,7 km Riguera de Bellver
Rasa de Calç Marquès 72,0 km
73,4 km Riguera de Joncadella
Riguera de Fals 75,3 km
Riguera de Rajadell 82,7 km
Riguera de Cornet 86,3 km
88 km ⇒ Confluència en el riu Llobregat

Referències

  1. ↑ Madoz, 1846, pp. 553-554.

Bibliografia