Parc nacional de Cabañeros
El parc nacional de Cabañeros és un espai natural protegit espanyol de les províncies de Ciutat Real i Toledo.[1] Junt en les Taules de Daimiel, és un dels dos parcs nacionals presents en la comunitat autònoma de Castella-la Mancha. També conta en atres figures de protecció en el marc de la Ret Natura 2000: és una Zona d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA) i un Lloc d'Importància Comunitària (LIC). En 104 565 visitants anualment (2016), Cabañeros és el parc nacional espanyol menys visitat.[2]
El parc nacional de Cabañeros alberga una de les millors representacions espanyoles de bosc mediterràneu, tant pel seu elevat grau de conservació, com per la representativitat dels distints sistemes ecològics associats. Entre els seus principals valors naturals estan els boscs i xares mediterrànees, alguns enclavaments relícticos de vegetació atlàntica, boscs de ribera, turberas i herbars, en la flora i fauna associada a cada uns d'estos ecosistemes, entre les que es troben algunes espècies en perill d'extinció com l'àguila imperial.
Deu el seu nom a les barracas utilisades tradicionalment per pastors i carboneros com a refugi temporal d'sus labores en el camp. Estes cabanyes de forma cònica es techaban utilisant vegetació de l'entorn i eren usades pels pobladors dels Montes de Toledo.
El parc nacional de Cabañeros va ser declarat en 1995, pero sèt anys abans, en 1988, ya havia segut declarat parc natural per la Junta de Comunitats de Castella-la Mancha com a frut de la generalisada reivindicació popular per evitar que Cabañeros es convertira en un camp per a maniobres i pràctiques de tir de l'eixèrcit.
Localisació
[editar | editar còdic]El parc nacional de Cabañeros es troba situat en els monts de Toledo, en Castella-la Mancha, al noroest de la província de Ciutat Real i suroest de la de Toledo. S'emmarca entre les serres de Rocigalgo i el Chorrito, al nort, i la serra de Miraflores al sur; a l'est pel riu Bullaque i a l'oest pel riu Estena, abdós afluents del riu Guadiana. Inclou els massiços del Chorrito i Rocigalgo (1448 metros).
El parc té una superfície de 40 856 ha, comprenent terreny de sis térmens municipals: dos de la província de Toledo, Hontanar i Els Navalucillos, i quatre de la província de Ciutat Real, Alcova dels Montes, Horcajo dels Montes, Navas de Estena i Retuerta del Bullaque.
En les seues antípodes exactes es troba el parc nacional de Tongariro, en Nova Zelanda.
Mapa perimetral
[editar | editar còdic]Paisage
[editar | editar còdic]El paisage del parc nacional de Cabañeros presenta grans contrasts, podent dividir-se en unitats molt representatives de la zona dels monts de Toledo: la raña i la serra.
La raña és una gran planura d'aproximadament 8000 hectàrees d'extensió situada en el surest del parc, l'orige del qual és la farcidura en materials circumdants que es va produir fa uns tres millons d'anys. En la década de 1960 es va eliminar part del bosc i la xara que la cobria, per a dedicar-la a cultius de cereal, i a partir de llavors es va convertir en l'herbar arborat actual, en algunes zones que conserven la vegetació original, com la denominada el “Taque del Portugués” o alguns de les afores de la Colada de Navalrincón.
Les serres són les zones de relleu montanyós corresponents al nort, el centre i l'oest del parc (la major part de la seua superfície), oscilant la seua altura entre els 650 i els 1448 metros del seu cim més elevat, el Rocigalgo. Es troben cobertes de boscs i xares, i en elles també poden observar-se pedrizas descobertes de vegetació. Els boscs més abundants són els encinares, alcornocales, quejigares, rebollares, i de ribera al voltant dels cursos fluvials. La xara més abundant és el jaral-brezal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. «Ret de Parcs Nacionals». Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2016. Consultat el 29 d'agost de 2013.
- ↑ Anuari Nacional d'Estadística. Número de visites als parcs nacionals
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de Cabañeros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.