Jaciment fenicio de Sa Caleta

Jaciment fenicio de Sa Caleta

El Mixto ha segut el descobriment més important dels últims vinticinc anys d'arqueologia en les Pitiusas. La seua importància científica recau que és l'únic exponent d'anàlisis per a la fase més antiga de la colonisació fenícia d'Eivissa. El jaciment de Sa Caleta forma part del lloc Patrimoni de l'Humanitat denominat yacimiento fenicio de Sa Caleta, declarat per l'Unesco en 1999.

Localisació

Es troba en una chicoteta península que queda entre la plaja dones Codolar i el Puig d'és Jondal, en la costa sur de l'illa. Les senyes geogràfiques més indicatius són els 9,5 km que la separen per terra i en llínea recta del Puig de Vila, i les 9,4 milles marítimes que separen Sa Caleta de la boca de la baïa d'Eivissa.

La superfície d'esta península és llaugerament sinuosa, pero predominantment plana, i té una altura màxima de 17,29 m sobre el nivell de la mar. Està separada de terra ferma per un torrent que desemboca en l'extrem nordest i forma una chicoteta baïa que està protegida dels vents del sur, suroest i oest, que en hivern i autumne, apleguen a provocar temporals i ones importants. Per este fet els fenicis varen fer servir esta cala com a port natural i encara hui en dia és un refugi per a les barques de peixca.

Les coordenades del jaciment són :

• Extrem occidental: </noinclude>
• Extrem oriental: </noinclude>
• Extrem septentrional: </noinclude>
• Extrem meridional: </noinclude>

Moneda fenicia trobada en Eivissa, d'aproximadament l'any 200 abans de Crist.

El jaciment de Sa Caleta pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia.

Història

La superfície conservada de Sa Caleta és d'unes quatre hectàreas. Se sap que l'assentament fenicio va aplegar a tindre més de sis, pero a causa de l'erosió del terreny i la destrucció antrópica solament es conserven tres en bon estat.

Cap als anys 600-900 a. C., Sa Caleta va ser abandonada de manera total i definitiva. Els pobladors fenicis es varen instalar en la baïa d'Eivissa a on varen fundar la ciutat d'Eivissa, un lloc que, a la llarga, responia millor a les expectatives d'organisació i creiximent que els fenicis havien vist en esta illa. Sobre la naturalea de la primera ocupació de la baïa d'Eivissa, sembla evident que es pot parlar d'una simple escala portuària per a navegació, quan es va fundar este assentament varen ser considerats factors clau com l'evident aptitut topogeográfica aixina com l'excelent port natural i el seu territori circumdant en un gran interés agrícola. També l'esplèndit mont que domina tota la costa sur de la baïa, el Puig de Vila, tenia una excelent topografia per a la construcció d'una plaça forta (o ciutadella) marítima.

Atres jaciments

Els jaciments més importants d'esta zona de la baïa d'Eivissa són:

• El Puig dones Molins: la part baixa del Puig dones Molins i més concretament, els peus del seu alvertent nornoroeste constituïxen una zona ocupada per un dens grup de tombes arcaiques d'incineració. L'àrea ocupada per esta necròpolis no és inferior als 8000/10 000 metros quadrats. La cronologia d'esta necròpolis ronda entre el segon quart de el VI fins al primer del V a. C..
• El Castell i Almudaina d'Eivissa: són dos construccions militars que ocupen el cim del Puig de Vila, a on es va instalar la ciutat d'Eivissa, Les intervencions d'urgència realisades en 1988-1989 i que varen tindre lloc tant en el recint del castell com de l'almudaina varen demostrar que des del primer moment que es detecta la presència fenícia en la baïa d'Eivissa, els fenicis varen construir en el cim del mont algun tipo d'instalació.
• Sa punta de Joan Tur Esquerrer: és un jaciment situat en les protuberàncies rocoses que finalisant en penya-segat, definixen la costa meridional del Puig de Vila (és Soto). En esta zona els fenicis disponien d'algun tipo d'instalació fixa, hui totalment desapareguda.

Troballes diverses en l'acrópolis d'Eivissa: en els baluarts i en la fortificació renaixentista d'Eivissa hi ha interessants elements trobats, com ánforas, trípodes, figures de plom, etc.

• L'illa Plana: en este illot, que emergix front a la boca noroest de la baïa d'Eivissa es troba un jaciment a on es varen trobar diverses ánforas i objectes proto-ebusitanos.