Paisage cultural del Risc Caigut i montanyes sagrades de Gran Canària

Archiu:Risco Caído 20191231 134943.jpg

Paisage cultural del Risc Caigut i montanyes sagrades de Gran Canària

El Paisage Cultural de Risc Caigut i les Montanyes Sagrades de Gran Canària és un paisage cultural que es va declarar Patrimoni Mundial de la UNESCO el 7 de juliol de 2019, en la 43.ª sessió del Comité de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Està ubicat en el centre montanyós de Gran Canària (Canàries, Espanya), i ocupa casi la totalitat de la conca de Tejeda, el massiç de Tamadaba i una part del caixer de Barranc Fondo, territori que ocupa en conjunt una superfície de 18 000 ha i que comprén els municipis d'Artenara, Tejeda, Gáldar i Agaete. És el primer ben Patrimoni Mundial de l'illa de Gran Canària i de la província de Las Palmas i el quint de l'archipèlec canari. En 2017 va ser declarat Be d'Interés Cultural en categoria de Zona Arqueològica.

Paisage cultural

El Paisage Cultural alberga un conjunt de manifestacions i obres ben conservades pertanyents a una cultura insular desapareguda, els aborigen canaris, que va evolucionar en aïllament a partir de la presència, al principi de l'Era, de pobles bereberes o amaziges de procedència norteafricano, fins a la seua conquista per la Corona de Castella, a finals de el XV, al marge d'alguns esporàdics contactes en les illes, en el XIV, dels marins del sur d'Europa en busca de les noves rutes de les espècies i del comerç d'esclaus.

El Paisage Cultural ocupa una extensa zona montanyosa del centre de l'illa que acull un conjunt d'expressions úniques en el sí de la colossal Caldera de Tejeda, una “tempestat petrificada” com la va denominar Miguel de Unamuno:

"“Passant senderes tallades a pico en abruptes i escarpados derrumbaderos, vàrem donar vista a la vall de Tejeda. L'espectàcul és imponent. Totes aquelles negres muralles de la gran caldera, en les seues crestes, que semblen almenadas, en les seues roques enhiestos, oferixen l'aspecte d'una visió dantesca. No una atra cosa poden ser les calderes de l'Infern que va visitar el florentino. És una tremenda commoció de les entranyes de la terra; sembla tot això una tempestat petrificada, pero una tempestat de fòc, de lava, més que d'aigua”

Miguel de Unamuno

Es tracta d'un ampli conjunt de jaciments arqueològics – poblats trogloditas, temples, graners fortificados, coves pintades i estacions de gravats – com el de Risc Caigut i uns atres com el Roque Bentayga, la “Cova dels Candiles” en el risc de Chapín o la Taula d'Acusa.

Risc Caigut

Com a Risc Caigut concretament es reconeix a un conjunt de coves localisades en la marge esquerra de Barranc Fondo, que separa els actuals municipis d'Artenara i Gáldar. A uns 100 metros d'altura sobre el fondo del barranc en un eixint del mateix es troben excavades dites coves.

El jaciment consistix en 21 coves excavades en la roca volcànica del cantil del barranc. Dites coves varen tindre us habitacionales i agrari-ganader a lo manco durant 600 anys, especulant-se que varen estar ocupades fins a principi de el XX.

Almogarén o santuari de Risc Caigut

Ademés dels usos citats, la cova coneguda com C6 se supon que era un almogarén o lloc de reunió dels Faycanes (sacerdots canarii). La cova té la particularitat de la seua estructura abovedada (cas únic en les illes) i contar en un orifici artificial que en rebre la llum de l'amanecer produïx un efecte òptic peculiar sobre les imàgens impreses en la paret de la cova. Els dibuixos de triànguls (possiblement representacions de pubis) fan supondre de que es tracta d'un temple dedicat a la fertilitat. Es considera també que va ser utilisat com a observatori astronòmic pels aborigen.

Crítiques i controvèrsia

L'inclusió de Risc Caigut en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO ha segut criticat per certs sectors, tals com el matemàtic José Barris que considera la falta de sustente científic com per a considerar-ho realment un observatori astronòmic aborigen o la sobreprotección institucional d'este enclavament front a uns atres de Gran Canària com el jaciment arqueològic de Quatre Portes. També el geógrafo Eustaquio Villalba, ha posat en qüestió l'existència d'un observatori astronòmic en Risc Caigut. Abdós critiquen ademés que un sol artícul ―que consideren en «poca base científica»―, escrit pel descobridor del jaciment, Juliol Conca, haja bastat per a tal declaració internacional.

Segons Barris: «no existix cap estudi científic que sustente l'hipòtesis arqueoastronómica» ―motiu fonamental pel que el jaciment va ser declarat Patrimoni de la Humanitat―. Aludix que tampoc existixen els marcadors astronòmics que ratificarien esta teoria i que «no existix un sol informe tècnic publicat que sustente alguna d'estes afirmacions».

Bibliografia

• (2008).Almogaren.Institutum Canarium.(XXXIX)

153-190.

• (2008).Bolletí electrònic de Patrimoni Històric.3

10-13.

• ^{[enllaç trencat]}

• (2018).Servici de Cultura i Patrimoni Històric del Cabildo de Gran Canària.

Enllaços externs

• Risc Caigut