Anar al contingut

Riu Aigua d'Ora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Aigua d'Ora

El riu Aigua d'Ora és un curs d'aigua del noreste de la península ibèrica, afluent per l'esquerra del Cardener. Discorre per les províncies espanyoles de Lleida i Barcelona.

Curs

Discorre per les províncies de Lleida, a on naix, i Barcelona.[1] Es tracta d'un riu prepirenaico de les comarques del Bergadá, Solsonés i Bages, afluent del marge esquerre del riu Cardener en el que desagua prop de Cardona a 414 m d'altitut.

És de règim nivopluvial, en un màxim en maig -de fusió i pluges- i un atre secundari en novembre -pluvial-, i un mínim en agost i en febrer. Naix al peu de la Roca Gran de Ferrús, en la serra de Ensija, en el terme de Gósol. Rep el nom de «Aigua de Llinars» fins a la població de Llinars. Despuix de passar el coll de Sant Pedro de Graudescales travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Bergadá i del Solsonés pero a partir de Sorbixca la vall s'eixampla. Part del seu curs estaria protegit un Lloc d'Importància Comunitària.

Apareix descrit en el quinzé volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

AYGUADORA. r. de la prov. de Barcelona, part. jud. de Berga: té el seu naiximent en els térm. de Gosol i Castell (prov. de Lleida) de 2 menuts manantiales; du el seu curs de N. á S., en que la seua direccion penetra en el terr. de Sorribas, a on es junten abdós ramals; corren asi units servint de linea divisòria á les 2 prov. espresadas; conserva el nom de Ayguadora fins a entrar en la jurisd. del l. de Navés, sit. á el seu der., a on li canvia prenent el de Biudasaes, en el qual aplega á la c. de Cardona, en que el seu térm. desagua en el r. de Cardoner: dona moviment en el trecho per a on discorre, á varis molins harineros, i rec á fèrtils heredades, en els pobles i cas. de Castell, Cisquer, Calleri, La-Selva, Valdera, Navés i Llinás que es troben á la seua der.; i els de Janes, Paguera, Sorribas, Trentalatje, Paguerolas, Villardein, Sorbixca i Corominas, sit. al seu izq.; encara que de curt cabal, és de curs perenne, i cria prou peixca.
(Madoz, 1846, p. 200)

Térmens municipals

Des del seu naiximent, el Aigua d'Ora passa successivament pels següents municipis i comarques.

M o n i c i p i o s[2]
Llongitut (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Gòsol 581 1,47 %
Per l'interior del municipi de Guixers 252 0,64 %
Fent de frontera entre Guixers i Fígols 2.995 7,58 %
Per l'interior del municipi de Montmajor 2.398 6,07 %
Per l'interior del municipi de Castellar del Riu 3.248 8.22 %
Hacciendo de frontera entre Guixers i Castellar del Riu 230 0.58 %
Per l'interior del municipi de Guixers 3.725 9,43 %
Per l'interior del municipi de Navès 12.741 32,25 %
Fent de frontera entre Navès i Montmajor 2.720 6,91 %
Per l'interior del municipi de Navès 1.682 4,26 %
Fent de frontera entre Navès i Montmajor 405 1,03 %
Per l'interior del municipi de Montmajor 2.885 7,30 %
Fent de frontera entre Cardona i Montmajor 2.217 5,61 %
Per l'interior del municipi de Cardona 3.417 8,65 %
C o m a r c a s
Llongitut (en m.) % del recorregut
Per l'interior del Solsonés 18.400 46,58 %
Per l'interior del Bergadá 9.111 23,06 %
Fent de frontera entre el Solsonés i el Bergadá 6.358 10,10 %
Per l'interior del Bages 3.417 8,65 %
Fent de frontera entre el Bages i el Bergadá 2.217 5,61 %


Referències