Cova de Santimamiñe
La cova de Santimamiñe està situada en la localitat viscaïna de Cortézubi, en el País Vasc (Espanya). En ella s'han trobat restants i pintures rupestres datats en el Paleolític Superior, en el periodo Magdaleniense (entre 14 000 i 9000 anys a. C.). Està considerada com un icon de la cultura viscaïna i el seu principal jaciment prehistòric. Està inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de juliol de 2008, dins del conjunt «Cova de Altamira i art rupestre paleolític del rebanc cantàbric».[1]
Situació i toponímia
[editar | editar còdic]La cova se situa en el barri de Basondo, de Cortézubi, població propenca a la localitat de Guernica i Luno, al peu del mont Ereñozar (448 m s. n. m.), a 150 metros sobre el nivell de la mar, prop de l'ermita de Sant Mamés (Santi Mamiñe en vasc), de la que pren el nom), en la conca del parc natural d'Urdaibai. En un primer moment, la cova és referida com "cova de Basondo", i aixina apareix descrita en les actes del seu descobriment i de les seues primeres exploracions. Existixen algunes referències com "cova de Cortézubi".[2]
La cova se situa enfront del bosc de Oma, també cridat bosc encantat de Oma, per albergar l'obra artística realisada pel pintor i escultor vasc Agustín Ibarrola.
Descobriment
[editar | editar còdic]A començ de el XX, en les seues dos primeres décades, les troballes de coves en art parietal paleolític es varen incrementar. Entre ells es troba el de Santimamiñe. En 1916 uns chavals varen ser en busca d'aventura i es varen adinsar en la cova trepant (per a on ara es troba una llínea negra indicant el camí pel que varen ser). Varen arrancar unes estalactites jagantes i varen descobrir un passera secret en el que es varen adinsar i varen trobar les pintures. No els varen donar cap importància, pero poc temps despuix, el 7 d'agost de 1916, el compositor Jesús Guridi es va hostajar en un balneari de Cortézubi. El fill de l'amo, José F. Bengoechea, li va contar que en una excursió en giner d'eixe any i junt a uns amics, havien vist dibuixos "chiminos"[3] en una cova de la zona. Interessat pel relat, el compositor vasc va organisar una excursió en Bengoechea i el restant de chiquets. L'11 d'agost de 1916, el compositor s'adinsava en ells en la cova, comprovant que es tractava de pintures rupestres. Guridi va comunicar la troballa en Bilbao a Manuel Losada, vocal de la Comissió de monuments de Viscaya, qui despuix d'acompanyar a Guridi a la cova va donar coneiximent oficial a dita comissió, en una reunió que figura en un acta del 15 de maig de 1917 de dita comissió,[4] a la que el compositor va ser invitat per a expondre els detalls de lo que havia descobert. En esta junta, es va otorgar veracitat a la troballa, acordant invitar al president de la diputació a la següent reunió per a la comunicació oficial.[5]
Despuix del descobriment, les coves varen ser examinades pel Abbé Breuil, invitat per la comissió de Monuments de Viscaya, el 16 de setembre de 1917,[6] qui va fer la primera certificació oficial de l'antiguetat de les pintures. Més vesprada es varen realisar varis estudis i excavacions. L'estudi principal es va portar a terme entre 1917 i 1918, i en ell varen participar Telesforo de Aranzadi, José Miguel de Barandiarán i Enrique Eguren. En este estudi es va excavar el jaciment de l'entrada de la cova, en el que s'han realisat atres estudis i publicacions com el de J. M. Apellániz en 1960 i el de Xabier Gorrotxategi per a la seua tesis doctoral.
En les dos últimes décades de el XX es varen efectuar estudis per a determinar el dany que s'havia produït en el conjunt de les pintures. Estos estudis varen determinar la necessitat de llimitar l'accés per a evitar la modificació de les condicions migambientals del microclima existents en la cavitat.
Les mides que es varen adoptar llavors, en 1997, varen ser la de llimitar l'aforament diari a 75 visitants i tancar la cambra principal de pintures.
La cova de Santimamiñe forma part del conjunt de jaciments prehistòrics del arc Atlàntic. En Euskadi hi ha atres jaciments importants que completen un ampli panorama de troballes pictòriques rupestres que se sumen als d'Astúries, Cantàbria i Aquitània.
En novembre de 2006, la cova va quedar inclosa en la candidatura de l'Art Rupestre Paleolític del Rebanc Cantàbric per a la seua declaració per l'Unesco com a Patrimoni de la Humanitat, que va aprovar el Consell de Patrimoni Històric per a ser presentada en 2007. Esta candidatura inclou 14 jaciments, com Tito Bustillo i Candamo en Astúries, cova de Ekain en el País Vasc i el Conjunt de Montecastillo, Covalanas i La Garma en Cantàbria.
Eixe mateix any es varen tancar al públic totalment les instalacions i es varen mamprendre accions per a la seua conservació. Estes accions de conservació contemplaven el desmantellament de les instalacions d'allumenament i la llimitació de les visites al vestíbul de la cavitat, a on s'han fet les excavacions arqueològiques, deixant el restant de la cavitat a obscures i accessible solament per a l'investigació i el manteniment.
A partir de 2006 es pretén aplicar un pla d'excavacions arqueològiques sistemàtic que complete el realisat entre 2004 i 2006, en el que es varen obtindre molt bons resultats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cave of Altamira and Paleolithic Cave Art of Northern Spain». UNESCO Culture Sector. Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2012. Consultat el 17 de febrer de 2013.
- ↑ «[1]». Consultat el 24 de novembre de 2015.
- ↑ «Carta de José F. de Bengoechea a la Comissió.».
- ↑ (1918) Bolletí de la comissió de monuments de Viscaya Giner, febrer i març de 1918. Tom VII, any VII., Imprenta, Litografia i Encuadernación Dochao, 1918., p. 7.
- ↑ (1967) Jesús Guridi, inventari de la seua vida i la seua música, Editora Nacional, pp. 173-175. ISBN 978-84-276-0017-1.
- ↑ «Primera visita del Abbe Breuil».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Santimamiñe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.