Riu Llobregat
El riu Llobregat és un riu del nordest de la península ibèrica que discorre per Catalunya, Espanya. Naix en el municipi de Castellar de Nuch i desemboca en el mar Mediterrànea.
Etimologia
[editar | editar còdic]Existixen a lo manco dos hipòtesis sobre la seua etimologia:
- Vindria del llatí rubricatu, el significat del qual és 'roig',[1] que s'hauria transformat en lubricatu per dissimilació. És possible que esta paraula s'haja mesclat en lubricus ('esvarós').[2]
- Equivaldria al terme castellà lóbrego, ombrós (en català llòbrec, fosc), tal volta pel seu curs encaixat de nort a sur, lo que fa que el fondo del riu sempre reba poca insolación, tant en el matí com durant la vesprada. Este fet resulta prou evident durant la vesprada en Monistrol, junt al Montserrat.
Geografia
[editar | editar còdic]El seu naiximent es localisa en Castellar de Nuch a 1259 m d'altitut en la serra del Cadí i la seua desembocadura en el mar Mediterrànea, en El Prat de Llobregat. La totalitat de la seua conca es troba en Catalunya. Travessa la cordillera Llitoral, alternant-se l'aprofitament industrial, en els desfiladeros en l'agrícola en les planures. Desemboca formant una delta pantanoso. En eixa zona es troben numeroses localitats que en el seu temps varen ser essencialment agrícoles i que inclouen Llobregat en el seu nom, com Sant Baudilio de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Hospitalet de Llobregat. El riu supera els 170 km de llongitut i té una conca de 4948 km².
En la conca del Llobregat es varen situar numeroses indústries en els sigles XIX i XX que varen aprofitar la seua energia i aigua, destacant les anomenades «colónies industrials». L'aigua del riu rep numerosos aportes de contaminació per indústries i per residus líquits dels núcleus urbans situats a lo llarc del seu curs, encara que es fan esforços per disminuir-los. Ademés, el Llobregat sofrix hui una font peculiar de contaminació pels residus de les mines de potassi, que fan que la seua salinitat siga elevada.
La conca del Llobregat és la font de l'aigua de beguda per a poblacions com Sabadell, Hospitalet o bona part de la mateixa Barcelona. La contaminació de la seua aigua planteja problemes per la formació de trihalometanos, composts orgànics de clor i bromo que es formen en desinfectar l'aigua en clor per a eliminar virus i bactèries, i que poden causar càncer. La contaminació del riu en sals de potassi condiciona un predomini de trihalometanos bromados en l'aigua de beguda procedent del Llobregat, fenomen infreqüent.
En la desembocadura, el nivell del seu caixer es troba sobre la planura llitoral, per lo que ha ocasionat greus inundacions (com en 2005) que alcancen, inclusivament, a la zona de l'aeroport d'El Prat. Això es deu a que la gran cantitat de sediment que ha arrastrat a través del temps ha elevat el nivell del caixer i també el dels propis dics naturals que ho llimiten. Estos dics presenten breches que no resistixen les riuades més fortes, especialment, cap al sur. En 2004, el caixer del riu Llobregat va ser desviat 2 km cap al sur en el seu tram final, des del pont de Mercabarna, per a permetre l'ampliació del port de Barcelona.
Afluents
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Els seus principals afluents són el riu Cardener i el riu Noya, que rega un àrea de famós aprofitament vitivinícola.
Per la marge dreta:
Per la marge esquerra:
Image de satèlit
[editar | editar còdic]- La confluència del Noya en el Llobregat prop de Martorell nos mostra, al mateix temps, els nivells de contaminació de les aigües d'abdós rius als que ya s'ha fet referència i, en contrapartida, l'us intensiu de dites aigües (en este cas, del Noya o Anoia) per al cultiu en chicotetes parceles o horts familiars d'uns 100 m²: [2]
Font: WikiMapia Plantilla:Panorama
Vore també
[editar | editar còdic]- Hidrografia d'Espanya
- Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
- Anex:Espais naturals protegits de Catalunya
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Classicat (en català)
- ↑ Els topònims de la Segarra [1] archivat en Wayback Machine.(en català)
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «El Bastareny». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «El Cardener». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «Riera de Magarola». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «L’Anoia». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «L’Arija». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «Riera Gavarresa». L'Enciclopèdia.cat.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Llobregat.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Llobregat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.